La nostra economia necessita combustibles. Amb tot, el petroli s'està esgotant i la principal alternativa actual, els biocombustibles, estan començant a encarir els productes bàsics (el pa, la llet...) per la falta de previsió en la producció de cereals. Per afrontar aquesta nova crisi energètica i alimentària (les Nacions Unides ja han advertit que l'ús de biocarburants farà incrementar la xifra actual de 854 milions de persones que pateixen gana al món), diferents països estan investigant la fabricació d'un nou combustible verd, a partir de l'aprofitament dels residus sòlids urbans. En alguns abocadors volen instal·lar plantes de producció de biogas, i la brossa domèstica pot servir per produir etanol, un combustible que pot barrejar-se amb la benzina per fer funcionar els motors dels cotxes. De fet, per produir aquest alcohol especial, primer han de separar-se els vidres, els plàstics i altres metalls que van barrejats a la brossa. D'aquí que un dels principals reptes de futur serà fer una correcta recollida selectiva dels residus. Un cop la brossa queda neta, se li aplica un tractament químic amb àcid diluït, per convertir la cel·lulosa en glucosa, i a partir d'aquí aconseguir l'etanol. Amb uns 10 o 12 quilos de brossa orgànica, pot aconseguir-se un litre d'aquest bioetanol apte per als motors.
Al marge de l'abocador que funciona al Mas de Barberans, i que utilitzen els ajuntaments del Montsià i alguns del Baix Ebre, a les Terres de l'Ebre tenim el macroabocador privat de Tivissa, que va començar a funcionar a l'octubre del 2004 tot i les expectatives contràries que havia generat el canvi de govern i l'arribada del tripartit a la Generalitat. El macroabocador, amb una capacitat de 3,3 milions de metres cúbics, rep els residus sòlids urbans i alguns residus industrials de bona part del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, amb una capacitat final de 3,2 milions de tones de brossa. Cada any poden entrar-hi 100.000 tones de residus, el que ens fa preguntar-nos quants litres de biocombustible podrien fer-se a partir d'aquesta brossa. Es calcula que les Terres de l'Ebre i el Priorat, cada any, produïm unes 70.000 tones de residus sòlids urbans. D'aquí, una part són els que s'aboquen al Mas de Barberans (segons diferents dades, entre 25.000 i 30.000 tones anuals), però el macroabocador de Tivissa pot rebre'n un màxim de 100.000 tones. Per tant, si algun dia es tira endavant la producció de combustible a partir de la brossa dels nostres abocadors, és obvi que continuarem generant energia, però a partir dels residus dels altres, perquè la consumeixin uns altres, i que els beneficis econòmics continuaran anant a mans privades, com ja passa ara al nostre territori. Si ja som els principals productors d'energia de Catalunya i un dels abocadors del país, és normal que les Terres de l'Ebre continuem sent-ho amb la implantació d'energies renovables i la transformació de la brossa en combustible.
Aquest article és la meua contribució al Dia de l'Acció Bloc sobre el medi ambient.
Altres Blocaires Ebrencs també s'han sumat al Blog Action Day:
-La brossa de l'espai (El Basar de les Espècies)
-7.500 vivendes i tres camps de golf (Manel Zaera)
-Blog Action Day (LinQ)
-Paperassa inútil (El weblog de Jordi Perales)
-Acció bloc sobre el medi ambient (Carme Pla)
-Al Gore i la seua veritat incòmoda arriben a Canal+ (Ebremedia)
-No a la massificació eòlica de la Terra Alta (Alego)
-Ayss el medi ambient (De Roquetes vinc..., a Tortosa baixo)
-El 15 d'octubre, acció bloc sobre el medi ambient (Onze de Setembre)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.