L'efemèride: els primers llums de fluorescents de Tortosa i la revolució antiborbònica

Com que ahir no vaig estar operatiu, avui també us explicaré les efemèrides corresponents a l'1 d'octubre. Així, el primer dia d'octubre de 1947 s'instal·len a Tortosa els primers llums de tubs fluorescents. Ho explica Francisco J. Renau al llibre Rapsòdia en gris, recordant una visita que va fer-li al seu pare el senyor Pla, de la desapareguda Casa Mayor, un comerç que hi havia als porxos de la plaça de l'Àngel fent cantonada amb el carrer Mercaders. A la Casa Mayor es venien i reparaven aparells de ràdio, gramoles i altres electrodomèstics. Pel que diu Renau al capítol Records de la ciutat, el senyor Pla era "català" i parlava molt amb "doncs-i-ara". El tub fluorescent era un invent acabat d'arribar de l'estranger, que feia una llum molt blanca i mai vista. "Sembla que sigue de dia", deia la gent amb admiració sense poder evitar parar-se davant de la porteta del laboratori dels Renau. D'altra banda, el mateix cronista explica que l'1 d'octubre de 1940 a Tortosa va haver-hi una certa confusió, ja que la ciutat celebrava la diada del Sant Àngel, patró de la ciutat, i també el Día del Caudillo, i els comerços no sabien si era festa i si calia tancar. Aquell mateix dia s'estrenava a la ciutat l'obra de teatre Eloísa está debajo de un almendro, a càrrec de la companyia Fernando Vallejo. L'obra de teatre que ha fet immortal Enrique Jardiel Poncela s'havia estrenat només uns mesos abans, el 24 de maig del mateix any, al teatre de la Comedia de Madrid amb un joveníssim Fernando Fernán Gómez.
Però marxem una mica més enrera, perquè els dies 1 i 2 d'octubre de 1868 Tortosa es trobava immersa en la revolució coneguda per la Septembrina. El 30 de setembre, els republicans tortosins havien secundat la revolució, després que arribés a la ciutat un tren engalanat amb banderes. S'havia organitzat una manifestació fins a la Casa de la Ciutat, amb crits de "Viva la soberanía nacional!" i "Abajo los Borbones!". A l'Ajuntament només quedava Joaquín Palomar, que va fer entrega de les claus als revolucionaris. A la una de la tarda va quedar proclamada la Junta Revolucionària, presidida per Manuel Bes. Els militars també van secundar el moviment revolucionari, i va tornar-se a fer-se una manifestació amb música militar. Amb tot, la guàrdia del portal de Remolins no sabia res del que havia passat, i van estar a punt d'arribar a les armes. Tot això ho explico perquè l'1 d'octubre la Junta Revolucionària va ordenar als jesuïtes que abandonessin el convent de Jesús en un termini de 24 hores. El mateix dia es decreta la llibertat de culte i d'ensenyament, la supressió de les classes al Seminari, la incautació dels edificis d'ensenyament religiós, l'expulsió dels jesuïtes, l'enderrocament de les muralles del Temple i de Remolins, i donar armes a la milícia nacional. També l'1 d'octubre, es crema el retrat d'Isabel II que hi havia al saló de plens de l'Ajuntament, i el pueblo soberano (aquesta és la fórmula utilitzada per Vergés Paulí al segon volum d'Espurnes de la llar) s'apropïa dels col·legis de Sant Jaume i Sant Maties (els actuals Reials Col·legis). Ja el 2 d'octubre es pronuncien oficialment les tropes de guarnició de Tortosa, que passen pel carrer Ciutat saludant a la Junta Revolucionària. El mateix 2 d'octubre es decideix l'enderrocament de la muralla que anava des del Coll de Sant Joan fins al riu, així com donar armes als ciutadans.


Per saber més
-La Septembrina a la Wikipèdia.