Flix recrea la retirada de l'exèrcit republicà durant el final de la Batalla de l'Ebre

FLIX (Ribera d'Ebre).- Més d'un centenar de persones s'han posat, aquest dissabte, a la pell dels soldats republicans i franquistes que, ara fa 76 anys, van protagonitzar l'últim episodi de la Batalla de l'Ebre. Mentre una part de l'exèrcit de la República es va quedar defensant els companys a la Serra de la Fatarella, la resta es van poder retirar per Flix, creuant el riu i volant el pont de ferro per on havien passat. Una recreació que, juntament amb un homenatge a les víctimes de la Guerra Civil, ha tancat les segones jornades de l'associació de recuperació de la memòria històrica 'Lo Riu'. L'entitat ja va organitzar, l'any passat, una recreació d'aquest combat, i ara n'ha fet la continuació.

Aproximadament un miler de soldats republicans van morir entre el 14 i el 15 de novembre de 1938 a la línia de fortificacions de la Fatarella, en el que va ser l'últim combat de la Batalla de l'Ebre. La seva resistència i el sacrifici de les seves vides va permetre aturar l'ofensiva franquista perquè 25.000 soldats republicans poguessin creuar el riu Ebre a Flix i iniciar la retirada. Després que l'any passat es revisqués la primera part d'aquest episodi, enguany s'ha pogut recrear la segona.

Els encarregats d'organitzar la jornada d'aquest dissabte han estat els membres de l'Associació per l'Estudi del Patrimoni Arqueològic de les Terres de l'Ebre 'Lo Riu', amb la col·laboració de l'Ajuntament de Flix i l'associació cultural 'La Cana'. Fins a vuit grups de recreació històrica de Catalunya i l'Aragó han fet possible que el nombrós públic pogués veure, de prop, com es van desenvolupar aquells fets.

Àlex Sambró, president de 'Lo Riu', ha destacat que cada cop més gent, i sobretot persones joves, tenen "més interès i més inquietuds" per "fer memòria" del que els va passar, per exemple, als seus avis. Sambró també ha recordat que els soldats republicans que van morir a la Fatarella van tenir un comportament "heroic". Finalment, després de dos anys realitzant aquestes jornades, no ha descartat fer-ne més, d'aquest o d'altres moments clau de la nostra història.

"Recordar i prevenir"

Un dels convidats que ha assistit aquest dissabte a la recreació que s'ha fet a Flix ha estat Enric Garriga, president d'Amical de Mauthausen, una associació que té per objectiu defensar els drets morals i materials dels aproximadament 10.000 deportats als camps de concentració del Tercer Reich i de les seves famílies.

Garriga ha reivindicat la necessitat que es facin actes com el d'aquest dissabte al migdia "per recordar els valors de la República i de la llibertat", així com també "per prevenir, perquè el feixisme està aquí, a Espanya i a Europa", ha assegurat. "Tot aquest record de la memòria històrica ens ha de permetre denunciar i posar en avís a la ciutadania que el feixisme està aquí i que cal combatre'l", ha finalitzat.

Joan Molet, familiar de Josep Miret, conseller de la Generalitat de Catalunya l'any 1937, també ha estat convidat a la jornada, i ha incidit en el tabú que suposava parlar de fets com els que s'han recordat durant la dictadura franquista. "Ha estat després", ha explicat, "que jo he decidit recuperar la història, omplir el buit de la família".

Segones jornades de 'Lo Riu'

Les jornades de 'Lo Riu' van començar dijous, amb la projecció del curtmetratge 'La Fatarella 1938'. A més, Roger Herdia, impulsor del Banc d'ADN i familiar de Jaume Guinau, desaparegut a la Batalla de l'Ebre, va pronunciar la conferència 'El Banc d'ADN, l'última esperança per als familiars dels desapareguts a la Guerra Civil'. Aquest dissabte la recreació històrica ha tingut, com a complement, una fira de col·leccionisme militar i una exposició de cotxes d'època, d'entre els anys 20 i 40. Per tancar l'acte s'ha fet una ofrena floral en record de les víctimes de la Guerra Civil.

Via ACN