La mosca negra no s'atura, tres anys després

Avui llegim als mitjans de comunicació [veure la notícia a El Punt] que la plaga del a mosca negra s'ha desplaçat aquest estiu, definitivament, cap a les comarques del Baix Ebre i del Montsià, on els centres d'atenció primària han atès més de vuit vegades els casos per picades que van registrar-se en tot l'any passat. Fins ara, el radi d'acció de la plaga estava concentrat, sobretot, a la Ribera d'Ebre, però segons els serveis territorials de Salut, enguany ja s'han atès prop de 850 casos als ambulatoris del Baix Ebre i del Montsià. Amb tot, la Ribera d'Ebre continua sent la zona més castigada, amb més de 1.500 casos de picades ateses als centres de Salut. A més, en el conjunt de les Terres de l'Ebre s'han atès més de 2.500 persones per picades d'aquest molest insecte. Una de les causes de l'increment i trasllat de la plaga ha estat la riuada del maig, amb l'arrossegament de larves Ebre avall i també amb les dificultats per completar algun dels tractaments previstos. Una paradoxa important, ja que mentre la riuada va eliminar moltes de les plantes aquàtiques en què les mosques tenen el seu hàbitat i dipositen els ous, també va servir per arrossegar les larves aigües avall. A més, els tècnics saben, des del 2005, que la plaga de mosca negra prolifera més ràpidament a les zones del riu amb més corrent. De fet, el producte biològic antilarvari BTI només funciona satisfactòriament amb un cabal molt reduït, i l'avinguda controlada de fa uns mesos va impedir la realització correcta del tractament. Ara la plaga s'ha extès i l'últim punt de mostreig ja ha detectat mosca negra a l'illa dels Bous, a l'altura de Vinallop. Potser els ebrencs ens haurem d'acostumar a conviure amb aquest nou habitant del territori, i la mosca negra -associada també al riu- serà un signe més d'identitat de les Terres de l'Ebre. D'alguna manera, l'insecte farà de regulador de les activitats humanes al voltant de l'Ebre, posant-nos a ratlla, i potser li haurem d'agrair moltes coses en el futur, com als mosquits del Delta que van frenar la colonització turística i del formigó. Fins i tot farà que es desenvolupin remeis ebrencs contra la plaga, com aquest repel·lent fet amb oli d'oliva que ja està comercialitzant la cooperativa Soldebre. Però més de tres anys després de la preocupant detecció de la plaga, encara costa de creure que si la plaga s'hagués donat en una altra zona del país no s'haguessin buscat solucions més efectives. Per exemple, caldria veure que s'està fent a les comarques de Girona, on sembla que la plaga està més controlada...