El Parlament recorrerà al Constitucional la indemnització milionària als promotors del projecte Castor

BARCELONA.- El ple del Parlament ha aprovat aquest divendres, per àmplia majoria, recórrer al Tribunal Constitucional la indemnització de 1.350 milions que el govern espanyol ha pagat a l'empresa ACS, accionista majoritària de la Plataforma Castor. La cambra catalana presentarà recurs contra els articles 2 i 4 del Reial decret llei 13/2014 de 3 d'octubre, tot al·legant que excedeixen els límits constitucionals i vulneren el dret a la tutela judicial efectiva. El PP ha estat l'únic grup que ha votat en contra del recurs. La cambra catalana se sumarà al Govern, que en boca del conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, es va comprometre fa diverses setmanes a recórrer aquesta qüestió davant de l'Alt Tribunal espanyol.

En concret, el Parlament ha aprovat una proposta de resolució d’ERC per interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra el reial decret del govern de l'Esat pel qual s'adoptaven mesures urgents amb relació al sistema gasista i la titularitat de centrals nuclears, que incloïa la indemnització sobre el projecte Castor. El diputat republicà per les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, ha justificat "la urgència" de la interposició del recurs per l’acord que va prendre el Consell de Garanties Estatutàries el passat 11 de desembre, en resposta a la sol·licitud formulada tant pel grup d’ERC com pel mateix Govern de la Generalitat. Aquest dictamen previ a la interposició, emès pel Consell amb relació al Reial decret llei que aprovava una indemnització de 1.350 milions d’euros a l’empresa ‘Escal UGS’, promotora del projecte d’emmagatzemament de gas conegut com a Castor, "és molt clar en les seves conclusions", segons Salvadó.

El diputat ha recordat que el dictamen afirma que l’article 2, i els apartats 1 i 3 de l’article 4, vulneren el dret a la tutela judicial previst a l’article 24.1 de la Constitució Espanyola. De fet, considera que l’extinció de la concessió s’hauria d’haver fet mitjançant el procediment administratiu legalment establert per a tal fi i no mitjançant una llei, per la qual cosa va provocar que els tercers interessats no poguessin fer al·legacions ni en l’extinció de la concessió ni en la determinació de la indemnització, i també els va limitar la capacitat d’interposar recursos administratius i, posteriorment, accions judicials. A més, en l’expedient d’extinció tampoc s’ha demostrat que s’hagi valorat si concorrien les circumstàncies de fet imputables a una possible actuació dolosa de l’empresa concessionària, la qual cosa hauria pogut modificar el càlcul de la indemnització. El dictamen també considera inconstitucionals articles que reconeixen les inversions i els costos a Escal UGS i, per tant, segons Salvadó, ·són clau per fixar les indemnitzacions, que ja es van pagar, fins i tot, abans que expirés l’indigne i insultant termini de 35 dies que s’havia fixat per pagar els 1.350 milions d’euros".

Davant d’aquests fets, el diputat d’ERC entén que "era procedent interposar amb un ampli suport polític un recurs d’inconstitucionalitat d’un tema que genera consensos polítics amplis entre Govern i oposició i, sobretot, entre una part importantíssima de la ciutadania". Salvadó ha valorat positivament que des del Síndic de Greuges, la defensora del poble d’Europa, el mateix Govern català i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia també s’estiguin prenent mesures. "Tots aquests mecanismes polítics i judicials cerquen escletxes legals i incompliments legislatius de l’Estat que ens han de permetre aturar una indemnització que indigna els ciutadans", ha afirmat Salvadó, abans d’acabar la intervenció reclamant el desmantellament de les instal·lacions del Castor, i "que l’empresa promotora assumeixi íntregrament les conseqüències dels seus nyaps, exactament igual com hauria percebut en exclusiva els beneficis del seu funcionament".

Imatge ACN