Foment trigarà un parell d'anys a optar per un traçat, però el consens entre valencians i aragonesos pot ser determinantEncara hi ha temps per reaccionar. La classe política de les Terres de l'Ebre ha fet un crit d'alerta davant de la possibilitat que la sortida al mar de la futura autovia d'Aragó (A-68) siga pel nord de Castelló. La majoria dels ajuntaments de la zona d'Alcanyís van manifestar-se dissabte amb empresaris i sindicats per reclamar l'acceleració de les dues autovies projectades a Terol, mentre els partits polítics d'Aragó i del País Valencià han pactat donar suport a l'opció de fer passar l'A-68 per l'actual N-232: per Morella i Vinaròs fins al mar. El Ministeri de Foment encara pot trigar uns dos anys a concloure l'estudi de viabilitat, però la falta de consens al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre sobre el traçat a la demarcació podria tocar de mort qualsevol opció catalana.
L'autovia d'Aragó, també coneguda com a autovia de l'Ebre, podria allunyar-se del seu corredor natural i no desembocar al mar per Catalunya, sinó per Castelló. Fins ara, el traçat conegut de l'A-68 només arriba fins a la població de Valdealgorfa, una mica després d'Alcanyís, des d'on partirà el tram que unirà la vall de l'Ebre amb el corredor del Mediterrani. Al maig del 2007, el Ministeri de Foment va adjudicar la redacció de l'estudi de viabilitat tècnica dels diferents traçats, amb dues opcions principals: a través de la carretera N-420 cap al nord de Tarragona, amb una longitud de 120 quilòmetres, i a través de l'N-232 per Morella i Vinaròs, amb uns 100 quilòmetres. A més, l'estudi també ha de recollir els possibles corredors entre Aragó i el mar, «amb una longitud d'entre 75 i 100 quilòmetres», i és aquí on el Camp i l'Ebre encara tenen un bri d'esperança.
De fet, la diputada del PSC al Congrés dels Diputats, Lluïsa Lizárraga, va dir que fa uns dies van reunir-se a Madrid amb una delegació de la Cambra de Reus, als quals van explicar les gestions fetes. «El compromís del secretari d'estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, és que estudiaran totes les opcions, i que s'imposarà la que siga més econòmica i tinga menys impacte ambiental», va afegir-hi. La diputada ampostina va valorar que, «sobre el paper, l'opció més competitiva» és la catalana, que proposa una doble sortida tot combinant el desdoblament de l'N-420 fins a Tarragona, que faria l'Estat, amb la millora de la C-43 i el desdoblament de l'eix de l'Ebre (C-12), totes dues a càrrec de la Generalitat. Lizárraga va remarcar que l'acord entre aragonesos i valencians no ha restat opcions a la proposta catalana, i més tenint en compte l'impacte ambiental i el cost econòmic que suposaria fer passar l'autovia per l'N-232 a través de dos ports de muntanya, «que es gelen cada hivern».
Més crític és el diputat de CiU i alcalde de l'Ampolla, Francesc Sancho, que acusa el PSC, amb la seua proposta bifurcada, d'haver embolicat el debat al Camp i l'Ebre, tot afavorint el pacte entre els socialistes aragonesos i valencians. Sancho va criticar el PSC pel fet de seguir deliberadament una estratègia que debilita el territori, i de malbaratar la mobilització ciutadana contra el transvasament, «ja que no volen que els passe factura política». Segons Sancho, la tebiesa del PSC és fruit del «desgavell» que hi ha a la Generalitat. Així, el diputat convergent va lamentar que el govern català no s'haja compromès a accelerar el desdoblament de l'eix de l'Ebre, mentre la Generalitat Valenciana està pressionant i «facilitant» l'entesa dels socialistes amb el PP, que també s'ha produït a l'Aragó.
En aquest sentit, el diputat deltebrenc del PP, Joan Bertomeu, també va criticar el paper de la Generalitat. «Falta voluntat política, el govern hauria d'haver-se implicat més», va dir. Segons Bertomeu, al País Valencià hi ha el consens de tots els partits polítics, mentre que a la demarcació de Tarragona els dos territoris estan dividits amb els possibles traçats. «Hauria de ser més fàcil fer vindre l'autovia, ja que els socialistes governen a Barcelona i Madrid, però només se'n recorden de les Terres de l'Ebre quan necessiten aigua, mentre els trens i les autovies passen de llarg», va sentenciar.
Crida a la untitat Tot i això, els socis del PSC al govern consideren que el Camp i l'Ebre encara són a temps de reaccionar. La diputada d'ERC, Marta Cid, va fer una crida a la unitat d'acció de tots els partits i sectors socioeconòmics de la demarcació, ja que s'està imposant un traçat que «deixa de banda Catalunya». També Jaume Forcadell, d'ICV, va apostar per superar la divisió territorial, tot reclamant que la Generalitat accelere el desdoblament de l'eix de l'Ebre. De fet, l'alcalde de Gandesa, l'independent Miquel Aubà –que a l'Ebre ha liderat l'opció per l'N-420–, va recordar que Foment encara trigarà uns dos anys a decidir-se, però que l'Estat només planifica les obres sobre carreteres estatals.
LES FRASES
LLUÏSA LIZÁRRAGA, diputada del PSC a Madrid: «Encara no hi ha res signat. L'opció del PSC és fer una sortida de l'autovia bifurcada, per l'N-420 i per l'eix de l'Ebre. El compromís és que es durà a terme l'opció més barata i amb menys impacte»
FRANCESC SANCHO, diputat de CiU: «Hi ha un pacte entre els socialistes d'Aragó i els valencians. Però el PSC no diu res i debilita el territori. Al Parlament, tornarem a instar el govern a tenir una actuació decisiva sobre l'autovia A-68»
MARTA CID, diputada d'ERC: «Mentre nosaltres discutim, hi ha qui opta per un traçat que deixa de banda Catalunya, i això no ens ho podem permetre. Encara som a temps de rectificar i assolir el consens»
JAUME FORCADELL, ICV terres de l'Ebre: «Cal que la Generalitat es comprometi a fer l'autovia per l'eix de l'Ebre. Fins ara a Catalunya hem sigut molt lents, centrant-nos en el debat territorial, quan la clau del tema és econòmica i ambiental»
JOAN BERTOMEU, diputat del PP: «El Camp i l'Ebre no poden anar durant més temps amb dues propostes de traçat diferents. La Generalitat s'ha d'implicar més, ja que encara no ha convocat els partits. El tema se'ns en va de les mans»
MIQUEL AUBÀ, alcalde de Gandesa: «El territori s'ha equivocat parlant de la C-12, ja que Foment només planifica sobre carreteres de l'Estat. Hi ha qui no ho ha volgut entendre, i hem perdut forces en lloc de reclamar l'opció de l'N-420»
El Punt (23-Febrer-2009)
Mai 25 diputats a Madrid havien estat més inútils. No cal dir que la població és va lluir amb el seu vot a les darreres eleccions estatals!!! 25 diputats muts i sords, que no serveixen per absolutament res, ni per al territori ni per a Catalunya. Per què ha d'invertir l'estat al territori, si fent-ho pèssimament la gent igual els vota. De vegades culpem els polítics, però la responsabilitat ciutadana és molt gran en aquesta ocasió.
ResponEliminaOn estan els diputats del PSOE en la defensa de les Terres de l'Ebre i de Catalunya? Senzillament, no estan.