Adéu parcial al franquisme tortosí

L'Ajuntament retira del costat del riu les plaques que commemoraven la visita de Franco de l'any 1966, però manté el monument de la batalla de l'Ebre i el nom del barri 13 de Gener

Tortosa va despertar-se ahir amb un badall que ha durat més de 42 anys. Per sorpresa, el govern de CiU i ERC va ordenar que la brigada municipal retirés les plaques que, sobre unes làpides de granit, commemoraven la inauguració del monument als soldats morts a la batalla de l'Ebre, que el general Francisco Franco va batejar el 26 de juny de 1966 durant una visita a la ciutat. Sota la mirada desafiant de l'àguila que també coronava l'escut franquista, i que al monument de Tortosa encara perdura amb les seues urpes afilades, els operaris van utilitzar una grua per retirar les làpides. Al mateix temps, la policia local regulava el trànsit a l'avinguda Felip Pedrell, que ja és prou estreta, mentre els conductors i els vianants contemplaven les maniobres de la grua municipal per enlairar (literalment) el pes de la història.
Però Tortosa només es va traure del damunt una llosa menuda. D'una banda, hi ha la sospita que el govern de Ferran Bel s'ha sentit pressionat per la proximitat de l'Onze de Setembre, just l'any en què també es commemora el 300è aniversari de la caiguda de Tortosa a mans de les tropes borbòniques, el 15 de juliol de 1708. De fet, al juliol van fer-se una sèrie d'actes de reafirmació nacional i va instal·lar-se una placa commemorativa a la nova plaça dels Mercats. Per això, ICV va criticar la «memòria històrica selectiva» del govern tortosí, que al febrer d'enguany havia rebutjat canviar el nom de la barriada del 13 de Gener i de la plaça d'Espanya. La realitat és que el 13 de Gener es diu així perquè aquesta data va ser durant la dictadura el Dia de l'Alliberament, ja que el 13 de gener del 1939 les tropes de Franco van ocupar totalment Tortosa (al marge dret de l'Ebre, a la part de Ferreries, havien arribat l'abril del 1938). Aquesta barriada que recorda aquella altra diada va construir-se entre els anys 1954 i 1960, per pal·liar la falta d'habitatges que hi havia a Tortosa durant la postguerra, amb 150 habitatges unifamiliars en filera i amb pati interior. El promotor de les obres va ser el Patronat del Cardenal Arce Ochotorena, a través de l'Obra Sindical del Hogar. Gairebé mig segle després, el nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) encara anomena aquesta barriada Conjunt 13 de Gener. De fet, CiU i ERC van votar al costat del PP perquè el sector urbà del 13 de Gener continués mantenint el seu nom.
A més, cap grup municipal parla avui obertament d'enderrocar el monument de la batalla de l'Ebre, també protegit al nou POUM com a bé integrant del patrimoni cultural català. Només ICV va proposar, durant les eleccions municipals del 2007, desposseir-lo dels símbols feixistes i reconvertir-lo en un monument a la pau. De fet, les esquerres de Tortosa mai han menystingut que el pinacle de l'escultor Lluís Saumell és un símbol de la ciutat i fins i tot un atractiu turístic. A més, l'exalcalde Joan Sabaté (PSC) també va defensar la permanència del monument per evitar un conflicte entre tortosins. L'alcalde, Ferran Bel, va dir a l'octubre del 2007 que els símbols i les llegendes «estrictament franquistes» ja van ser retirats, i que el monument de la batalla de l'Ebre havia quedat «despullat de qualsevol simbologia». Amb tot, l'Ajuntament també té previst retirar de la pilastra del monument la llegenda «A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro».

El Punt (2-Setembre-2008)