
L'epidèmia del 1885 va declarar-se al juliol, i les autoritats van prendre grans precaucions. A les nits es feien fogueres als carrers, en què la gent cremava sofre per desinfectar. Els punts més castigat per l'epidèmia eren la raval de Cristo i Roquetes, i la majoria dels seus habitants fugien a Tortosa buscant refugi. L'alcalde tortosí era José González, germà de Teodor González, que va impedir l'entrada dels roquetencs per evitar la propagació de l'epidèmia. Això va provocar un greu conflicte al revellí del pont de barques, ja que una multitud de veïns de Roquetes, ajudats per la Guàrdia Civil, va intentar entrar a Tortosa, i Teodor González va haver d'impedir-ho comandant la guàrdia municipal.
La majoria de les víctimes del còlera era la gent pobra, mal alimentada, que menjaven qualsevol cosa, "fins i tot la fruita verosa i corcada que es dóna als tocinos". Per evitar-ho, el bisbe Aznar va inciar una suscripció i va recollir gairebé 40.000 rals. Durant 47 dies, els més de 500 pobres de Tortosa van rebre un pa i un plat de sopa de fideus, pataca i carn de moltó, en una sèrie de repartiments de rantxo que van fer-se als Josepets.
Molt interessant, i fas molt bé de recordar aquesta mena de fets del nostre passat.
ResponElimina