«El nostre adversari actual és intel·ligent, i el transvasament ja està en marxa»

En el setè aniversari del moviment social, el portaveu de la PDE adverteix que projectes com el regadiu Xerta-Sénia o el canal Aldea-Camarles són la porta de la venda de l'aigua i de l'espoli del territori. Tomàs acusa el Departament d'Agricultura i lamenta la desmobilització actual

-La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) acaba de celebrar el setè aniversari, amb la necessitat d'afrontar els reptes i perills més immediats. Així, ha recollit més de 6.500 signatures per demanar al Parlament una resolució a favor d'un cabal mediambiental per a l'Ebre.
En què s'assembla el moment actual a la situació de fa set anys?
-«La situació tècnica és la mateixa, perquè s'apliquen unes polítiques que representen la liquidació del riu i la desaparició del Delta. Tot això té unes repercussions, tant mediambientals com socioeconòmiques. Però la diferència és que abans volien aprovar una llei, el PHN, i que ara estan aplicant la mateixa llei.»
-Però el gran transvasament de l'Ebre va quedar derogat. No és el PHN una llei diferent?
-«El que ara està liquidant l'Ebre és l'annex segon de les obres del PHN, tot i que no han aprovat un cabal mediambiental per al tram final del riu. La llei s'aplicant amb la mateixa filosofia i condicionants que amb el govern del PP. Però la diferència és que la societat ebrenca està desmobilitzada, amb una enorme confusió. A més, una part del govern, el Departament d'Agricultura, està directament implicat en la preparació dels transvasaments.»
-Estem parlant del canal Xerta-Sénia?
-«El Xerta-Sénia tindrà la seua continuïtat amb el Xúquer-Vinalopó i una sèrie d'obres menors al País Valencià. Tot és una gran cadena, però ho estan fent d'una forma aparentment caòtica. Es deixen l'últim tram, entre Ulldecona i Sagunt, per d'aquí a tres anys. El regadiu del Xerta-Sénia ja estarà en marxa, l'aigua no serà utilitzada, hi haurà excedents i problemes econòmics, i llavors caldrà vendre l'aigua a Castelló per costejar la despesa. Avui dia Agricultura és el principal agent de l'espoli de les Terres de l'Ebre, amb els mateixos projectes del PP. També hi ha el Segarra-Garrigues i el canal l'Aldea-Camarles, al marge dels projectes per reforçar la canonada del ministransvasament a Tarragona. I en el cas d'Aragó, també han trobat la justificació als nous regadius, que és poder regar els cereals per fer biodièsel. Tot plegat és una pantomima per subvencionar regadius amb els fons europeus.»
-I què ha quedat de l'esperit de la Plataforma de fa set anys?-
-«El nucli central de la PDE està intacte, i molt conscient del que està passant. Aquesta apatia actual ha estat provocada, perquè interessava que la gent de les Terres de l'Ebre es desmobilitzés. Però la relació amb el món científic també està intacta.»
-I amb els polítics?
-«La relació amb els polítics ha canviat. Però aquesta ha estat sempre la història de la PDE, que en realitat és un moviment que té 30 anys. Abans teníem un enemic prepotent, mentre que ara tenim un adversari molt intel·ligent, que està aplicant el pla B, perquè els transvasaments ja estan en marxa. Aquest adversari ha intentat desestabilitzar la PDE, fent-li perdre credibilitat i cansant els activistes socials. També ha dividit el gran transvasament en altres projectes més petits. I a més, ha deixat caure una pluja de diferents projectes al territori, amb significacions diferents. Tot això ha fet que gent molt valuosa de la PDE s'haja dispersat en batalles perdudes. Em sap greu dir-ho, però les batalles no es guanyen al camp de batalla, sinó al plantejament global. El que li passi al riu marcarà el futur del territori. Si el moviment s'hagués mantingut fort i unit en la defensa de l'Ebre, no haurien arribat projectes com el cementiri de residus nuclears o la planta de gas d'Alcanar, però les Terres de l'Ebre han deixat de ser prioritàries per al govern. Els nostres adversaris estaven esperant aquest moment de debilitat.»
-Però aquest adversari està identificat?
-«Els adversaris són els que no creuen ni en la nova cultura de l'aigua ni en l'equilibri territorial. Tenen noms i sigles, però no volem anar a la confrontació fàcil, tot i que ens sentim enganyats. El que permetrà la venda d'aigua fora de la conca serà la reforma de la llei d'aigües. Hi ha qui pensa que ja vam aturar el transvasament o que la PDE està desfeta. Però si cal, tornarà a haver-hi un enfrontament al territori. Com fa set anys, dependrà de si les institucions del territori i de Catalunya estan al nostre costat. Alguns esperen que torni a guanyar el PP per motivar-se, un escenari que tenim previst però que seria el pitjor, ja que representarà una agudització del conflicte. Tot dependrà de la intel·ligència o de la prepotència del PP, si guanya les eleccions.»

El Punt (30-Setembre-2007)

Llegeix clicant aquí les altres entrevistes de La Marfanta