L'Ebre ha tornat a empantanar el debat polític en la recta final de la precampanya, just després d'uns dies de calma relativa. El PP va acordar, després d'un enfrontament intern entre els populars del País Valencià i els d'Aragó, que no inclouria el transvasament al programa electoral. Però uns dies després, va transcendir que el manual dels candidats sí que aconsellava que es parlés dels transvasaments. Potser per això, el candidat Mariano Rajoy va aprofitar dues entrevistes, al diari Levante i a l'emissora Punto Radio, per anunciar que quan sigui president del govern estatal recuperarà la política de transvasaments. Segons Rajoy, el govern de Zapatero ha aconseguit el «difícil repte» de no solucionar el dèficit hídric en cap lloc de l'Estat. Si arriba a la Moncloa, primer Rajoy farà totes les obres del Pacte de l'Aigua de l'Aragó. Després, afirma que enviarà l'aigua que sobri «a la resta d'Espanya», però no parla en cap moment de garantir un cabal mínim al tram català de l'Ebre, o de fer les obres de protecció del Delta.Unes declaracions que el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, va interpretar com una estratègia per satisfer «les necessitats polítiques» del PP a l'Aragó. «Però Rajoy no deixa clar si els catalans de les Terres de l'Ebre també som d'Espanya, i per tant potser ens convindria ser aragonesos, ja que abans de fer un transvasament també hauria resolt totes les nostres necessitats», ironitza Tomàs.
AMAGAT AL PROGRAMA
El compromís del candidat del PP s'ajusta al que finalment diu el programa electoral, ja disponible al web del partit. El document inclou «els transvasaments» a la pàgina 208, dintre de l'epígraf 1.173. Segons diuen, el PP rebutja les posicions «dogmàtiques» sobre l'aigua, i a més de la reutilització, la modernització dels regadius o la dessalinització, també preveu la cessió de drets entre usuaris i els transvasaments. El programa, titulat Les idees clares, amb Rajoy és possible, supedita els transvasaments a la realització de les obres a l'Aragó, però no hi ha ni una sola referència a les obres promeses al Delta per l'anterior govern del PP. Mentrestant, les Corts Valencianes van aprovar ahir, amb els vots del PP, una sèrie de reclamacions al govern de l'Estat, com un transvasament de 450 hectòmetres cúbics anuals d'aigua de l'Ebre.
La recuperació dels projectes de transvasament al programa del PP ha arribat just l'endemà que la premsa aragonesa difongués un document intern de la Comissió Europea, redactat per la direcció general de Medi Ambient. En aquest informe sobre la sequera i el canvi climàtic, que han rebut el Parlament europeu i el Consell d'Europa, es qüestionen obertament els transvasaments, ja que són «insostenibles» i «font habitual de conflictes entre territoris». Per tant, desaconsella que els estats de la Unió Europea plantegin transvasaments a l'hora de combatre la sequera, proposa mesures alternatives, i recorda que continua desaprofitant-se el 20% de l'aigua disponible.
Però la campanya és la campanya, i CiU ja va advertir dimarts que el transvasament del Roine serà una de les set condicions «irrenunciables» perquè la federació doni suport a un futur govern de l'Estat.
>La pressió sobre el Ter
El ple de la Diputació de Girona va aprovar dimarts una moció de CiU, consensuada per tots els grups, en què reclama a Generalitat dotze mesures per pal·liar els efectes de la sequera a la conca del Ter i restituir-ne el cabal ecològic. CiU, a l'oposició, creu que cal posar fi al transvasament d'aigua a Barcelona, i coincideix amb el PSC i ERC que el Ter es troba en unes condicions extremadament precàries. El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va tornar a advertir ahir que s'està organitzant un fort corrent d'opinió a les comarques de Girona, per minvar la pressió sobre el Ter i «repartir la solidaritat» amb Barcelona. «Volen que sis dels nou metres cúbics per segon que arriben del Ter ara vinguin del Segre i de l'Ebre, quan en realitat seria la mateixa aigua», va insistir. Tomàs va assenyalar que en el fons volen accelerar la interconnexió de totes xarxes, però no tenen en compte que poden provocar un greu conflicte entre territoris, dins de Catalunya. A més, va anunciar que els tres metres cúbics del Segre es transvasarien utilitzant el Segarra-Garrigues, mentre que la resta sortirien del minitransvasament a Tarragona i del canal l'Aldea-Camarles.
>Enginyers i empresaris
La Cambra de Comerç de Barcelona i el Col·legi d'Enginyers Industrials han pujat al carro de les diferents institucions que han reclamat l'arribada de l'aigua de l'Ebre, i també del riu Roine, a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, els empresaris de Barcelona també proposen a la Generalitat transvasaments des del Garona i des del Segre, ara que els regants del canal d'Urgell han manifestat que estan oberts a una possible venda de cabals de la seua concessió. Segons el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, les peticions dels empresaris i dels enginyers no han de sorprendre ningú, ja que són els principals interessats a gestionar els rebuts de l'aigua i promoure grans obres hidràuliques. «Estan fent un treball molt important com a grups de pressió, i aprofiten la sequera actual per accelerar la interconnexió de les xarxes catalanes», va dir. Tomàs va insistir que la interconnexió ja està en marxa, però que el projecte «corre més o menys» per motius polítics. El portaveu de la PDE va lamentar que davant de la sequera no s'estigui qüestionant el model de creixement urbanístic, els projectes de nous regadius i l'estat actual de les xarxes a les ciutats.
El Punt (21-Febrer-2008)
Més informació:
-Descarrega't aquí el programa electoral del PP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.