Les Terres de l'Ebre són el territori de Catalunya amb el percentatge més alt de persones que tenen el català com a llengua habitual, segons els resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008, que ha portat a terme la Generalitat per conèixer la situació de les diferents llengües que conviuen al país. Així, el 72,8% de la població adulta afirma tenir el català com a llengua habitual, un registre molt superior a la mitjana catalana, que segons la mateixa enquesta és del 35,6%. De fet, el català és la llengua majoritària en cinc dels set àmbits territorials de Catalunya, però és a les Terres de l'Ebre on hi ha el percentatge més alt, davant de l'Àmbit de Ponent (65,4%), de l'Alt Pirineu i Aran (60,1%), de les Comarques Centrals (56,7%) i de les Comarques Gironines (50,9%). En el cas de Tarragona i de l'Àmbit Metropolità de Barcelona, el percentatge de persones amb el català com a llengua habitual és molt inferior, entorn del 30% en els dos casos.
La salut del català a les Terres de l'Ebre és innegablement bona. Només el 14,5% diu utilitzar el castellà com a llengua d'ús habitual, mentre que el 9,8% de la població del territori afirma tenir altres llengües o combinacions de llengües per enraonar i fer-se entendre. L'arribada d'un important contingent de població immigrada en els últims anys no ha fet variar gaire els registres de l'enquesta anterior, del 2003. La població ebrenca nascuda fora de l'Estat espanyol ja arriba gairebé a 40.000 persones, i per tant supera el 19% dels seus 180.000 habitants. Tot i així, el 96,5% dels ebrencs diuen que entenen el català; el 83,2% afirmen que el parlen, i el 80,4% dels enquestats, que saben llegir-lo. En aquesta línia, les úniques dades lleugerament negatives de l'enquesta són el percentatge dels que saben llegir en català (més d'un punt per sota de la mitjana catalana, del 81,7%), però sobretot els que afirmen que saben escriure'l, que són un 59,2%, també inferior a la mitjana del país, que en aquest cas arriba al 61,8%. Comparativament, les dades de coneixement del castellà són superiors a les Terres de l'Ebre: el 100% l'entén; el 99,3%, el sap parlar; el 96,3%, el sap llegir, i el 93,5%, també el sap escriure.
Però en realitat, durant aquest període entre una enquesta i l'altra, a les Terres de l'Ebre el percentatge de persones que afirmen que saben parlar el català ha baixat uns 10 punts percentuals. El 2003, el sabien parlar el 92,7%, l'entenien el 98,2%, i el sabien llegir el 88,4%. L'únic que ha crescut és el nombre de persones que el saben escriure, ja cinc anys abans només eren el 57,4%. «Tot això no vol dir que el català baixi, sinó que s'ha produït un increment de la immigració que ha estat contrarestat amb una gran capacitat d'incorporació sociolingüística», va afirmar ahir a Tortosa el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan. «Els processos de canvi sociolingüístic són favorables a l'ús de la llengua catalana», va afegir, volent dir amb això que les característiques socioeconòmiques de l'Ebre i els cursos de català que s'hi programen afavoreixen l'expansió del coneixement i de l'ús del català. «D'una altra manera, els descensos encara serien més greus», va explicar Joan. «La gent tendeix a parlar en català en l'àmbit en què es mou, sigui quina sigui la seua llengua inicial [el 65% té el català) o d'identificació [el 71,6% s'identifica com a catalanoparlant]», va concloure el secretari de Política Lingüística.
Una altra dada esperançadora és que més dels 20.000 estrangers que viuen a l'Ebre declaren tenir interès per aprendre el català. De fet, al setembre un total de 450 ebrencs van iniciar les classes dels cursos de català per a adults. El Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) ja ha organitzat aquest trimestre quinze cursos presencials i quatre blocs de tutories de cursos a distància de tots els nivells a Amposta, Gandesa, Móra d'Ebre, Tortosa i la Sénia, i en les pròximes setmanes en començarà més en altres poblacions.
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 15-10-2009 Pàgina 40
Es cert, només cal anar als "columpios" per veure que els xiquets fills d'immigrants (en general) parlen en català entre ells, i amb els pares amb la seva llengua. Encara que hi ha casos absurds, com unes xiquetes que conec que van a classe d'arab per llegir el Coran, quan els pares son berbers.
ResponEliminaa nivell de anecdota personal, també he notat el mateix, els petits, sobretot de origen nort-africa tendeixen a parlar català entre ells. Tambe he vist que els de l'europa de l'est son uns craks aprenent i usant el català.
ResponEliminaSembla que els sud-americans, o almenys els 10 casos que conec, son més reticents; sembla que entenen el català pero rarament els he sentit parlar-la.
I en el ranking total, els anglesos quedem baix de tot per 10000 any consequetiu, amb la pregunta "pero no parlaven anglès aqui?" ;)
Ve a ser com natros abans, quan les misses eren en llatí.
ResponEliminaBerber és una étnia que majorment es musulmana.
Com apunt teològic diria que els musulmans estudien religió amb la llengua en que es va escriure lo Coran. L'equivalent seria que els cristians sàpiguen arameu i grec per llegir els evangelis directament en les llengues originals.
Dic jo, de que serveix parlar català si des de la "capital catalana"ens tracten com a despulla.
El que passa és que l'alternativa és = zero.
"Oriental power"
home, jo prefereixo les pel·lís en Versio Original, pero d'aqui a llegir la Biblia en VO, uf ... ;)
ResponEliminaSi, amics professors ja m'han comentat el problema del català i els fills de sud-americans, pero sembla que és vox populi pq fa poc ha sortit als diaris. Una pena, la culpa sens dubte dels pares que els deuen posar en contra, pq geneticament no crec que tinguen cap problema.
ResponEliminaLes japoneses també, Brian?
ResponEliminaTotes les pelis s'haurien de veure en VO, som dels pocs paisos "civilitzats" que les doblen, una falta de respecte cap als actors. Per no citar el nivell lamentable d'anglès que tenim, que seria molt superior si des de menuts haguessim vist les pelis ianquis subtitolades.
ResponElimina...I quan ha costat aquest meravellós informe/enquesta ?
ResponEliminasi que les miro a les pel·lís japoneses en VO si puc, que vols que et digui, soc una mica masoquista ...... suposo que també potser perque per cada 10 pel·lís que miro en VO, 8 estan en anglès, que de pel·lís japoneses veig poques (pero bones!) ;)
ResponEliminapotser pensaria diferent si totes fossen aixi, encara que, com diu Lluis, ha de ser bo per questions de cultura i/o aprendre llengues.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminadubto que pels anys que em puguen quedar de vida, l'anglès em faci una falta imperiosa ( encara menys que el català o castellà als anglesos de per aquí ).
ResponEliminaPer altra part, Brian, no te molt de merit que ens diguis que el 80 % de les pel·licules que veus son amb versió original si entre l'idioma teu, (l'angles) el castellà i el català ( per aquest ordre ) tens la immensa majoria de pel·licules, al menys al cinema.
A Inglorious Basterds parlen en anglès, francès, alemany i italià. Afortunadament la versió doblada només dobla l'anglès, però és una marcianada la veritat. No sé quin accent li hauran donat a Brad Pitt, que parla un anglès de Tennessee totalment incomprensible per mi.
ResponEliminaLluís, la raó per la qual aquí es veuen pel•lícules doblades és perquè, en un moment donat, el doblatge va ser un sistema de repressió, desinformació, i control. Durant la 2ª Guerra Mundial, el doblatge va prendre força a països com Espanya, Alemanya i Itàlia (veient qui manava a cada lloc, suposo que ja et pots fer a una idea del motiu). El problema que tenien aquests personatges era que, quan posaven una pel•lícula en VO subtitulada, hi havia una part de la població que parlava o entenia l’anglès, francès... i aquesta gent se n’adonava que el que deien els actors en certes ocasions no era, per a res, el que apareixia als subtítols. Per això es va instaurar el doblatge, ja que es podien censurar els continguts de soca-rel, i a les pel•lícules no apareixia cap element “estrany” o subversiu. Per posar un exemple, a la pel•lícula Casablanca, es feia referència a que el personatge encarnat per Humphrey Bogart havia lluitat a la Guerra Civil espanyola contra les tropes de Franco, però en la versió doblada del film s’omet aquest fet i es substitueix per referències a la seva lluita a 2ª Guerra Mundial. Pensa que a Espanya s’arribava a controlar fins i tot el nombre i gènere de les pel•lícules a posar cada any: 42 d’aventures, 9 policíaques, 15 romàntiques... I de metres de film retallats i eliminats, ni et conto. Amb tot, jo també penso que no aniria malament establir una quota fixa de pel•lícules en VO a cada cinema (encara que només fos a certes hores del dia, o en sessions golfes, per començar).
ResponEliminaMoltes gràcies per la informació Sergi, no ho sabia però té molt de sentit.
ResponElimina