L'estudi arqueològic del jaciment del Molló a Móra la Nova es perllongarà durant quatre anys

MÓRA LA NOVA (Ribera d'Ebre).- El Museu de les Terres de l’Ebre ha presentat aquest dijous a Móra la Nova el projecte arqueològic de recerca i difusió “III-II mil·lenni aC. a les Terres de l’Ebre”, que té com a objectiu conèixer la dinàmica de les comunitats prehistòriques del territori, en un moment entre el neolític final i l’edat del bronze, quan es consoliden les societats pageses. El projecte es desenvoluparà en quatre anys i consta d’una part pròpiament arqueològica, en la qual es faran diferents actuacions com ara prospeccions, excavacions, estudis especialitzats i anàlisis diverses; i una part de difusió de la recerca i dels seus resultats, que comportarà conferències, cursos i exposicions.

El projecte de recerca a desenvolupar en els pròxims quatre anys pren com a punt de referència el jaciment del Molló, i a partir d’aquí obre la mirada cap a la resta de les Terres de l’Ebre. La vall de l’Ebre és un espai important per al desenvolupament dels primers assentaments d’agricultors i ramaders. L’eix vertebrador és sens dubte el propi riu, que actua com una eina de comunicació. Des del punt de vista terrestre com fluvial, la vall de l’Ebre és escollida per les diverses poblacions humanes entre el IV i I mil·lenni, que mitjançant diverses estratègies econòmiques i territorials estructuren un model de poblament força complex, avui encara en estudi.

En aquest context, la possibilitat d'estudiar de manera exhaustiva el jaciment del Molló suposa una gran oportunitat per comprendre el procés formatiu i evolutiu d’un assentament a l’aire lliure, que presenta unes noves característiques en tractar-se d'un jaciment extens i amb una important ocupació prehistòrica en un entorn pla, proper a la terrassa fluvial, que serà propi de societats agrícoles.

Aquest és un context, a diferència d’altres territoris com les comarques de Castelló o les de la Catalunya Central, mal documentat a les Terres de l’Ebre, on fins ara es coneixen principalment assentaments en altura o de tipus aturonat i en coves o abrics.

Segons Molist, els aspectes més interessants de l’estudi del jaciment del Molló seran “conèixer com les comunitats feien la gestió del territori i esbrinar si eren les mateixes comunitats les que vivien en pla i en turons i es desplaçaven d’un lloc a l’altre, o eren diferents grups d’individus. També serà interessant determinar el nombre d’individus que vivia en aquesta comunitat del Molló, que va ser una de les primeres poblacions sedentàries d’aquesta zona”.

El projecte està coordinat pel Museu de les Terres de l’Ebre i l’equip de recerca GRAMPO de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dirigit pel catedràtic de Prehistòria, el doctor Miquel Molist, i compta amb la participació de l’Ajuntament de Móra la Nova i el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura. Prèviament a aquest projecte, l’any 2013 el Museu de les Terres de l’Ebre i Molist van signar un conveni de col·laboració per dur a terme la recerca “Projecte d’investigació del jaciment arqueològic del Molló (Móra la Nova-Tivissa). Interpretació global d’un assentament extens del neolític-bronze a la vall de l’Ebre”, que s’ha centrat en estudiar i analitzar els materials de les diferents intervencions dipositats al Museu. Aquest any es preveu poder oferir els seus primers resultats.

A banda, el passat 2014 la Generalitat va aprovar el projecte de recerca quadriennal d’intervenció en matèria arqueològica “Interacció entre els ambients fluvials i les primeres societats agrícoles. Contribució al seu coneixement a partir de l’anàlisi arqueològica de la vall de l’Ebre (sector Ribera d’Ebre ) i la Noguera Pallaresa (sector Gerri de la Sal)”, a partir del qual es plantegen noves intervencions arqueològiques al jaciment i prospeccions a la zona adjacent. /Imatges Sirga Comunicació.