
L'any següent, el 29 d'octubre de 1940, la celebració del Día de los Caídos encara va tenir més significació, ja que el dia anterior havien arribat a Tortosa, des de Barcelona, les despulles d'onze tortosins assassinats pels republicans. Així, a Tortosa va celebrar-se amb molta pompa, amb un solemne funeral a la catedral, cantant el Cara al Sol a la sortida i fent un desfilada fins al parc municipal, on va celebrar-se un altre acte polític i religiós. El comerç tortosí va tancar al matí.
D'altra banda, el 29 d'octubre de 1944 el cinema Coliseum estranava La nueva melodía de Broadway, una pel·lícula de quatre anys abans, amb Fred Astaire i Leonor Powell.
Foto: La creu al calvari de Santa Clara (Soctortosa.cat)
L'any 1936, un capellà català va ser assassinat per uns incontrolats de la FAI, que havíen vist com sempre aquest capellà havia estat al costat dels cacics. Va morir perdonant als seus assassins.
ResponEliminaL'any 1937, un capellà mallorquí va ser assassinat (afusellat) per uns “controlats” militars, per ser considerat “un rojo traidor”, ja que sempre s'havia situat al costat dels més necessitats i en contra dels cacics. Va morir també perdonant als seus assassins.
Avui, 28 d'octubre de 2007, el primer capellà serà BEATIFICAT a Roma, juntament amb 497 més. (Cap ni un dels capellans vascos, catalans, mallorquins i de quasevol lloc d'Espanya assassinats en “zona nacional”).
Avui, 28 d'octubre de 2007, la dreta espanyola, juntament amb la Conferència Episcopal, no vol que es dignifiqui la figura del segon capellà i tants d'altres ciutadans.
Avui, 28 d'octubre de 2007, el Papa i els Cardenals, oficiaran aquesta BEATIFICACIÓ “adornats” d'una riquesa i magnificència que fa mal a la vista.
Avui, durant l'acte esmentat, al món moriran de fam i malalties, que podrien estar erradicades, molts de milers de xiquets...
Jo vaig ser batejat.
Jo vaig rebre la primera comunió.
Jo vaig ser confirmat.
Jo em vaig casar per l'Església.
Jo vaig tenir fills i els vaig educar en la fe cristiana.
Jo vaig rebre l'extrema unció en un moment de la meva vida.
Avui, 28 d'octubre de 2007, “aquesta” no és la meva Església.
Avui, 28 d'octubre de 2007, continuo creient amb el missatge de Crist, però el meu Crist, el Crist de l'amor, el Crist que diu que TOTS sóm germans perquè tots sóm fills de Déu, aquest Crist no pot estar al costat d'aquesta “Església” ni al costat d'aquesta “Conferència Episcopal”.
AMEN
ResponEliminaAlferza 31, entenc i empatizo la teva opinió, es evident i coherent tot el que expreses, a mi també em pasa algo semblant, de totes maneres no m,agrada incluir a tota l,esglesia, un colectiu tan gran, em nego a pensar que está tot podrit, ben segur trobariem, de fet conec a membres que a pesar que també rebutjen els signes externs i comportaments que molts d,ells tenen que cumplir pel vot de obediensia que els aboca a acatar les normes de Vaticá, o d,altra manera no podrien o no deurien seguir sen homes i dones de la esglesia católica, pasant a engrosar les files dels seglars.
ResponElimina