6 de juny de 2014

'2.246 raons...', article de Francesc Miró


Aquests dies són molts els que em paren pel carrer i em pregunten quin motiu m’ha dut a assumir el repte de presentar-me com a alcaldable del PSC a la nostra ciutat. És obvi, que en l’actual context de dificultats i amb la reforma local que prepara el PP, i CiU a casa nostra, amb l’objectiu d’escanyar financerament als Ajuntaments, no és un propòsit còmode des del punt de vista dels interessos personals. Sempre responc el mateix, com a mínim tinc 2.246 raons. Em refereixo als aturats censats que tenim, avui, a Amposta, i també a aquells que no han tingut mai la seva oportunitat, joves principalment. No suporto veure com la gent, els meus veïns, els amics, les persones amb les quals parlo al carrer passen tantes i tantes dificultats. Sóc conscient que darrera de cada persona a l’atur hi ha una tragèdia personal i, familiar, molt de patiment i molt de dolor i angoixa. Com a persona que aspira a l’alcaldia d’Amposta el meu primer compromís, la meva autèntica obsessió, és impulsar les polítiques municipals orientades a la generació d’ocupació, al foment de la inserció laboral i tot allò que estigui a les nostres mans per captar noves inversions. Sincerament, crec que a l’Ajuntament, malgrat les dificultats i la manca de recursos, hi ha camí per recórrer. Es tracta de gestionar bé els recursos de què disposem, que no són pocs.

Vull una Amposta líder en l’àmbit de les Terres de l’Ebre, cohesionada socialment, i amb uns paràmetres de condicions de vida material d’excel·lència. No vull anar fent, superant els petits esculls del dia a dia municipal, sinó situar la nostra ciutat a l’epicentre del mapa del benestar de les Terres de l’Ebre. L’Amposta que somio serà imparable...

Generació d’ocupació, lluita contra l’atur, lideratge territorial, cap veí d’Amposta abandonat a la seva sort... i també diàleg, regeneració democràtica i disposició a trobar punts de consens. No sóc d’aquelles persones que entenen la negociació com un monòleg unidireccional. Sóc un apassionat de les persones, ho reconec. No entenc la política si no és estar al costat de la gent les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. M’encanta parlar, saber de les inquietuds i anhels de tothom i, sobretot, no suporto l’augment de la pobresa i de les desigualtats. Vull portar al nostre poble, Amposta, aquest nou estil que neix de peu de carrer i introduir-lo a la sala de plens. Aportaré la meva experiència municipal per liderar l’alternativa responsable i seriosa que necessita Amposta.

Com en tot en la vida conclou en un cicle i és de sentit comú que després de 28 anys de Govern monocolor de CiU a l’Ajuntament, amb les seves llums i les seves ombres, aquest cicle s’ha acabat. No es tracta de fer recriminacions però sí crec que és necessari obrir les portes de la finestra de bat a bat i deixar que entri un nou aire polític. Un canvi serè. No es tracta de deixar ningú de banda, confio amb la gent que treballa en favor dels ciutadans, amb tots els servidors públics. Des de la humilitat volem un canvi per millorar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta