Un equip de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona ha descobert que un compost utilitzat per la indústria tèxtil i del plàstic del curs mitjà de l'Ebre, el decabromodifenil èter, pot trobar-se també als sediments i als peixos del tram inferior del riu. La troballa s'ha realitzat en el marc del projecte europeu Aquaterra, que pretén avaluar la contaminació i els seus efectes a l'Ebre. L'equip dirigit pel científic Damià Barceló ha determinat que el decabromodifenil èter és bioacumulable, ja que traspassa les membranes cel·lulars i afecta les hormones, així com els sistemes reproductor i neuronal.El treball de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona, que depèn del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha descobert que el decabromodifenil èter pot ser ingerit pels organismes dels ecosistemes fluvials, sobretot pels peixos. El compost bromat, molt utilitzat per la indústria del plàstic i tèxtil amb l'objectiu de prevenir incendis, travessa les membranes cel·lulars i és bioacumulable, fins al punt que pot alterar el sistema endocrí dels éssers vius, amb efectes negatius sobre les hormones tiroides, els òrgans reproductors i el sistema neuronal. El responsable de l'equip investigador, Damià Barceló, va explicar ahir que el compost bromat s'ha trobat principalment als sediments i als peixos de l'Ebre, però no tant a l'aigua perquè el decabromodifenil èter és una substància poc soluble.
Barceló va remarcar que una de les qüestions pendents d'estudi és resoldre si totes les molècules del compost són igual de tòxiques per als organismes vius, així com determinar de quina manera es transformen i transporten al llarg de la cadena alimentària. En aquest sentit, el cap del departament de Química Ambiental va concloure que el possible efecte sobre els humans encara està «en fase d'estudi», però que el descobriment té implicacions en el debat sobre l'ús o la prohibició de determinats compostos en els processos industrials. Barceló va recordar que la utilització del decabromodifenil èter encara està permesa, però que la seua degradació a l'ecosistema és molt tòxica, ja que les molècules més petites poden travessar millor les membranes cel·lulars dels organismes.
> Concentracions importants a la zona de Montsó
Els investigadors han analitzat mostres de peixos, sobretot barbs i carpes, així com mostres de sediments preses en diferents punts de l'Ebre amb concentracions altes de decabromodifenil èter. Concretament, a la zona de Montsó, a la confluència dels rius Vero i Cinca, a Flix i al delta de l'Ebre. El director de l'estudi, Damià Barceló, va recordar ahir que a l'àrea de Montsó hi ha algunes indústries que utilitzen el compost bromat com a retardant de flama, amb l'objectiu d'evitar incendis. De fet, és a la zona de Montsó on s'han localitzat les concentracions més importants de decabromodifenil èter. En realitat, les primeres dades disponibles a l'Estat sobre aquest compost bromat són del 2003, quan a Montsó van detectar-se nivells de 446 nanograms per gram als barbs del Cinca.
El Punt (22-02-06)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.