13 d’octubre del 2008

El bisbe de Tortosa diu que "lo riu és vida" i fa una crida a la confiança davant de la crisi

El bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, va tornar a introduir una referència antitransvasament en el seu missatge d'ahir, durant la missa baturra que fa fer-se a la catedral amb motiu de la festivitat del Pilar. En plena polèmica pel Plan Hidrológico Nacional (PHN), Salinas va aprofitar la missa de la Cinta per pronunciar un clar "tranquils, germans, el riu no se l'enduran", i ahir va recordar que "lo riu és vida" per destacar el vincle fluvial i religiós que uneix, a través de l'Ebre i de la Verge del Pilar, Saragossa i Tortosa, on hi ha una important colònia aragonesa. Les paraules del bisbe no van passar desapercebudes, ja que el seu "lo riu és vida" va arribar en les primeres frases de la seua intervenció, en una nau central de la catedral que ahir estava plena de fidels. D'altra banda, Salinas va aprofitar la metàfora del Pilar per demanar fermesa i confiança davant de la crisi, i va fer una crida especial per ajudar les persones que estan passant tot tipus de dificultats per la situació econòmica actual.

5 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Eik Brian, no li has d'agrair l'antitransvasisme al senyor bisbe? Encara som a temps de fitxar-lo per a la PDE. Les ajudes celestials de la moreneta ens varen anar bé, ara una ajudeta del senyor bisbe seria benvinguda.
    Ja veus, Brian, lo clero s'ha fet antitransvasista.

    ResponElimina
  3. No estava al cas ja que no vaig anar a l'ultima missa.
    Tot ajud serà benvinguda, no?
    i a més a més em semblen que el clero pot aportar uns ajuds bastant divins.

    ResponElimina
  4. Senyor Bisbe:
    Tothom ha intentat posar el torniquet, a la seva manera per evitar la sangria a un sistema econòmic que se’n va a fer punyetes. Sembla que mai mes tornarem a una fase expansiva tant llarga que dura dels anys 60, amb els seus daltabaixos com correspon a una economia cíclica. Podríem coincidir que “entre todos la mataron y ella sola se murió”, i que aquesta agonia pot ésser llarga i dolorosa.
    Seria desitjable que la “caixa d’eines” que posa la zona euro a disposició dels estats membres dones el fruit esperat i facin sortir al sistema d’aquesta agonia.
    En la meva opinió, que sempre es pot posar en quarantena, no es cert que les trompetes del Apocalipsi (alarmes del sistema financer) hagin tocat pràcticament d’un dia per l’altre, quan hi havien advertències serioses de economistes de sobrada solvència que ja alertaven de fa temps certes disfuncions.
    Darrerament, ens han volgut justificar aquesta crisi com a conseqüència de que la FED baixa el diner al 1% (pràcticament diner regalat) i als EEUU tothom demana préstecs hipotecaris que es titulitzen empaquetades amb un producte financer molt atractiu tant pel nom com per la seva qualificació per les agencies respectives (ara en el punt de mira de les autoritats) i que desprès no poden fer front al superar el deute al valor de la adquisició. Un degoteig de claus d’immobles envaeixen els bancs i la intoxicació ha estat immediata com si fora un troià. Puc comprendre que aquest fenomen pot debilitar i fins i tot ser motiu de fallida de les entitats prestatàries, de les intoxicades fins i tot dels particulars que veuen frustrades les seves expectatives de rendibilitat, però no arribo a comprendre com s’ha pogut arribar als extrems actuals sinó s’introdueixen altres paràmetres políticament incorrectes...
    En un sistema financer ferit, qualsevol sotrac pot agreujar el quadre. I aquesta es la meva percepció. La meva hipòtesi ( ja he comentat abans que es pot posar en quarantena) es que hi han grups econòmics molt potents que estan aprofitat l’ocasió per donar el cop de gracia per desestabilitzar el sistema, sense treure de que hi han responsabilitats internes que s’han d’esbrinar en mes detall, el FBI ja ha posat fil a l’agulla, però tots sabem que es tracta d’un gest que pot quedar en el no res com va quedar l’assassinat de JFK i en els millors dels casos es desqualificaria d’aquí a cinquanta anys....O el mon del petrodòlar esta acollonit o pel contrari aquest mateix mon el que esta invertint en un escenari de baixes per tenir un entorn amb preus mes barats de la energia ? Hem de tenir en compte que l’ Islam no admet l’interés bancari ni els dividends...Senyor Bisbe, gracies per demanar-nos fermesa i confiança per la grossa que ens espera... Haurem de tornar a les Creuades ?

    ResponElimina
  5. M'agrada la teua tesi Mc Calan. Jo preguntaria? Que han guanyat els bancs i els seus directius? Tothom sembla que es lamenti pel que han perdut, però no han perdut res: indemnitzacions milionaries per a directius, ajuts públics per a les entitats, compres a preu de saldo,... ara vindran rebaixes de drets laborals i de la ciutadania, reducció de la despesa en els serveis... o sigue un mon encara més capitalista.
    La causa o justificació de tot plegat: es presenta una crisi energètica (que se suma a l'alimentària i demogràfica a nivell global) i surten dubtes al sistema finacer i al sistema de control social que vol refermar el seu poder i s'inventa una crisi per lligar més curt a governs i a través seu als ciutadans (que mos dixem fer lo que sigue en quatre engatussades i ficant-mos la por al cos.
    Com diu ¡¡¡Sarkozi!!! El sistema capitalista no ha sigut ètic; ell diu que cal reformar-lo, jo penso que cal abolir-lo, però això ja és un altre debat. Perquè la solució no pot ser des de la política actual, ja que aquestya no controla l'economia sino que és l'economia qui controla la politica actual

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta