13 de setembre de 2015

Deltebre torna a mostrar 'l'essència' del Delta amb la Festa de la Sega



DELTEBRE (Baix Ebre).- Les festes de l'arròs comencen a ser una data destacada del calendari de festes populars a les Terres de l'Ebre. Després de la plantada al juny, aquest diumenge ha arribat l'hora de la sega a l'antiga. Centenars de persones s'han reunit a les Barraques de Salvador, a Deltebre, al Baix Ebre, per aprendre a segar l'arròs com es feia fa mig segle enrere, falç en mà i amb l'experiència a punt per ser transmesa dels vells plantadors i segadors del Delta. Segar, batre, ventar i ensacar són les experiències que aquest diumenge s'enduen els visitants però són també els records que no volen deixar escapar els autòctons. La festa ha acabat amb un dinar popular i un concurs de cant de jota improvisada.

Com ha destacat la regidora de Turisme de Deltebre, Anna Giménez, amb la festa de la plantada, que es celebra a finals del mes de juny, i la festa de la sega de l'arròs, es vol mostrar "l'essència i la cultura" del municipi i dels habitants del delta de l'Ebre. La festa té també una vessant participativa. Per una banda, els antics segadors fan una demostració de com es practicava l'ofici, però tothom qui ho vol pot entrar als arrossars a posar-ho en pràctica i aprendre-ho acompanyats dels experts arrossaires.

La possibilitat de viure una experiència única i diferent fa que cada cop siguin més els visitants que participen en aquestes festes de l'arròs. Aquest diumenge centenars de persones s'ha apropat a les Barraques de Salvador, on es reserva un arrossar per fer-hi aquestes exhibicions. "És una forma de descobrir el Delta molt bonica. La gent arriba expectant i fa goig veure cara que fa quan entren als camps", ha destacat Giménez.

Com ha destacat el regidor del Sector Primari de Deltebre, Kilian Franch, la tècnica de cultiu de l'arròs ha canviat molt. Es fa actualment amb tot tipus de maquinària i per aquest motiu és important representar com es feia aquesta feina manual, amb els animals i la falç. La festa de la sega ensenya també com es batia i es ventava l'arròs, com l'ensacaven i, aquest any, fins i tot es pot veure de quina manera es transportava a les grans ciutats, gràcies a la recuperació d'un dels camions que als anys 60 es feia servir per a la comercialització de l'arròs ensacat.

Franch i Giménez han assegurat que l'actual govern municipal s'ha proposat potenciar les festes tradicionals de l'arròs. Encara no es pot concretar amb quina fórmula es podrà fer, si ampliant aquestes dues festes existents, la de la plantada i la sega, o bé si creant una gran festa que unifiqui les dues mostres. "Apostem molt pel cultiu principal del Delta i sobretot del nostre poble que és l'arròs. A més l'èxit que tenen les festes és més que evident", ha destacat Franch.

A més de les demostracions la festa ha comptat amb un dinar popular amb 350 comensals, un mercadet de productes autòctons i objectes típics, l'actuació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i de la colla sardanista i de jotes de Deltebre, i ha acabat amb un concurs de Cant de Jota Improvisada.

La collita en marxa Paral·lelament les màquines ja fa uns deu dies que treballen al Delta de l'Ebre en la collita de l'arròs, sobretot amb la sega de les varietats més primerenques i sensibles al mal temps, com el bomba. La campanya es preveu amb un increment de qualitat i quantitat respecte 2014. El sector arrossaire espera superar de llarg les 120.000 tones de l'any passat i no descarta sobrepassar les 130.000. A més, les cooperatives i sindicats confien que els preus als productors poden acabar enguany pujant per sobre dels 300 euros la tona, un increment causat per l'esgotament dels estocs d'arròs a l'estat espanyol./ ACN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta