Jóvens en Defensa de l'Ebre va emetre ahir un comunicat per rebutjar la concessió feta pel govern de l'Estat de la utilització i explotació de l'estructura submarina Castor, la qual servirà per emmagatzemar gas natural davant de la costa d'Alcanar i Vinaròs. La branca juvenil de la Plataforma en Defensa de l'Ebre considera que el projecte de la multinacional Escal UGS és la punta de l'iceberg d'una sèrie d'instal·lacions futures, com ara plantes tèrmiques de cicle combinat, i de la transformació dels Països Catalans en un gran sistema d'interconnexió de gas, al costat d'altres projectes com ara el dipòsit de gas que es vol construir al subsòl de Reus. Per tant, Jóvens de l'Ebre dóna suport a les accions de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, creada per evitar el que consideren una altra «agressió» i una «hipoteca» al territori.
El Punt (31-Maig-2008)
31 de maig del 2008
Jóvens de l'Ebre rebutja el projecte Castor davant de la costa d'Alcanar i Vinaròs
3 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt adient!
ResponEliminaSon tantes les lluites obertes en defensa del territori i de l'us abusiu per part de l'estat de les nostres terres, per posar-hi tota mena d'instal·lacions amb alta perillositat en cas d'accident. nuclears, embassaments, gasoductes, línies d'alta i molt alta tensió, tèrmiques, mega-canonades, etc!
El dipòsit de gas porta un greuge del que no se'n parla gaire i és prou tràgic: Les terres de l'Ebre ja som un objectiu militar de primer ordre. La flota espanyola haurà de protegir una ampla zona de navegació restringida. L'aviació fer passades i natros resignarnos a ser un punt cada cop més gran als mapes de l'OTAN i dels altres.
Jo, és d'aquelles coses que no voldria al costat de cap casa de ningú.
I Gustau, per molt que l'unió entre PDE i Jovens de les TE sigue fraternal, crec que tenen uns objectius propis que poden ser diferents als de la PDE.
O sigue, que no m'agrada lo de "branca juvenil", ho trobo incorrecte.
Un riu a part de subministrar l’aigua necessària pel territori, es un element paisatgístic de primer ordre. El seu cabal, la vida que genera, el bosc de ribera, la agricultura del seu voltant etc, fa que per on discorreix, la població s’identifiqui clarament amb aquest element que no es pot dissociar, i per tant creà identitat. Es per aquest motiu que la defensa del riu ha estat i es una lluita relativament mes fàcil per tractar-se d’un element identitari i paisatgístic que tots portem al damunt desde la nostra infància. Com deia Jordi Pujol, el riu sempre ha passat per aquí i no li fèiem cas fins que ens el volien “prendre”. I es que habitualment poca gent sap el que té fins que li volen prendre o ho perd definitivament. Aquesta reacció es molt freqüent...
ResponEliminaEl projecte Castor, tot i ésser un projecte que també es atentatori al medi, es socialment mes peculiar...
Al tractar-se d’omplir un milió de metres cúbics d’una mina submarina amb gas procedent de vaixells, ningú te cap sensació immediata d’impacte visual. La canalització, també submarina contribueix a la minimització d’aquest impacte. Deixant al marge l’índex de seguretat, podríem afirmar que si es fes l’obra en una sola nit, ningú s’assabentaria de res i tothom viuria feliç si no hi ha cap incident. Però al nostre litoral hi ha gent que viu de la pesquera i del turisme. Tot i no essent una obra de un gran impacte visual (excepte la planta de regassificació), soc conscient de que ningú vol riscos al territori sense contraprestacions ni garanties. Fins i tot amb aquestes. Aquesta infraestructura d’interconnexió y de comercialització gasistica, te un objectiu estratègic fins i tot de caire europeu. També te per objectiu regular els preus del gas en origen que últimament estan subjectes a molts altibaixos i fins i tot a sabotatges que Europa no pot permetre i en una seguretat en la regularitat del subministrament principalment procedent d’Ucraïna i Russia que no sempre es compleix. La nostra situació geoestratègica amb la proximitat dels països del Magreb i concretament amb l’Algeria, ens dona el paper de “bypass” d’Europa. Ara estan de moda les interconnexions, i es que ningú es refia de ningú i tothom vol seguretat...A quin preu?
Volia dir mil millions de m3
ResponElimina