2 d’octubre de 2014

L'`Àpat Kaníbal' de Mariaelena Roqué reflexiona sobre la dona a Lo Pati d'Amposta


AMPOSTA (Montsià).- Les sinistres mitres observen, perfectament alineades des de les ombres, el crit desfogat que des d'una pantalla llança Mariaelena Roqué contra la submissió de la dona i els poder que la subjuguen. Una gran closca de caragol -maçana- domina un paisatge de canyes i desolació. Aquests són algunes de les atmosferes que la creadora catalano-veneçolana, que durant anys ha treballat amb Carles Santos, presenta al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta en una expo-instal·lació batejada com a 'Àpat Kaníbal'. Un al·legat artístic, polític i ètic, que reagrupa peces creades durant els últims 40 anys, posant en primer pla veus i situacions de diferents moments i diferents llocs, també de la realitat ebrenca.


L'expo-instal·lació, que s'inaugura aquest divendres al vespre i es podrà veure fins al 15 de novembre, s'estructura en tres grans espais. Roqué introdueix en cadascun d'ells elements simbòlics del catolicisme i del paganisme, sovint des de l'òptica sincrètica pròpia dels països llatinoamericans. Vestits, mitres, crucifixos o imatges de deesses paganes es fusionen amb instal·lacions audiovisuals, que donen vida de forma impactant a un missatge crític amb el discurs cultural dominant vers les dones, però també en relació amb l'individu en general.

A través de les creacions i aportacions que ha anat acumulant al llarg de quatre dècades, Roqué pretén construir una proposta visual i poètica a partir de la veu femenina, "nua i caníbal", que es plasma en tots els elements i criatures presentats. Així, 'Àpat Kaníbal', es presenta com la metàfora d'una autoimmolació, a partir de la qual tornen a prendre vida i significat, sempre en constant evolució i en "perenne estat de xoc, nòmada" dins l'obra de l'artista, que es presenta com un repte conceptual davant la mirada dels visitants. "No només he creat amb el meu cos sinó amb molts cossos i molta gent", diu.

Les formes de dominació de la dona, tan simbòliques com efectives, són el gran eix narratiu d'aquest expo-instal·lació. La submissió als homes, amb la religió catòlica com una de les grans puntes de llança, és una de les constants. No és estrany doncs, que Roqué concebés aquest projecte quan es va fer evident la reforma de la llei de l'avortament propugnada per l'ara exministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón.

"En el cas de la meva generació, dels anys 50, es notava encara: la religiositat estava implícita. En el moment que Gallardón intenta paralitzar l'avortament i el partit dominant a Espanya té un alt component d'extrem cristianisme, que mai ha marxat, la dona està allí, Quan creen la llei i volen sotmetre la dona, ho denuncio", manifesta. Malgrat això, clarifica, la seva proposta no es vol convertir en un missatge estricte de denúncia de l'opressió religiosa a la figura de la dona. "No ataco cap religió: em preocupa que l'individu no es faci fort i no sigui lliure, ja que existeixen eines perquè no ho sigui, en el cas de la dona especialment", clarifica.

El missatge va estretament lligat al simbolisme que li aporten els materials que ha anat acumulant i que utilitza, en concordança amb el seu origen i el seu significat primigeni. Una bona mostra en són els vestits dels inquisidors emprats a l'obra 'L'adéu de Lucrècia Bòrgia' o 'Asdrúbila'. El vestuari que va idear per a les festes Quinquennals d'Alcanar de 2009 inspirant-se en la Verge del Remei li serveix per donar vida a Cranka, nascut a partir de la figura pagana veneçolana María Lionza.

El caragol maçana i les prostitutes

Roqué, a més, no es desentén de la dimensió local de les situacions que denuncia. Així, en un dels tres espais, ha instal·lat un gran caragol de fibra de vidre, provinent de l'òpera Sama-Samaruck-Suck-Suck, de 2006, en un entorn de canyes, sabates i peces de roba interior, que vol representar el delta de l'Ebre relacionant la figura del caragol maçana i les prostitutes de la carretera. Per quadrar el cercle, treballa amb les fotografies de Joan Gil i la música eclèctica, gairebé de ressonàncies postindustrials, del Pricto.

Nascuda a Veneçuela, de mare madrilenya i pare català, la carrera de Roqué ha passat per diferents disciplines, com a model, actriu, ballarina, performer i creadora visual. A mitjans dels anys 80 es va establir a l'Estat espanyol i va confundar la Companyia Carles Santos, amb qui va treballar durant 25 anys com a responsable del vestuari, la concepció i la realització plàtisca de les seves obres, amb espectacles musicals escènics representats arreu del món. L'any 2006, precisament, va presentar 'Mariaelena Roqué desvesteix Carles Santos' al Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona.

Via ACN
Imatges Sirga Comunicació

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta