Foment només analitzarà els traçats per l'N-420 i per la carretera de MorellaEl Ministeri de Foment va anunciar ahir l'adjudicació de l'estudi previ de la connexió entre Valdealgorfa, on ara acaba l'autovia de l'Aragó, i el corredor del Mediterrani. Així, l'estudi haurà de definir les alternatives viables millorant les carreteres que existeixen actualment, però Foment només ha tingut en compte l'N-420 fins al nord de Tarragona i l'N-232, que passa per Morella fins a Vinaròs. De fet, no preveu la sortida per Tortosa fins al port dels Alfacs, que demanava la Generalitat.
Foment va detallar que l'estudi previ de la connexió entre Valdealgorfa, a Terol, i el corredor del Mediterrani per les comarques de Tarragona i Castelló té un pressupost d'adjudicació de 650.000 euros. Segons Foment, l'actuació té l'objectiu de recopilar i analitzar les dades bàsiques necessàries per definir les diferents «alternatives viables» per connectar l'autovia de l'Aragó (A-68) amb el litoral mediterrani. Així, quant a les característiques tècniques, Foment descriu que actualment hi ha dues opcions: a través de la carretera N-420 cap al nord de Tarragona, amb una longitud de 120 quilòmetres, i a través de l'N-232 per Morella i Vinaròs, amb uns 100 quilòmetres. En aquest sentit, Foment adverteix que l'actuació recollirà el conjunt de possibles corredors entre l'Aragó i el corredor del Mediterrani, «amb una longitud d'entre 75 i 100 quilòmetres», però en cap moment parla de l'aposta de la Generalitat perquè l'A-68 desemboqui als Alfacs.
Fa unes setmanes va transcendir el contingut d'una carta del secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, en què la Generalitat es comprometia a defensar un corredor intermedi. La proposta era que Foment planifiqués el desdoblament de l'N-420, i que a partir de Gandesa el corredor resseguís la carretera C-43, per enllaçar amb la C-12 (eix de l'Ebre). Aquest itinerari enllaçaria amb l'eix de l'Ebre desdoblat per la Generalitat, passant per Tortosa i Amposta. Però Foment no ha previst l'acord amb la Generalitat, i es limita a assenyalar que es mantindrà la «coordinació adient» amb els governs autonòmics i altres agents que puguin aportar dades d'interès per a l'estudi.
> Satisfacció a GandesaL'alcalde de Gandesa, Miquel Aubà, que va liderar el front institucional per aconseguir el desdoblament de l'N-420 i la continuïtat de l'autovia de l'Aragó, va fer ahir una valoració molt positiva de l'anunci fet pel Ministeri de Foment. «Si finalment només hi ha dues opcions, hem de fer tota la força des de Catalunya, per aconseguir aquest corredor tan important», va afirmar. Aubà, que al juliol té previst viatjar a Madrid per continuar els contactes polítics, va destacar la importància que el pas de l'autovia pel territori estiga dintre de la planificació de Foment. El Ministeri va detallar ahir que analitzarà el trànsit actual i futur, així com els moviments en les àrees d'influència dels trams i les actuacions previstes, abans de decidir si fa una carretera convencional o bé una via de gran capacitat.
El Punt (31-Maig-2007)
divendres, 19 / gener / 2007
ResponEliminaLes Terres de l’Ebre: sortida natural de l’Aragó al mar
Les Terres de l’Ebre hem experimentat els darrers anys un important creixement fruit d’una bona dinàmica empresarial que, emprant el llenguatge educatiu, fa que el territori progressi adequadament, però que té com a gran assignatura pendent la insuficient inversió pública quant a infrastructures. Necessitem aquesta millora en infrastructures perquè és la base del nostre desenvolupament. I la reivindiquem perquè hem de recuperar el nostre paper tradicional de terra de cruïlla i treure partit de la nostra equidistància respecte als principals pols econòmics de l’arc mediterrani posant-la en valor amb unes comunicacions bones i eficients. Hem de garantir, per tant, el paper de sortida natural de la Vall de l’Ebre al mar que vam perdre amb la construcció del ferrocarril a meitat del segle XIX. Perquè és aquest rol estratègic el que ens situarà a l’alçada d’altres zones del nostre país, amb les mateixes condicions, per garantir la qualitat de vida de la nostra gent. La recuperació del paper tradicional de les Terres de l’Ebre com a nexe i mitjà de comunicacions contribuirà a estructurar i recuperar un territori que té un paper important a desenvolupar dintre de Catalunya.
Cal treballar fort, tot i que crec que anem ja pel bon camí. Entre altres, hem aconseguit que el govern espanyol, a través del ministeri de Foment, dissenyi l’autovia A-7 per l’interior del Baix Ebre i Montsià, creuant-se amb l’eix de l’Ebre (C-12) desdoblat, que la Generalitat perllongarà fins al Port dels Alfacs (Alcanar). En aquest escenari, la perllongació de l’autovia (A-68) de Saragossa i Alcanyís a Gandesa i per Tortosa i Amposta fins al port dels Alfacs és una opció estratègicament important per a les Terres de l’Ebre, completant el mapa d’infrastructures de llarg recorregut. Aquesta obra comportaria el desdoblament de la C-43 i amb l’eix de l’Ebre desdoblat garanteix la seva connexió amb el corredor del mediterrani i, per tant, la sortida de l’Aragó al mar que molts sectors socials, econòmics i polítics d’aquesta comunitat estan reclamant.
Evidentment aquest disseny quant a infrastructures ha de venir parell del consens de tots els nostres pobles i ciutats que ha d’anar més enllà d’un interès localista que ha d’acabar beneficiant a tothom en particular i al territori en general. I en aquest sentit, com alcalde de Tortosa, però també des de la responsabilitat que tinc assumida des del PSC amb la resta del territori he de treballar per aquest consens, però evidentment des de l’opció que considero que ens beneficia més a tots plegats.
La connexió amb els Alfacs perquè aquest Port sigui part del front portuari català i revulsiu per al desenvolupament industrial i econòmic del nostre territori no és una cabòria momentània sinó un punt estratègic que he defensat sempre i que és una de les propostes de desenvolupament territorial de reminiscència històrica, inclosa també en el Pla Estratègic del PSC a les Terres de l’Ebre. L’any 1986, en la lliçó inaugural del Centre de Formació Professional de Sant Carles de la Ràpita, d’on era director delegat, que portava per títol “L’Ebre, el territori i les comunicacions”, ja vaig tenir l’oportunitat de defensar la necessitat de garantir les millors comunicacions amb el port dels Alfacs. “La recuperació d’aquest paper de sortida a la Vall de l’Ebre al mar passa per la reconstrucció de les comunicacions almenys per carretera i vinculant-ho a la recuperació almenys en part d’aquell vell projecte del rei Carles III de crear el Gran Port dels Alfacs. Hi ha una sèrie d’elements que permeten pensar que això és possible. La Comissió de Ports de Catalunya l’any 1983 definia les terres de l’Ebre com ‘sens dubte les comarques catalanes amb millors condicions naturals per a establir-hi un nou centre de concentració industrial. Una d’aquestes condicions naturals extraordinàries és el Port dels Alfacs que admet un creixement pràcticament ilimitat amb unes despeses relativament petites. El Port dels Alfacs quedaria com a Port sud dintre el Front Portuari Català, ho justifiquen les condicions de la zona i la distància de més de 100 km que el separa del gran port de Tarragona”.
Evidentment, amb la bona connexió amb els Alfacs com a premissa inexcusable, i tenint en compte que es tracta de l’opció millor situada, segons la licitació de la contractació dels treballs de consultoria i assistència tècnica per a la redacció de l’estudi previ de la connexió per carretera entre Valdealgorfa i el corredor del mediterrani feta pública pel ministeri de Foment, nosaltres hem d’apostar-hi de forma decidida. Però entenem que el territori, més enllà de l’interès general, té altres interessos concrets sobretot pel que fa a la connexió amb el camp de Tarragona, beneficiós també, per la qual cosa en cap cas ens oposem a la construcció d’una altra infrastructura viària que reforci les comunicacions a la província i, per tant, volem també aquest desdoblament de la N-420.
Estem en un moment clau en què s’han de prendre decisions importants. No podem badar i hem d’estar alerta i en aquest sentit hem de tenir clar el què volem i ho hem de manifestar alt i clar i de manera conjunta. No hem de repetir errors històrics en aquest sentit. Els interessos de Tortosa i els de la resta del territori ebrenc són coincidents. Junts convencerem que som un territori que aspira a ser una potent vegueria de Catalunya. Separats, venceran uns o altres, però no convencerem i no serà bo per a les Terres de l’Ebre. Defugim, per tant, una divisió que ens pot fer fràgils i, des del consens, treballem pel futur de les Terres de l’Ebre
Enviat per Joan-Sabaté a 11:09 0 comentaris
dijous, 2 / novembre / 2006
bla bla bla bla
ResponEliminapos això
bla bla bla bla
res de dur i tangible
au i que t'enterren en l'oblit!
molta boca i poca ma esquerra i la dreta ja sabem qui te la meneja i quines empreses han entrat a Tortosa gràcies a tú
Los del Grup Salamanca que?
Malayos no?
No et creiem Sabaté, ens has enganyat massa temps
Un rotllo patatero que no parteix d'algunes premisses fonamentals:
ResponElimina-Quina mania amb recuperar vincles perduts quan es deixen perdre els actuals.
-És absurd el llenguatge de "tampoc ens oposem a la connexió entre la Ribera i el Camp". És que no ets ningú per oposar-t'hi!!! Et recordo que aquest ja és el vincle que té primordialment la Ribera i bona part de la Terra Alta (i després Lleida a molta distància de Tortosa).
-Les alternatives que pot estudiar foment són les que passen per eixos de la seva titularitat.
-La Generalitat recolza la solució "Alfacs" perquè li permetria que Foment pagués una part de l'Eix de l'Ebre.