Camposines tanca la ferida de ferralla

El consorci del polígon industrial neteja els terrenys de l'artilleria i explosius de la batalla de l'Ebre

La Venta de Camposines ha passat a la història de la Guerra Civil espanyola pel fet de ser un dels enclavaments més importants de la batalla de l'Ebre, l'escenari de sang en què va decidir-se la caiguda de la Segona República i la victòria de Franco. Com en altres llocs de la Terra Alta, les penúries econòmiques de la postguerra van fer que moltes persones es dediquessen a buscar la ferralla que havia quedat als camps, per vendre-la. De fet, encara és habitual trobar restes d'artilleria i explosius soterrats a les finques. Per això, el consorci que promou el polígon industrial de Camposines ha decidit netejar completament la zona de bales i projectils.

Durant els quatre mesos de la batalla de l'Ebre, la més llarga i sagnant de la Guerra Civil, la cruïlla de les Camposines va tenir un alt valor estratègic com a nus central de comunicacions. Des d'un primer moment va ser l'objectiu de les ofensives franquistes, que volien fer recular les forces republicanes a l'altra banda del riu. La Venta de les Camposines havia caigut sota control republicà cap a les set de la matinada del 25 de juliol de 1938, el dia en què va començar la batalla. El seu control era vital per a l'ofensiva desesperada de la República, ja que permetia la comunicació entre les vores de l'Ebre i la primera línia del front, tot fent possible l'arribada de l'avituallament per als combats i garantint l'evacuació dels ferits. Per això, l'enclavament va rebre fins a tres ofensives de les tropes de Franco: el 3 de setembre, el 18 de setembre i l'1 d'octubre. Però la posició republicana va resistir fins a darrera hora, l'11 de novembre, ja que el front no va cedir fins que va produir-se l'atac final sobre la serra de Cavalls (30 d'octubre). Quan van caure les Camposines, només quedaven cinc dies perquè s'acabés, també, la batalla de l'Ebre.

Més de 70 anys després, el consorci urbanístic de les Camposines, que integren l'Institut Català del Sòl (Incasol) i els ajuntaments de la Fatarella, Corbera d'Ebre, Gandesa, Batea, Bot, Caseres, Móra d'Ebre i Vilalba dels Arcs, ha iniciat el desminatge dels terrenys. La neteja té un cost de gairebé 300.000 euros per desminar unes 50 hectàrees, i és el pas previ per desenvolupar-hi el nou Sector d'Activitats Econòmiques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. De fet, en els treballs preliminars, realitzats fa dos anys, ja es van localitzar més de 600 restes d'armes i explosius, com ara un obús actiu de 150 mil·límetres, un tros d'una bomba de 250 quilos i set quilos de metralla.

Les restes humanes, al Memorial

Les forces de Franco van passar prop de 90 dies de durs combats per recórrer els escassos 10 quilòmetres que separen Gandesa i la Venta de Camposines. En cada serra i cada barranc, les forces republicanes resistien sense recular. Però després de la caiguda en mans franquistes de Miravet, Benissanet i Móra d'Ebre, entre els dies 4 i 7 de novembre, una acció coordinada de les divisions 82, 53 i 84 va aconseguir ultrapassar les Camposines. Mentre la 84 pujava per la carretera d'Ascó, la 82 va apoderar-se de la important cruïlla de carreteres, i la 53, de l'ermita de Sant Bertomeu. De fet, aquesta ermita templera és el lloc en què el Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre (Comebe) va instal·lar-hi el Memorial de les Camposines, un espai en què descansen les restes òssies d'almenys 35 morts de la batalla de l'Ebre, dels dos bàndols. En aquests sentit, si durant la neteja dels terrenys apareixen noves restes de soldats, s'aplicarà la llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes. Així, el Comebe documentarà la troballa i les restes humanes seran diposites al Memorial de les Camposines.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 01-07-2009 Pàgina 33

Foto: Generalitat de Catalunya