Sancho i Pallarès comparen les plataformes amb els carlins

No és la primera vegada que algú vincula les plataformes en defensa del territori amb la implantació social del carlisme a les Terres de l'Ebre. Els diputats ebrencs de CiU, Xavier Pallarès i Francesc Sancho, han aprofitat el seu bloc Ebrediputats per criticar les reaccions contràries d'alguns sectors del territori a la proposta que ha fet la Cambra de Comerç de Tortosa per millorar la navegabilitat a l'Ebre. En primer lloc, afirmen que el projecte no necessita finançament públic, però obliden que la Cambra pensa demanar 39 milions d'euros a la Generalitat. El debat és bonic, però és una fal·làcia dir que el riu és un bé públic i que l'aigua no es pot vendre (quan en realitat són les concessions, el que permeten el mercadeig de l'aigua), i a la vegada defensar un ús il·limitat, sense tenir en compte els efectes mediambientals de qualsevol actuació humana. El projecte presentat per la Cambra hauria d'incloure un estudi d'impacte ambiental, i segur que el debat es podria fer amb més tranquil·litat. Corregir les conseqüències ambientals costarà diners, que haurien de pagar les empreses concessionàries a través d'un cànon, però ningú ens podrà garantir si s'arribarà a pagar del tot, ni tampoc si s'aplicarà correctament. L'exemple clar el tenim amb les empreses que també utilitzen el riu, contaminant-lo i no sempre restituint els danys que provoquen al medi ambient, ja que gairebé sempre contaminen dintre dels paràmetres legals. Al final, qui paga la descontaminació és l'Estat o la Generalitat, amb els diners de tots.
Tot seguit, Sancho i Pallarès aposten per un model desarrollista per a les Terres de l'Ebre, i canvien el vell eslogan pujolista de Catalunya serà cristiana o no serà, per un nou Terres de l'Ebre o creixent o no serà. Diuen que no és possible una revolució ecològica sense haver tastat la revolució industrial ni el desenvolupament tecnològic, però obliden que les Terres de l'Ebre el que hem degustat (fins a l'empatx) són els efectes secundaris de la revolució industrial i del desenvolupament tecnològic que han fet altres zones. Per què destruir al sud de Catalunya el que hem pogut conservar, com el riu o la primera línia de costa, quan al nord del país volen recuperar els rius i el paisatge costaner, enderrocant urbanitzacions i desmuntant aerogeneradors?
L'escrit de Sancho i Pallarès diu que l'Ebre no pot continuar sent una societat rural, i que no es pot viure només amb agricultura, ecologia i turisme rural. Remarca que no podem continuar amb els principis reaccionaris propis del carlisme, i que conceptes com terra, aigua i costums van lligats a formes d'ús de l'aigua arcaiques, agressives, obsoletes i subvencionades. Segons diuen, aquests principis fomenten la nostàlgia i fan que els joves marxin del territori, però no diuen que regadius com els de la Terra Alta i el Xerta-Sénia també són aquest tipus d'usos de l'aigua. Tampoc diuen que d'alguna manera el carlisme és una de les arrels del catalanisme polític, i que les famílies carlines més importants van reciclar-se primer en el catalanisme dretà, després en el franquisme i finalment en CiU, sobretot en Unió Democràtica de Catalunya. Com diu el professor Sánchez Cervelló, una característica clau de la perdurabilitat de l'ideari carlista va ser la seua conservació familiar, com els Galindo de Calaceit, els Forcadell d'Ulldecona, els Llopis i els O'Callaghan de Tortosa, els Llasat de Jesús, els Jardí de Tivissa, els Altés del Pinell de Brai, els Malràs de Prat de Comte, els Garcia de Corbera d'Ebre, els Sánchez Roca de Batea o els Simó de Godall. Algunes famílies van identificar-se amb el catalanisme, arrenglerant-se alguns a UDC, i la resta van apropar-se a les forces d'esquerra. Si ens ho posem a mirar, tot l'ADN polític de les Terres de l'Ebre té més d'un cromosoma carlí. Com les persones dels micos, tots els ebrencs venim de Cabrera.