La residència diocesana Sant Miquel Arcàngel de Tortosa iniciarà d'aquí a poques setmanes les obres d'ampliació i reforma de l'edifici, amb l'objectiu de millorar l'atenció assistencial i reforçar el servei als ancians amb demències. L'antic asil de les Germanetes dels Pobres, fundat ara fa 130 anys, es renovarà amb un nou centre de dia i un edifici annex que permetrà guanyar 40 places per a residents i 20 places per als usuaris del centre de dia. A més, hi haurà menjadors a cada planta i altres serveis. El Bisbat de Tortosa destinarà més de 2,5 milions d'euros al projecte, tot i que espera tenir el suport de les diferents administracions.
«La nostra vocació és seguir atenent els ancians més necessitats; però volem fer-ho adequant-nos als temps actuals i a la normativa», va explicar ahir el president del patronat de la residència Sant Miquel Arcàngel, mossèn Josep Maria Membrado. En aquesta línia, va remarcar que les instal·lacions actuals són insuficients i que per cada deu persones de la llista d'espera només tenen una plaça disponible. «Després de pensar-hi molt, ja tenim el projecte i les obres podrien començar el mes que ve», va assenyalar Membrado. Així, el vicari episcopal d'economia va detallar que l'actual residència diocesana té 90 places, 30 de centre de dia i 12 de sacerdots. Des del 1997, el centre és col·laborador de la Generalitat, i 70 de les places de residència són públiques. Després de les obres, la residència tindrà 40 places més per a interns i 20 places més per als usuaris del centre de dia, que també es renovarà. «Del total de 150 places que tindrem al final, entre 30 i 35 hauran de ser privades, si volem que la residència siga sostenible», va concloure.
La col·locació de la primera pedra de les obres, així com la presentació del projecte a les autoritats, es farà el 29 de setembre, durant els actes en honor de sant Miquel Arcàngel. El projecte preveu una ampliació de més de 2.600 metres quadrats, fins a arribar a un total de 9.109 metres quadrats edificats. La distribució del nou edifici, amb façana al carrer Barcelona, preveu un semisoterrani, una planta baixa i dues plantes. Hi haurà la nova administració, l'arxiu, els despatxos, la sala d'actes, els vestidors, el nou centre de dia, 24 habitacions dobles, una farmaciola i una sala polivalent. A més, cada planta tindrà un menjador, per no haver de desplaçar els residents. «És més fàcil transportar un carret amb el menjar que 30 persones, algunes amb problemes de mobilitat», va dir Membrado.
L'Alzheimer i els «nous pobres»
L'actual residència Sant Miquel Arcàngel la van crear el 1879 les Germanetes dels Pobres, que van ser a Tortosa fins al 1985, quan van marxar per falta de vocacions. Tot seguit, l'antic asil de les Germanetes va ser assumit i convertit en residència pel Bisbat, que fins al 1997 va tenir la col·laboració de les Germanes de la Consolació. Fa tres anys, el patronat de la residència va encarregar l'atenció dels residents a personal no religiós, i actualment el centre té uns 70 treballadors. «Anem cap a una major professionalització, amb més mitjans tècnics i amb més formació i suport psicològic per als cuidadors», va remarcar el president del patronat de la residència. A banda, Josep Maria Membrado va destacar la funció social del centre, ara que apareixen «nous tipus de pobresa», per l'envelliment de la població i malalties com ara l'Alzheimer. «El més pobre és qui no sap qui és, ni on és», va sentenciar.
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-09-2009 Pàgina 8
Em deixareu ésser crític respecte de les dades que aquí es donen.
ResponEliminaSi com diu el Reverend Membrado la seva vocació es atendre als ancians mes necessitats i donat que reconeixen que nomes poden atendre 1 de 10 sol•licituds que fan allí 12 capellans residents ? No hi ha prou espai per exemple al Seminari per donar residencia a n’ aquests sacerdots? Si aquests sacerdots son vellets, borreu la pregunta.
Es donen com 90 les places actuals però no es quantifica ni qualifiquen les mateixes, ni tampoc es diu quines son privades, quines publiques ni quines en regim de conveni amb la Generalitat.
El mateix Mossèn Membrado afirma que el centre esta qualificat com Col•laborador amb la Generalitat, també s’argumenta que desprès de l’ampliació seran 150 places de les quals troben necessari que de 30 a 35 siguin privades. La meva pregunta es ; no seria el mateix aquestes places que foren en regim de conveni amb la Generalitat ? O es que la Generalitat paga menys i tard ?
Pel que aquí s’ha dit intueixo indicis de discriminació vers determinada modalitat de plaça en una activitat en principi molt lloable però que esta esdevenint darrerament una activitat econòmica molt lucrativa donat l’envelliment progressiu de la població i el conseqüent creixement de la demanda.
Senyor McCalan, la notícia sí que ho explica:
ResponElimina"Així, el vicari episcopal d'economia va detallar que l'actual residència diocesana té 90 places, 30 de centre de dia i 12 de sacerdots. Des del 1997, el centre és col·laborador de la Generalitat, i 70 de les places de residència són públiques".
Les places de sacerdots és de capellans jubilats, i per tant són "vellets".
Sento contradir-te però no ha estat així .. Si de les 90 places restem 30 com centre de dia ens queden 60 places. Com pot ésser que en quedin 70 i a sobre totes publiques ? Quantes d’aquestes 60 ó 70 places son assistides ?
ResponEliminaQuan als 12 sacerdots , com estan catalogats ?
Com pots comprovar tu mateix, no surten els números.
O potser que hi hagi un tercer génere, el de capellans.
ResponEliminaI així s'informaria de 70 places de residents, 30 places de centre de dia i 12 places de capellans.
Ara et surten els números Mc Calan?
Hermanitas de los pobres... o popularment conegudes com "Amiguitas de los ricos"
ResponEliminaEncara que els capellans gaudissin d’un regim especial per tractar-se d’unes instal•lacions del Bisbat ...NO
ResponEliminaNo, McClana, les 30 del centre de dia són a banda. No les has de restar de les 90. Una cosa és la residència, i l'altra el centre de dia. De les 90 de residència, com que la residència és un centre col·laborador de la Generalitat (encara no és un centre concertat), 70 són públiques. Els 12 sacerdots també es compten a banda.
ResponEliminaLlavors recapitulem: De les 90, 70 son publiques i suposo llavors 20 seran privades ( no vull demanar el preu que de ben segur es escandalós).
ResponEliminaPerò quantes son assistides i quines no?
Quin avantatge representa ésser centre concertat respecte de centre col•laborador ?
I quins inconvenients hi ha a l’hora de signar un concert amb la generalitat?
Aquesta reforma prevista ho farà possible?
Mc Calan, primer de tot dir que la Generalitat no esta per la labor de concertar places, actualment la politica es de col·laboració.
ResponEliminaLa diferencia fonamental es que una plaça concertada la paga la Generalitat tant si esta ocupada com si no, paga per plaça. En canvi la col·laboradora la Generalitat paga per dia ocupat, per tant si una plaça pública esta desocupada uns dies no els paga.
A les nostres Terres les uniques places concertades son les de l'hospital de Jesus, on n'hi ha 105
Sobre el preu, no se exactament quant es paga a St Miquel però la mitjana de preu a Catalunya per una plaça privada son uns 1800 euros
Pepo; gracies per la teva informació, però si convenim que avui per avui no hi han noves places concertades, sinó en regim de col•laboració; i en aquest darrer cas nomes es subvencionen pels dies d’ocupació, podríem convenir que els places en regim de col•laboració, mentre son ocupades com a tals, son publiques?
ResponEliminaConec algun cas en que s’anuncia amb un determinat percentatge de places publiques quan el Departament corresponent de la Generalitat no en sap res, ni te pendent d’assignació cap partida pressupostària.
Si, les places col·laboradores son publiques.
ResponEliminaPerò pensa que hi ha places publiques que la generalitat no paga el 100% sino que la gent pot pagar part de la plaça.
Si es cert que quan es fa una residencia nova es fa la publicitat de places públiques sense tindre-les, però entenen que hi ha tanta demananda que finalment s'acabaran fent publiques.
A les nostres Terres crec que ens fa falta una residencia totalment privada de qualitat. Però les places públiques donen seguretat a les empreses del sector.
Sobre els beneficis, si es vol fer una bona atenció de qualitat els beneficis d'una residencia no són tant elevats, hi ha molt personal a contractar i molts serveis que es poden donar.
Avui en dia totes les residencies son assistides.
Considero que es una temeritat, si mes no un engany, que un centre geriàtric faci publicitat de places publiques solsamènt basant-se en la demanda, mes quan afirmes que son aquestes les que donen seguritat al “negoci”, independentment des marges comercials de cada centre.
ResponEliminaEl que no acabo d’entendre es perquè es volen crear de 30 a 35 places privades al Sant Miquel, segon declaracions del Reverend Membrado,; segons ell “si volem que la residència siga sostenible»….
Continuo intuint certs indicis de discriminació.
Abundant en el tema de suposades places publiques; com es possible que un ajuntament faci pagar un preu polític (baratet) a un solar per una iniciativa privada que manifesta un 10 % de places publiques sense ser-ho ?
ResponEliminaA qui estan enganyant?
El solapament d’una labor social en principi molt necessària i la iniciativa privada (business) es confon i barreja d’una forma com a mínim sospitosa.
ResponElimina