30 d’abril de 2015

Els arqueòlegs investiguen si la Gessera de Caseres era un centre de culte dels ibers


CASERES (Terra Alta).- Després de fer-ne tasques d'adequació i museïtzació, aquest dijous s'ha obert al púbic el jaciment protohistòric de la Gessera de Caseres, a la Terra Alta. La recuperació d'aquests vestigis, datats entre el segle VI i el II a.C. i que van ser excavats fa un segle pel prehistoriador Pere Bosch Gimpera, són per a l'Ajuntament de Caseres el primer pas d'un projecte més ampli que inclou la recuperació de quatre jaciments més ubicats al terme municipal i la museïtzació de tot aquest patrimoni dins de l'edifici de l'antic consistori. Paral·lelament, el grup de recerca GRESEPIA de la URV investiga si la Gessera va ser un centre de culte durant l'etapa iber i ja han descartat que fos un poblat o un graner.


L'Ajuntament de Caseres ha rebut una memòria redactada pel grup de recerca GRESEPIA de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que detalla els projectes tècnics necessaris per a la recuperació dels altres quatre jaciments que hi ha al terme municipal. Es tracta del jaciment de la Serra Mitjana, dos més que estan ubicats al Puig i un altre situat als Corralets. El punt culminant d'aquest "ambiciós projecte" seria la museïtzació de tot aquest patrimoni a l'antic edifici de l'Ajuntament.

L'alcalde de Caseres, Josep Maria Peris, confia que el nou equip de govern que surti escollit de les eleccions municipals prioritzarà aquest pla, que s'assoliran acords econòmics per desenvolupar-lo, i confia en què la recuperació d'aquest patrimoni protohistòric tingui continuïtat després de l'obertura, aquest dijous, del jaciment de la Gessera. "Volem recuperar les arrels culturals del poble i si ho podem aprofitar per donar-nos a conèixer i perquè el poble s'obri al món i la gent estigui interessada en venir doncs molt millor, perquè la gent del poble també ha de viure d'alguna cosa", ha apuntat Peris.

La Gessera

La Gessera va ser descoberta a principis del segle XX per Joan Cabré. L'any 1902, Cabré anomena el jaciment com el Puch i el descriu com un espai reduït amb cambres petites, situat en un punt elevat i inaccessible, fet que el porta a descartar habitants del lloc gaire acomodats. És als volts de 1914 quan l'arqueòleg i prehistoriador Pere Bosch Gimpera excava per primer cop la Gessera. Tots els materials trobats en aquell moment són traslladats a Barcelona. Després de la primera intervenció, durant molts anys el jaciment ha quedat abandonat. L'Ajuntament de Caseres, l'any passat va encomanar al grup GRESEPIA que es tornés a excavar, s'adeqüés i es museïtzés. Els treballs han servit per recuperar nou material ceràmic, netejar l'espai, i recuperar l'entrada.

Com ha explicat el professor de la URV i coordinador del grup, Jordi Diloli, ha estat complicat aglutinar la informació que aporten les restes perquè es tracta d'un jaciment prèviament excavat. Tot i així, els arqueòlegs consideren que la Gessera té dues fases d'ocupació. En la primera, cap al segle VI a.C., l'espai era una residència fortificada, segurament d'una de les primeres famílies aristòcrates que comencen a establir-se en aquella època. Amb la caiguda de l'aristocràcia, l'habitatge està més d'un segle abandonat i és cap al segle IV a.C quan es reconstrueix el seu interior conservant la zona perimetral.

La seva distribució amb un carrer central i sis petites estances a banda i banda, a nord i sud, havia portat a una primera interpretació: podria ser un petit poblat iber. Els investigadors però han descartat aquesta primera hipòtesi per les diminutes dimensions de les estances, de només 7 metres quadrats, i la falta de llars de foc. També es va valorar que fos un graner fortificat vinculat al poblat situat a la Serra Mitjana. Aquesta segona proposta també s'ha desestimat per la llunyania entre els dos espais, més de dos quilòmetres, i una cronologia diferent.

Els arqueòlegs estudien ara la possibilitat que es tractés d'un centre cultual. Els investigadors de la URV han demanat la col·laboració de professionals de física astronòmica de la Universitat de Salamanca per aconseguir informació sobre l'astronomia de fa més de 2.000 anys a la Terra Alta. Aquests estudis astronòmics revelen certs detalls que escapen de la casualitat. Segons ha explicat Diloli, justament la sortida i la posta de sol en els equinoccis de primavera i la tardor, molt lligats a temes agrícoles, la llum solar entra directament per aquest passadís central i il·lumina la resta. També a l'extrem del jaciment s'ubica la única sala gran, orientada a la sortida del sol.

Aquestes característiques i aspectes tan cuidats de l'arqueologia, juntament amb els materials que s'han trobat i la informació astronòmica han d'ajudar a acabar de definir quina era la funcionalitat de l'espai en la etapa iber.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta