ERC reclama per a Catalunya les obres estatals fetes al tram final de l'Ebre i que ara no s'aprofiten

TORTOSA (Baix Ebre).- ERC ha exigit aquest dijous al govern espanyol que posi en funcionament o cedeixi a la Generalitat la gestió de vuit projectes materialitzats i enllestits al delta de l'Ebre des de fa més de dos anys, com la xarxa d'indicadors ambientals o els filtres verds per millorar la qualitat de l'aigua de les badies, que sumen un cost de 60 milions d'euros. Les obres, executades per la societat estatal Acuamed, formen part del paquet de 160 milions en inversions pactat el 2004 amb el govern espanyol per millorar ambientalment el Delta i el tram final de l'Ebre. Els republicans recorden que de la posada en marxa ha de permetre resoldre problemes "transcendentals" en aquest espai, i volen que el Govern en reclami la gestió.

El grup parlamentari d'ERC ha presentat una proposta de resolució i una pregunta al Govern en aquest línia. Es tracta d'obres incorporades dins del Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre (PIPDE) pactades i iniciades sota el govern espanyol del PSOE i que, en molts casos, ha acabat finalitzant el del PP. Però si bé algunes d'aquestes actuacions han estat ja entregades -com la restauració del bosc de ribera més avall de Tortosa o la millora dels ullals de la Carrova i Campredó-, vuit de les més importants, totalment ja finalitzades, encara no han estat oficialment rebudes per l'administració espanyola de mans d'Acuamed.

Els casos de la xarxa d'indicadors ambientals i dels filtres verds per a les badies són els més sagnants, segons ha denunciat el diputat ebrenc d'ERC, Lluís Salvadó. La primera, que va suposar una inversió de 16 milions d'euros es troba "acabada i tancada" des de fa dos anys. El desplegament de la xarxa havia de servir per monitoritzar de forma més precisa l'evolució dels aspectes ambientals més sensibles i crítics del Delta. Tot i disposar d'un laboratori específic al recinte de l'IRTA a Sant Carles de la Ràpita, continua fora de servei.

Els filtres verds, amb un cost de 26 milions d'euros en actuacions a les dos badies del Delta -la dels Alfacs i la del Fangar-, continuen també inoperatius des de la seua finalització, fa uns tres anys. Es tractava d'un projecte essencial per millorar la qualitat de l'aigua de les badies i, conseqüentment, la producció de marisc de la zona. Però els dispositius instal·lats encara no bombegen l'aigua dels desguassos a través d'aquestes filtres vegetals que permeten netejar la contaminació de l'aigua, a causa de la falta de les autoritzacions per part de les administracions i els regants.

Segons el president de la Federació de l'Ebre d'ERC i tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Deltebre, Gervasi Aspa, ni l'Estat, així com tampoc els aqüicultors, pescadors o els caçadors, es volen fer càrrec dels prop de 60.000 euros anuals que costa el manteniment i bombament de l'aigua cap a les badies. "Ningú s'ha adreçat tampoc a l'Ajuntament. Creiem que aquest espai pot ser d'interès turístic i podria generar recursos per pagar les despeses", sosté. L'espai, que va suposar l'habilitació d'una gran llacuna en arrossars expropiats, funciona també com a guarda costanera amb un cordó elevat un metre per sobre del nivell del mar.

En situacions similars de paralització indefinida després de finalitzar les obres es troben, apunta Salvadó, els centres d'interpretació del bosc de ribera construïts a Aldover, Xerta, Tivenys i Móra d'Ebre; el condicionament de les canalitzacions de regadiu per millorar les aportacions a les badies; el dragatge dels canals; la restauració del bosc de ribera aigües amunt de Tortosa; així com l'escala per als peixos que els havia de permetre salvar l'assut de Xerta. En total, 60 milions d'euros invertits i executats sense, de moment, cap utilitat.

Responsabilitat estatal

"El principal responsabilitat és del govern de l'Estat", sosté Salvadó que, tot i reconèixer que les obres es van pactar amb el PSOE, el PP les ha acabat "amb menys interès, vocació i compromís". "Volem denunciar la desídia del govern de l'Estat de començar a fer ús d'unes infraestructures que són molt importants per al manteniment ambiental de les dos badies i del delta de l'Ebre", ha declarat.

En aquest sentit, ha precisat que si l'administració espanyola no les vol gestionar -sigui la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre o la direcció general de Costes, que sigui el Govern de la Generalitat qui en reclami la cessió a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per posar-les en funcionament. La seua transferència a organismes com l'IRTA, en el cas de la xarxa d'indicadors, podria ajudar a generar "sinergies i economies d'escala" profitoses per al territori.

Per al diputat republicà, el moment actual, amb l'amenaça del Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre aprovat, encara fa més necessària la intervenció del Govern en aquest assumpte, sortint en defensa dels "interessos" de les Terres de l'Ebre. Per tot plegat, proposa que la pròxima reunió de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, l'organisme que va servir de punt de trobada entre les diferents administracions per pactar i posar en marxa aquestes reunions, serveixi per posar el problema sobre la taula. "No és de rebut que s'estiguin morint de fàsic i no en traguem profit", ha reblat. La trobada, en la qual hauria de participar també el govern espanyol, serà el proper 4 d'abril, segons va anunciar el conseller Santi Vila.

Via ACN