L'espai del lector: "Cal estar atents a les pressions de CiU per fer el transvasament", de Ricard Lleixà

Temps enrere vaig demanar confiança en el govern estatal i en el govern de la Generalitat, presidits pels socialistes José Luis Rodríguez Zapatero i José Montilla, en el compliment del reial decret llei 3/2008. Avui constatem que aquesta confiança a la qual vaig apel·lar, en el marc d’una situació complexa per la situació de crisi per la sequera que vivia el país, s’ha tornat a evidenciar demostrant-se que tots dos governs són clarament defensors de la Nova Cultura de l’Aigua, ja que, superada l’emergència, s’ha derogat el decret 3/2008. El mateix compromís que van complir l’any 2004, amb l’arribada de José Luis Rodríguez Zapatero al govern, quan entre les seves primeres decisions va assumir la modificació del PHN i la derogació del transvasament de l'Ebre, aquell que preveia el gran espoli del riu amb el suport de PP i CiU.
La convicció, la coherència, però sobretot la ferma convicció que cal apostar per polítiques modernes, basades en l’estalvi, la reutilització i la dessalinització fa que avui la ciutadania pugui percebre clarament dues formes d’entendre la gestió de l’aigua: per un costat els partits d’esquerra clarament antitransvasistes i, per l’altra, la dreta, amb un PP i CiU que avui encara demanen que es faci el minitransvasament a Barcelona, tot i haver superat la situació d’emergència. Perquè ells sí que són transvasistes, de fet, aquesta és la política que defensen i han defensat sempre sense tremolar-los la mà.
El govern català va acudir a aquesta solució extrema perquè no havien entrat en funcionament les dessalinitzadores, perquè la situació dels embassaments era extrema i perquè tot semblava indicar que la situació no milloraria per les pluges. I, evidentment, un govern seriós calia que trobés solucions per abastir una població de 5 milions i mig de persones, i per això va optar per la interconnexió com a mesura d’urgència per garantir l’aigua a l’àrea metropolitana amb motiu d’aquesta excepcionalitat. Però afortunadament aquest ha estat una de les primaveres més plujoses de les darreres dècades i els embassaments han millorat, la situació ha donat un gir important, i els nostres governs, clarament compromesos i clarament antitransvasistes, han aturat aquest projecte perquè ja no és necessari, tal com van anunciar que farien, tal com vam anunciar des de l’Ebre que farien.
És el moment de felicitar-nos tots plegats per haver superat aquesta situació complicada però que calia abordar des de la nostra responsabilitat. Vam fer confiança en el govern i aquest ha complert. Però tot i que és un moment dolç, cal fer un toc d’atenció per desemmascarar posicions i postulats força contradictoris. Perquè també és el moment d’advertir als dirigents de CiU del territori que deixin de fer demagògia, que no manipulin a l’opinió pública amb declaracions que cauen en sac buit i que facin un viatget a Barcelona a intentar convèncer als dirigents del seu partit, senyor Mas, senyor Puig, senyor Espadaler, senyor Pujol i senyor Macias. Perquè són CiU i PP els que pressionaran ara de valent des de Barcelona perquè la canonada es faci, per tant, senyors Bel i Ferré, si volen fer alguna cosa de profit, a banda de quedar bé fent comèdia d’aquella que tant els agrada a la tele per després rentar-se les mans, truquin al senyor Mas i demanin-li que s’alineï al costat del govern en les polítiques d’aigua i deixi d’insistir en fer transvasaments.

Ricard Lleixà és de Tortosa.