28 d’octubre del 2007

L'efemèride: primer i últim dia del vapor Anita

El 28 d'octubre de 1915, a tres quarts d'una del migdia, va botar-se el vapor Anita, construït a la foneria de Sales per encàrrec de Lluís G. Pons Enric, per al servei de passatgers entre Tortosa i Amposta, Jesús i Maria, la Cava i l'illa de Buda. Almenys, aquesta és la data que dóna Francesc Mestre i Noé al llibre Contalles crepusculars tortosines, tot i que he vist que altres autors situen l'avarada del vapor Anita en dates diferents: 20 d'octubre, 22 d'octubre i 29 d'octubre. Però he estat mirant un exemplar del diari El Pueblo d'aquell dia i també dóna la data del 28 d'octubre. Fins i tot coincideix en l'hora de les 12.45. Suposo que la confusió ve donada perquè les maniobres per arrossegar el vapor fins al riu van durar un parell de dies. De fet, durant la nit l'Anita encara era al mig del riu, il·luminat amb motius venecians, que van despertar l'admiració dels tortosins. Així, l'endemà encara no van fer-se unes proves de navegació que s'havien anunciat, perquè feia molt de vent.
El projecte va ser obra de l'enginyer Joan Molina, expert del Bureau Veritas de Barcelona. El vapor, que substituïa l'antic Ciudad de Tortosa, tenia 32 metres d'eslora, 5 metres de mànega i 2,2 metres de puntal. Un calatge de 0,75 i una caldera de vapor d'alta i baixa pressió, de 55 cavalls, construïda en els mateixos tallers de la família Sales, que estaven als terrenys que fins fa pocs anys estava la panificadora SAPI. La màquina del vapor Anita era la mateixa del Ciudad de Tortosa, que reformada procedia de la casa Edwards Limes, de Londres. El vaporet tenia un timó a popa i un altre a proa, i podia assolir una velocitat de nou milles per hores. Tenia tres cambres, dos per als passatgers i l'altra per al propietari. A més, també hi havia dormitoris per a la tripulació, una bona cuina i lavabos. Hi cabien uns 300 passatgers, i la tripulació del vapor estava formada pel capità Francesc Vilàs, el maquinista Germà Cartes, un fogoner i sis mariners. L'ebenista tortosí Manuel Panisello va encarregar-se de la decoració, mentre que Francesc Serret va pintar el vaixell.
Mestre i Noé escriu que, davant d'un públic immens, que omplia les dues riberes de Tortosa, el constructor Joaquim Sales va donar l'ordre convinguda perquè comencés la cerimònia, on va assistir el bisbe Rocamora i també el bisbe de la Seu d'Urgell, copríncep d'Andorra, així com diverses autoritats de Tortosa i Barcelona. La madrina del vapor, Anna Roca de Pons, va tallar la cinta, van soltar-se les amarres i l'Anita va lliscar precipitadament damunt de les anguiles ensabonades. Alçant un considerable xapoll d'aigua, el vaporet va endinar-se i va anar a parar a la meitat del riu. Les aclamacions eren ensordidores i es confonien amb els acords de la música de la Banda Municipal. El pintor Àngel Alguerò va posar colors a la famosa fotografia de l'avarada del vapor Anita, com podeu veure en la il·lustració que encapçala aquesta entrada. És un moment de la nostra història que sempre m'ha agradat, fins al punt que tinc un pòster amb la foto penjat al menjador de casa.
Com apunta Ramon Miravall, cal suposar que el vapor es deia Anita perquè Anna Roca era la dona del propietari i armador Lluís G. Pons, també propietari de l'illa de Buda entre el 1896 i el 1919, així com de l'antic vapor Ciudad de Tortosa, que va substituir amb l'Anita. El vapor sortia cada matí a les nou de davant del mercat. Però la competència del ferrocarril i el baix cabal de l'Ebre va impossibilitar la navegació del vapor l'any 1928, quatre anys després de ser adquirit per Sebastià Albacar i Nicolau. El nou propietari va renovar-lo i va canviar la ruta del vapor Anita: ara unia Tortosa amb Tarragona. Segons Miravall, el darrer viatge del vaporet podria ser el que va portar els alumnes de l'institut de Tortosa i de Tarragona al far de l'illa de Buda, el 29 d'abril del 1929. Amarrat després a l'altura de l'Enveja, la riuada de l'octubre de 1937 va enfonsar-lo a les aigües del Delta el dia 28, avui fa 70 anys.
D'altra banda, el 28 d'octubre del 1874 es produeix una anècdota curiosa en l'última guerra carlina. Les tropes liberals de la ciutat van fer una sortida per l'horta del Temple, i en previsió que els carlistes puguessin formalitzar el setge de Tortosa, van entrar al recinte fortificat tots els tocinos que van trobar pels horts i els masos. A més, van disparar diverses canonades des dels fortins del Rastre, segons recorda Vergés Paulí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta