9 de maig del 2014

'Sapere aude!', article de Sisco Lahosa


D'un temps ençà, sigui per unes o altres raons, l'educació esdevé sovint tema d'actualitat entre els diferents mitjans de comunicació i en la mateixa societat.Sense anar més lluny, aquest passat mes d'abril s'ha parlat de l'abandonament en la formació entre els nois i noies que han acomplert l'edat de formació obligatòria. Les dades oficials no poden ser més eloqüents: el 23'5% dels nostres joves deixen els estudis quan han acomplert la seva etapa d'educació secundària obligatòria -ESO-, això és, havent fet setze anys. D'entre els qui engreixen aquestes xifres, alguns d'ells no han assolit el títol que acredita la graduació en ESO. Aquestes mateixes dades diuen, però, que estem millor que fa deu anys, llavors la xifra era del 31'6%.

En funció d'aquestes xifres publicades per l'oficina de estadística comunitària Eurostat, Espanya es situa al nivell de “potències” com Malta, Portugal o Romania; lluny, molt lluny dels països que volen ser per a nosaltres obligada referència: Alemanya, Dinamarca, Holanda, Finlàndia; cap d'ells arriba al 10%.

Per què ens passa això? Quines són o poden ser les causes o motius que fan “abandonar” la continuïtat en la formació a tants nois i noies en període d'aprendre més? Què no estem fent bé? Diverses i complexes són les raons o causes que podrien donar llum al que ens diu la fredor d'uns números; totes elles, però, no atribuïbles o circumscrites només a l'àmbit escolar o acadèmic.

Anys passats hom podria pensar que aquests nois i noies el que volien era treballar, i que ja estaven “farts” d'estudiar... Ara, ho tenen “magre”, les feines a les que poden accedir són precàries, en el sou i en el temps. Sense formació seran els darrers a trobar una feina “digna”, esdevindran mà d'obra barata en el marc d'un sistema econòmic en el qual la llei del mercat -l'oferta i la demanda- es converteix en llei suprema, transformant la persona, que no la seva feina, en producte, quan no en mercaderia.

Segurament tots en tenim una mica de culpa, encara que no falten raons a l'hora de defugir-ne les responsabilitats. No és fàcil motivar joves adolescents que es mouen seduïts per l'esperit de la immediatesa, del “ ara i aquí”, d'allò pràctic i útil... I com que “els ho posem fàcil” els costa assumir i fer seva la filosofia de l'esforç, els costa d'entendre que la formació i l'aprenentatge és un camí que fa pujada i en què, de vegades, el vent bufa en contra. No sé si en etapes educatives anteriors es pot dir, però en l'ensenyament postobligatori formar-se no és cap joc. Cal posar-hi ganes, curiositat, desig d'aprendre! Sense aquest desig – l'eros del conegut Mite de la Caverna de Plató- que ens mou a “cercar-ne més”, a superar-nos i anar més enllà de l'aparent- les ombres en el Mite- no són d'estranyar aquests resultats. És clar que també cal, a nivell institucional , fer una aposta seriosa per la formació, la recerca i l'educació i aquesta aposta vol dir, entre altres temes no menors, dedicar-hi més recursos econòmics i humans, incentivar l'interès i les ganes d'aprendre i de formar-se entre les famílies i els joves que veuen com estudiar més no sempre és sinònim de treball i d'autonomia personal.

L'escàndol que representa el fet de veure com gent formada del i en el nostre país -metges, enginyers, arquitectes,professors,infermeres, etc- han de marxar fora per assolir un lloc de treball digne d'acord amb la formació rebuda, no contribueix en positiu a millorar aquests percentatges. Tampoc hi ajuda la cultura del“pelotazo”, del tot s'hi val i del diner fàcil, tan comú en la nostra cultura “populista”, una cultura que confon “listo” per intel·ligent, que menysté l'honest i aplaudeix el famós o el que té èxit, encara que aquest sigui efímer o poc clar. Escàndol són també, tot i el 55% d'atur juvenil, els treballs als que es veuen abocats nois i noies que s'han format durant quatre o sis anys a les nostres universitats, amb uns sous ridículs i amb unes condicions laborals precàries que poc tenen a veure amb la seva formació o en les expectatives que, a partir d'aquesta, s'havien forjat.

Aquest proper 13 de maig, i, fins el 23 del mateix mes,s'inicia el període de preinscripció per a tots aquells alumnes, nois i noies, que han acabat la seva formació obligatòria i volen continuar estudiant, formant-se, bé sigui optant per estudis de Formació Professional, bé cursant estudis de batxillerat. Aquesta decisió, la de seguir fent camí en la seva formació, és per a ells un repte i, a la vegada, una responsabilitat. En tant que repte els anima a anar més enllà del que hom entén per suficient,obligatori, bàsic. En tant que responsabilitat perquè amb aquest nou període de formació que inicien, estan assentant les bases de llur futura dedicació professional, consolidant tot allò que han après en etapes anteriors i contribuint en la millora de la societat i d'ells mateixos com a persones.

Ànims per a tots els qui voleu anar més lluny en la vostra formació -sapere aude! -, constància en el treball i no defallir quan les coses no surten com voldríeu . El camí és llarg, però val la pena fer-lo! En el context actual, pensar en altres alternatives és sinònim de precarietat i d'explotació.

Sisco Lahosa 
és director de l'Institut Joaquín Bau de Tortosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta