31 de juliol de 2014

El Consell de l'Aigua de l'Ebre aprova un cabal mínim que multiplica per 20 el cabal del riu Segre a la ciutat de Lleida


SARAGOSSA.- El Consell de l'Aigua de l'Ebre ha aprovat aquest dimecres el cabal mínim ecològic pel riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida, que oscil·larà entre els 3,5 i els 5 metres cúbics per segon, i que es complementarà amb l'alliberament de cabals addicionals un o dos cops per setmana entre els mesos de març i octubre. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha dit que es tracta "d'un primer pas, però molt important", ja que multiplica per 20 l'actual cabal del Segre, i ha reiterat la necessitat de seguir negociant amb les hidroelèctriques per tal de poder-lo incrementar encara més. Entitats ecologistes, però, consideren insuficient l'acord i ja han demanat a Ros que renunciï a la presidència de la comunitat de regants de Pinyana.

El Consell de l'Aigua de l'Ebre ha validat aquest dimecres la proposta de cabal ecològic pel riu Segre a la ciutat de Lleida, consensuada per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Ajuntament de Lleida, i que prèviament també ha rebut el vistiplau de la Junta de govern de la CHE. La proposta ha rebut 35 vots favorables, 20 abstencions i 10 en contra, procedents d'Acciona, Endesa, representants de sindicats i d'organitzacions agràries, de la Chunta Aragonesista, d'Esquerra Unida i d'organitzacions ecologistes presents en el Consell.

D'aquesta manera, el Segre passarà a disposar d'un cabal ecològic de 145 hm3/any. Aquesta quantitat es distribuirà en un cabal estable que anirà d'un mínim de 3,5 m3/s durant els mesos d'hivern i estiu a un de 5 m3/s entre els mesos de maig i juny. Aquest cabal, però, es veurà complementat amb cabals addicionals de reforç que consistiran en l'alliberament de 20 m3/s durant vuit hores amb una periodicitat d'un cop per setmana, entre els mesos de març i juny i durant el setembre i l'octubre, i de dos cops per setmana, durant el juliol i l'agost. L'objectiu d'aquests alliberaments addicionals és millorar l'estat del riu davant la proliferació de macròfits i simúlids.

El president de la CHE, Xavier de Pedro, ha defensat que per elaborar la proposta que finalment s'ha aprovat aquest dimecres s'ha intentat buscar un equilibri entre els diferents usos de l'aigua, tot i que ha remarcat que s'han prioritzat els dels regants abans que els usos hidroelèctrics.

Per la seua banda, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha qualificat la fixació del cabal ecològic com un "primer pas però molt important", ja que suposa multiplicar per 20 el cabal actual del Segre, que se situa entorn els 0,2 m3/s. Cal tenir en compte que amb l'aprovació de la proposta, inclosa en el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, és el primer cop que es fixa un cabal ecològic del Segre a la ciutat de Lleida. Ros ha defensat que, a partir d'ara, el que cal és renegociar i arribar a acords, de caràcter econòmic si fos necessari, amb les companyies concessionàries del canal de Seròs amb finalitat hidroelèctrica per tal de poder incrementar encara més el cabal d'entre 3,5 i 5 m3/s.

Per la seua banda, entitats ecologistes com és el cas d'Ipcena ja han manifestat el seu rebuig al cabal ecològic aprovat aquest dimecres, i han reclamat que es mantingui la proposta aprovada en el seu moment pel Ple de la Paeria i que demanava un cabal ecològic d'entre 14 i 18 m3/s, motiu pel qual han criticat el vot favorable de l'Ajuntament de Lleida a la proposta de la CHE durant el Consell de l'Aigua de l'Ebre.

Així mateix, Ipcena ha demanat la dimissió de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, com a president de la Comunitat General de Regants del Canal de Pinyana, en considerar que no és compatible exercir un càrrec públic amb el d'una entitat privada que "defensa l'ús de l'aigua principalment per a usos privats".

Via ACN

2 comentaris:

  1. Pel titular de la nota de premsa que ha fet la Confederació, sembla com si fos una gran fita el haver aconseguit un cabal entre 3.5-5 m3/s de cabal ecològic, tanmateix la realitat és que aquest cabal és la quarta part de la que donaven tots els estudis previs fets tan pel ministeri de medi ambient com per l'ACA amb supervisió de la CHE.

    El cabal ecològic que han proposat pel Segre al pas per Lleida és el 4% del cabal en regim natural, és a dir les escorrialles del riu

    Os imagineu que per a l'Ebre al pas per Tortosa només tinguéssem de cabal ecològic el 4% del cabal en regim natural?
    Si es mantingués la mateixa proporció a l'Ebre al pas per Tortosa, passarien escassament 20 m3/s, la cinquena part dels famosos 100m3/s de tota la vida

    CALDERILLA PER AL SEGRE hauria de ser el titular de la noticia

    A la mateixa reunió també es va aprovar el cabal per al Cinca, allí la cosa encara va ser mes escandalosa perquè com no hi ha ningú que reclame absolutament res, si els riu va sec, tan los hi fot, ningú es queixa.
    El cabal ecològic del Cinca serà el 2,6% del cabal en règim natural.
    Si això ho apliquem a l'Ebre al pas per Tortosa serien només 12 m3/s.
    Os imagineu aquests cabals per al Delta?

    Sempre m'he sorprès de la capacitat que tenen els organismes oficials per fer notes de premsa grandiloqüents on sembla que tot sigue bo i meravellós.
    Normalment no diuen cap mentida, això és cert, tanmateix diuen veritats a mitges o sesgades que són pitjor que una mentida perquè estan destinades a crear una falsa opinió en la ciutadania que s'allunya molt de la realitat.

    Aquí és on demano a la premsa tenir una mica mes de vista i contrastar opinions perquè sinó acaben essent la corretja de transmissió perfecta d’un sistema podrit que vent mitges veritats com grans proeses.

    Els periodistes que llegiu aquest escriu meu, interpreteu-lo com una crítica constructiva perquè és en aquest sentit que l’he escrit

    ResponElimina
  2. Però el tema Confederació de l’Ebre, cabals i tergiversació de la realitat, no s’acaba en aquesta nota de premsa tan llampant!
    El ministeri l’any 2008 va encarregar a una empresa INTECSA-INARSA un treball de vora 1,5 M€ per estudiar en detall l’Ebre, Xúquer i Segura, determinar l’estat del riu (les masses d’aigua li diuen tècnicament) i estudiar el cabal ecològic necessari per aquestes mases.
    En el cas del Segre, els cabals eren entre 14-18 m3/s (entorn al 15-20% del cabal natural). Aquest valors eren similars als que va obtenir l’ACA en un treball que van fer conjuntament amb la CHE.
    Es veu que els cabals que van obtenir d’aquest treball no els van agrada i ara se n’han inventat un altre, fet directament per ells, sense cap mena d’anàlisi tècnic. És a dir, un estudi fet a mida, tal com han fet en el cas nostre per a que els done lo que ells volen que els done.
    Això és d’una prevaricació tècnica espantosa de la que ja en sentirem parlar, tal como passa ara en tants i tants casos de corrupció.

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta