Homenatge als absents de Frankfurt

És possible que els catalans haguéssim fet la millor Fira de Frankfurt de la història, tenint en compte els balanços positius i autocomplaents que estem llegint els últims dies. Ja vaig comentar que un dels autors ebrencs convidats a participar en aquest gran esdeveniment per a la cultura catalana va ser el meu amic Andreu Carranza. Crec que per la seua qualitat literària, però també per l'èxit extraordinari de La Clau Gaudí, la novel·la escrita a quatre mans amb Esteban Martín, l'escriptor riberenc es mereixia estar a la Fira de Frankfurt, al costat dels altres grans autors catalans. Però avui el meu homenatge particular no és per als escriptors i editors que han estat a Frankfurt, sinó per als que s'han quedat a casa. Segurament el cas més greu és l'absència de Gerard Vergés, com denunciava l'altre dia el també poeta tortosí Albert Roig en unes declaracions reproduïdes per La Veu de l'Ebre. Però em centraré en el cas de Francesca Aliern, l'autora de Xerta, que vaig trobar-me divendres al matí a la fira de Tivenys. "No has anat a Frankfurt, però has vingut a Tivenys", li vaig dir amb carinyo a la Paquita, que havia instal·lat una parada de llibres al pavelló firal, al costat de l'estand del Consell Comarcal del Baix Ebre i just davant d'una parada de ceràmica i terrissa típica del poble. No sé si Aliern es mereixia anar a Frankfurt, però sí puc dir que la seua presència a la fira de Tivenys estava justificada. Molts dels seus llibres són productes artesanals, sense els colorants i els conservants que molt sovint sí ens trobem a la literatura de les èlits.