Les obres al carrer Bisbe Aznar deixen al descobert la coberta gòtica del barranc del VallTot i que ja se sabia que les obres del carrer Bisbe Aznar podrien topar amb la volta de la claveguera del segle XIV, pocs s'esperaven que la coberta gòtica del barranc del Vall pogués aparèixer tan aviat. Així, els operaris de l'empresa Urcotex van haver d'alleugerir ahir el ritme dels treballs, ja que just a sota del paviment actual han aparegut les pedres de l'antiga claveguera, coneguda com la Bollonera.
L'Ajuntament era conscient que el desguàs del segle XIV faria més complexa la reforma integral del carrer Bisbe Aznar, que té un pressupost de 332.000 euros a càrrec del pla integral del nucli antic (Pincat). Ahir al migdia, tècnics municipals es miraven la troballa i estudiaven les possibles afectacions al projecte. També van comprovar que la volta de pedra picada estava força ben conservada, i que en algun moment més contemporani va ser protegida amb una capa d'uns 50 centímetres de formigó. De fet, la tràgica barrancada del 5 de novembre del 1874, en què dues dones van morir ofegades, va provocar una escletxa a la Bollonera, i van haver d'apuntalar-la per evitar l'ensorrament de les cases.
Els barrancs del Célio i del Vall –avui més conegut amb el topònim del barri, el Rastre– van delimitar la Tortosa posterior a la conquesta cristiana, fins al darrer terç del segle XIV. A l'actual carrer Bisbe Aznar (abans plaça Nova), la ciutat es tancava amb el portal de la Rosa i l'antic pont de pedra, que travessava el barranc. El pont va ser construït a partir del 1384 pel consell de la ciutat, que vuit anys abans havia decidit substituir l'anterior pont de fusta. Al mateix temps, van començar les obres de la peixateria pública, situada just al damunt del desguàs, que es va convertir en la claveguera del Vall. Això va facilitar l'eixample urbà en aquest sector, i l'arcada del pont va servir per condicionar l'estructura del túnel. Després, el pont de pedra va quedar del tot integrat a la claveguera.
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 12-08-2009 Pàgina 33
+També pots llegir:
-Tortosa adjudica l'obra del carrer Bisbe Aznar i de la plaça Nova de Santa Clara
-Afectacions al trànsit per les obres al carrer Bisbe Aznar
No em puc creure que no se sabes ( centímetre amunt centímetre avall ) quan podia aparèixer la volta de la claveguera. Nomes calia agafar un metro.
ResponEliminaÉs més que evident que hi ha alguna conjunció astral que ha decidit fer la guitza al govern de Ferran Bel i Accensi.
ResponEliminaAquestes coses no poden passar al govern de FEM-HO BÉ. De ben segur que el senyor Ferran Bel i Accensi trobarà la manera de dir que es culpa del PSC.
Igual que segur que trobarà la manera de dir que es culpa del PSC, que a la llarga Sant Vicent, hagin aixecat en alguns trams el ferm per segona vegada. I que hi hagi veïns que tinguin els pàrquings amb les tanques amb ciment enganxades al terra a la mateixa llarga de Sant Vicent. Segur que es culpa del PSC, es més compte que la ma de Joan Sabaté no estigui al darrera.
Repeteixo això es cosa d’una conjunció astral que s’ha girat en contra del govern de Ferran Bel i Accensi, FEM-HO BÉ.
Cada dia que passa el govern de Tortosa HO FA MALAMENT.
Com és que no van fer uns simple cata per a comprovar en quina profunditat estava la volta, abans d'aixecar tot lo carrer? On està l'arqueòleg territorial?
ResponEliminaEls arqueòlegs no hi eren perquè s’estaven dedicant a la arqueologia...
ResponEliminaSembla mentida el que s’ha de llegir....!
Bueno, si era previsible que afloressen estructures del segle XIV, lo més normal és que hi hagués hagut algun tipus de control arqueològic. Això és lo se sol fer, almenos.
ResponEliminaNo es que fora previsible que afloressin estructures del segle XIV...Era segur !
ResponEliminaLa dificultat d’aquesta feina no ha estat de cap manera una sorpresa, dons es sabia anticipadament de que s’hauria d’agafar amb pinces, mes tenint en compte les diferents actuacions que es varen fer en el temps, tant per assegurar la canalització com a les cases d’aquest carrer. D’aquí la curvatura molt pronunciada de la secció transversal del carrer, que ajudava a un millor repartiment de carregues. I tot així es va limitar el pes màxim autoritzat durant molt anys.
No tinc ni idea de com quedarà el projecte definitiu, però es molt probable que es vegin obligats a pujar uns centímetres la cota final, i com a conseqüència a prescindir de la reposició dels llambordins com estava previst inicialment.
Ja ho veurem.
Feia temps que no em deixa caure per aquest territori. Noto de la part final del comentari de Mc calan, que potser s'ha obert el carrer una mica sense saber del tot el que anaven a fer. Dit d'una altra manera, que l'afany del govern de Tortosa de tirar obres endavant, potser fa que no estiguen tots els estudis fets, abans de començar.
ResponEliminaMcCalan fas tota la pinta de ser arquitecte...
ResponEliminaLluis; tu ja saps que “el hábito no hace al monje “, pero contestant a un “opinador mes” voldria dir-li que moltes vegades, l’arquitectura i obra civil, es el arte del ” según se va haciendo, se va viendo...”
ResponElimina...Y mientras vamos viendo y haciendo.....vamos interviniendo y cobrando.
ResponEliminaPel demés. Lluis, aquesta vegada has rosat el pal.
Per evitar precisament això es que han parat les obres.
ResponEliminaContinuo en les mateixes: si se sabia perfectament que estava la volta, però no en quina profunditat exacta, no s'hauria pogut fer un foradet al paviment per a comprovar-la? Algun maldecap s'haguessen estalviat.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQue no s’han estalviat cap mal de cap, dons la feina que esta ara feta igualment l’haguessin tingut que fer. El sembla que es remou ara es els passos de tubs pels serveis i la reposició del paviment.
ResponEliminaMc calan, evidentment que el fet, fet esta, però vols dir que si ho haguessin fet tot seguidet-seguidet sense caldre parar, al menys, els perjudicats pel tall de la circulació ( veïns i transit ) ens haguéssim estalviat uns dies o setmanes de mal de cap?.
ResponEliminaNo cal que et vengis obligat a defensar tot el que es fa des d'urbanisme.
No hi ha un model d’urbanisme del PSC ni un altre de CiU, però com els mateixos socialistes locals proclamen, el primer s’ha fet un tip de projectar, i ara al segon li toca realitzar...
ResponEliminaEs evident que projectant no es generen molèsties.
I que no s'afone el Paiolet, sobre tot!
ResponEliminaO no hi ha fira.