El tema del dia era l'operació Pretròria, però els partits van complir els seus compromisos i ahir van preguntar al president de la Generalitat pel futur de la planta de Lear de Roquetes i la situació econòmica de les Terres de l'Ebre. La sensació final és que José Montilla va acabar responent una altra cosa. El que més es comenta avui és que el president afirmés que l’any 2008 el Govern va invertir una mitjana de 2.371 euros per càpita a les Terres de l’Ebre, una xifra superior a la mitjana, que va ser de 2.059 al conjunt de Catalunya. El fet que donés aquesta dada freda i descontextualizada, no cal dir-ho, només ha servit per enfurismar encara més l'afició ebrenca. I és que ens queixem per vici. Som els que més diners rebem per cap, i només perquè ens tanquen una fàbrica de 518 treballadors diem que la Generalitat no ha fet els deures i convoquem una manifestació. Això és el que ha pensat molta gent avui, i en concret un empresari local que ens trucava aquest matí visiblement indignat amb les paraules del president. No cal dir noms.
Els 2.371 euros per càpita de Montilla resulten de dividir pels habitants del territori (unes 180.000 persones) el pressupost d'inversions del 2008, amb obres milionàries com el pont de Deltebre a Sant Jaume d'Enveja, la carretera que uneix Aragó amb Batea, la reforma de la carretera d'Horta de Sant Joan, la millora de l'avinguda Felip Pedrell de Tortosa, i les previsions per part de l’Incasol al polígon industrial del Molló, a Móra la Nova, i al polígon Catalunya Sud, així com la residència de la gent gran de Flix. També hi ha les inversions d'Agricultura en obres com el reg de la Terra Alta o el canal Xerta-Sénia. Algunes van executar-se i d'altres just comencen ara, com el campus de la URV. Altres difícilment tiraran endavant, com el centre de difusió del moble que havia de fer-se a la Sénia. Però el més greu és que Montilla dóna a entendre que la Generalitat va fer un esforç de discriminació positiva, utilitzant una xifra que no és la mateixa que va donar el PSC l'any 2008, quan va presentar-se el pressupost. En aquell moment, el PSC va explicar que la inversió per habitant seria superior a la mitjana de Catalunya, de 715 euros, i que a la Terra Alta arribaria als 1.988 euros per habitant. En el cas de la Ribera d'Ebre, la inversió per habitant seria de 908 euros per càpita. A nosaltres continuen sense quadrar-nos les xifres. El pressupost de la Generalitat per l'any 2008 a l'Ebre era de 209 milions d'euros. Vostès mateixos...
-Comerciants i restauradors reclamen un pla industrial per a les Terres de l'Ebre (El Punt)
-La crisi de Lear arriba al Parlament (El Punt)
-CiU acusa el tripartit d'anar a l'Ebre només a 'buscar vots' i Montilla li retreu el seu suport al PHN (ACN)
-El projecte de llei dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència continua la tramitació parlamentària (Parlament.cat)
-Salvadó dóna la xifra bona del pressupost a l'Ebre, que serà de 209 milions (La Marfanta)
-Els pressupostos de la Generalitat incrementen un 25% la seva aportació a les Terres de l'Ebre (Socialistes de l'Ebre)
Foto: Xavier Prat, Parlament de Catalunya
Aquest bloc també és accessible des del portal Marfanta.com, amb connexió directa als millors articles de l'ebresfera
Montilla xipiritiflautic!
ResponEliminaAra ens diran que no existeix un fons de compensació, paregut a de l'estat espanyol, que permeti a "regions menys desenvolupades" rebre més fons que altres.
Lo deute és històric.
Compte! El tribut també ha sigut històric des de Ramón Berenguer, tercer o quart.
Set-cents anys pagant a uns i altres!
Ens mamem el dit...? Jo diria que no, dons aquestes desafortunades declaracions del nostre President son del tot inexactes, mes encara; son un frau i una manca de respecte al territori. A partir d’aquí que tothom pensi el que vulgui.
ResponEliminaNo vull defensar ningú, però hi ha partides de despesa dels pressupostos que estan territorialitzades i d'altres que afecten a polítiques transversals que no ho estan. Per això de vegades surt un ball de xifres.
ResponEliminaEvidentment cal una discriminació positiva cap a territoris com el nostre amb menys demografia i llunyania als serveis que genera una capital com Barcelona.
Amb 1 euro per a cada barceloní (Dades INE 2008 1.615.908 habitants), surten 1.615.908 euros.
Amb 1 euro per tortosí surten poc més de 30.000 euros.
És clar que són més persones i també necessiten serveis, però amb 1.615.908 euros es pot obrir un bon centre cívic i amb 30.000 euros només es poden arreglar un carrer i quatre voreres. Les aglomeracions de població creen economies d'escala.
La economia d’escala a la que fas referència es una perversitat dons contribueix als desequilibris territorials i fomenta els greuges que precisament estem comentant.
ResponEliminaValdria la pena fer-nos la pregunta de quina Catalunya volem...
Si la Catalunya resultant es la que ens ofereix el Govern; jo me “apeo”.
De numeros, tots els que voleu; jo en sé un munt, puc nombrar casi tots fins l'infinitat .... pero aqui el que falta son menys dades, i més "obrir" les orelles i ulls per veure el que ens passa.
ResponEliminaEns verem dissabte - vindrà Monti també?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaels diners del xerta-senia són com quan l'estat invertia en el tren, per fer la doble via de l'euromed,
ResponEliminala putada és que el euromed no para a cap estació de les ttee, la inversió la feien aqui, però els beneficiaris no erem natros
Emili atina molt quan parla de les economies d'escala, principi empresarial bàsic i molt aplicble en aquest cas. Montilla parlant en termes relatius evita la comparacció en xifres absolutes queserien esgarrifoses.
ResponEliminaD'altra banda, cal contemplar el punt de partida de les infrastructures i industria de les notres terres respecte la resta de Catalunya. La iversió per recuperar el temps perdut s'hauria de multiplicar molts cops.
Finalment voldria sebar si la xifra contempla la neteja de Flix que ens enpastifarà tot el riu (s això és inversió que s'ho fassin mirar). També és inversió fer el canal que se'ns endurà l'aigua a Castello i València?
Si us plau,algu ha vist els dos mil d'euros meus?
ResponEliminaSi us plau,si algu veu els que em corresponen que ho fase saber,mes que res per acabar...l'any!
ResponEliminaLes inversions del regadiu Xerta-Sénia se'ns computen a les Terres de l'Ebre.
ResponEliminaQue no van ser alguns Ajuntaments del territori com Roquetes que van reclamar i impulsar la creació de les comunitats de regants?
L'angle d'aquesta obra el tinc molt clar. És necessària una concessió tan gran per regar els terrenys d'oliveres per on passa el canal? Amb venda d'excedents s'acabará la cosa.
Però diguem les coses pel seu nom. Van ser alguns ens locals del nostre territori els que van impulsar el canal. No culpem sempre els de fora.
El cert, però, és que l'ADministració General de l'Estat no executa la major part d'inversions al nostre territori que consten als pressupostos estatals.
Si algú es mou pels pobles del nord de la província de Castelló, pot dir que són pobles mimats en inversions?
Tot són apunts per a la reflexió.
Parole,parole,parole...molta teoria i molt poca practica.Pot ser qui sigue de ciencies ho entendra,pero qui estigue amb la corda al coll per que treballa,o treballabava a la carretera de Roquetes,aixo,lo que dieu i lo que ha dit el President, els sonara a chino(d'un chino mort a Ferreries)
ResponEliminaemili tens tota la raó en dir en que van ser i són gent del territori els que impulsen el canal, desgraciadament,
ResponEliminaperò ara no s'impulsa per regar estes terres (qui ha volgut regar ja ho fa),
ara, uns ho impulsen com un repte polític, després de tantes i tantes legislatures essent una promesa, per poder dir "natros si que cumplim les nostres promeses",
els pagesos, especialmetn els mes grans, ho veuen com una manera de revaloritzar les finques de secà i així ens lloc de vendre-le a 1 les podran vendre 4 o 5 cops mes cares, i així els fins i/o nets podran petar la pasta en cotxazos i en mansions
i mentres tant a l'altra banda del senia se freguen les mans i a l'area metropolitana també, perque si la repartidora s'obri per a valencia, també s'obrirà per a barcelona i viceversa
parlant del xerta-senia, m'he deixat de dir lo que volia dir
ResponEliminaa mi de tot això no me sembla massa important si s'inverteix una quantitat o un altra, perque no hi ha res mes embustero que un número
a mi de tota aquesta situació lo que me preocupa és lo hipócrites que arriven a ser,
la lear, acristallats guardiola i altres empreses de catalunya que plegen, no ho fan perque no tinguin volum de negoci (tot i que evidenment en la crisi ha baixat), plegen perque es deslocalitzen a païssos on és mes barat produir, on el nivell de vida és mes baix i per tan els salaris també, les condicions socials i laborals són menors, la prevenció de riscos se la passen pel forro, els aturs i altres prestacions ni se sabe i evident temes ambientals d'aigua, residus o contaminació o de control de qualitat no s'apliquen,
per això se'n van perque allí és mes barat produir i per tan el marge de negoci es mes gran,
aquesta és la maxima del món capitalista, guanyar mes i mes,
però lo dolent de tot això és que són els propis governants els que molts cops ajuden a que això es faci,
i aquesta setmana en pot ser un exemple amb la delegació del govern català encapçalada per montilla i seguida per bona part dels poders fàctics de catalunya (els mateixos que demanen trasvasametns del roina i del segre perque en les desaladores no en tenen prou)
com a d'anar el sr. montilla o qualsevol altra a dir-li a la lear que no marxe, que deixarà molta gent a l'atur?
pos si són los primers en afavorir que això passe
posdata: i això no és qüestió de socialistes o no, això ho fan tots, ho va fer ciu en el seu moment, ho fa ara el tripartit, ho fa el PP a valencia etc...,
Tens raó Susanna. Passen coses absurdes.
ResponEliminaAquesta setmana la indústria agroalimentària espanyola li demanava a la ministra de Sanitat que no impulsi una nova llei sobre qualitat alimentària, ja que actualment els productors han de complir moltíssima normativa.
I entenc al sector agroalimentari i altres sectors. Fabricar aquí suposa cada cop més complir més i més normatives exigents.
Mentre això passa, arriben tones de menjar i productes fabricats a "països de la UE" o directament a la Xina. Se'ls exigeixen a aquests aliments els mateixos stàndars de qualitat?
De vegades sembla que hem perdut el nord.
Que vote Rita.
ResponEliminaTens raó Emili, però els consumidors per una banda volem productes de qualitat i per l'altra ens en anem a comprar als “xinos” i ens en oblidem de la qualitat. Jo trobo a faltar que els consumidors utilitzem la nostra força. Podríem moure el mon.
ResponEliminaD'entrada la incidència de productes alimentaris xinesos en el consum total ( de la població d'aquí ) deu ser el 0,0000001 % si arriba.
ResponEliminaUna altra cosa, feu/m grans escarafalls davant de situacions com la de la Lear, molt be, es lamentable i fins i tot trist i no ho dic amb ironia, però amics meus, que no ho sabem que el capitalisme es això?. Li podem afegir el cognom de globalització i dins d'ella deslocalització etc. però abans que res és capitalisme. El mateix que fan empreses espanyoles que se'n van al Marroc o alguna que altra que ve aquí, per cert.
Tampoc hauria anat gens malament que aquelles parelles que hi treballen tots dos, ( a la Lear ) haguessin aplicat aquella dita no menys capitalista de " no posar els ous al mateix cistell".
Algú va deixar anar ahir per la radio que potser l'anterior " crisi" de Lear on va acabar amb el tancament de la planta de Cervera, el pollastre anava per a Roquetes i que ens vam salvar perquè hi havia pel mig el projecte del PHN i dos cops tant grossos no haguessin estat digeribles per la població i sobre tot l'electorat convergent. Total, en un cas ens vam salvar presumptamant per un pacte amb promeses d'ajuts i en l'altre per les eleccions que ho van capgirar tot i es va derogar el PHN.
Suposo que aquesta teoria no es podrà demostrar, -la contraria tampoc- però es perfectament versemblant.
Mireu per be i per mal vivim en un pais on la seva economia es basa amb el model que tots coneixem com "capitalista", en aquest cas els governs siguin qui siguin l'unic que poden fer es crear les infraestructures i les condicions necesaries per que els emprenedors o empresaris troben, en el nostre cas, un territori ben comunicat i atractiu per instalarse, per tant el que vol dir el President es que ara, potser es tard per natros, s'esta invertint molt més al territori per tal de posar el nostre territori al mapa dels que vulgin invertir i per tant generar riquesa aquí.
ResponEliminaUn altra cosa que podria fer l'estat es nacionalitzar els procesos productius peró llavors parlariem d'un altre model economic.
Els governs de CIU van invertir poc, per no dir gens, al territori ara aquestes obres que s'estan fent son bones per al futur peró tardarem un temps a veure els beneficis que d'aquestes podem tindre, peró clar fotre canya als que per fi han fet alguna cosa i han mirat cap al territori, em sembla que es facil peró poc agrait.
Només en diré algunes com
Pont de Deltebre-Sant Jaume
Carretera d'Horta(quants anys ha trigat)
Xerta-Senia(per a regar els notres camps sense asgotar els aquifers com Daimiel)
Autovia de l'Adea(que van inaugurar tants cops los de ciu aquell trocet que no abançaba ni per res)
Poligon Catalunya Sud
Poligon de Camposines
Poligon del Mollo
L'angol
etc etc
El territori ara el que te que fer es buscar emprenedors d'aqui(que també estaria be que els que tenen calers del territori els inverteixin aqui)o de fora i treballar per sortir d'un cop del pou on fa molts anys estem fotuts de la ma dels que han mirat al territori i no tornar a mirar als de sempre que prometen prometen peró a l'hora de veritat res de res.
Fem una mirada al passat i potser sabrem trovar millor el camí, de on no hi ha res no s'en pot treure res i ens agrade o no estavem en pilotes.
No voldria afegir més pessimisme però no fa molts de dies, un alt dirigent de la patronal de Catalunya es lamentava amargament de la falta d'emprenedors. Els joves, sempre generalitzant, clar, avui dia no mostren excessiu interes en aquest sentit; més aviat el que tothom vol es ser funcionari amb el consegüent lloc de treball segur, deia ell.
ResponEliminacompany Pere, no t'amoines que l'aqüífer de la Galera no s'aixugarà com las tablas de Daimiel,
ResponEliminaentre altres coses perque te una bona tassa de recarrega,
lo que si pot passar és que els aqüífers mes superficials es contaminen de nitrats per mal adobat dels citrics o per tirar purins a tuti pleni
això si pot passar, tal i com los ha passat a molts llocs del pais valencia
sobre buscar gent emprenedora estem tots d'acord
però jo afegiria que a la gent emprenedora se'ls facilitessen les coses i no depengessen tant de "si tens padrins per a batejar-te", ni de tenir-se que "baixar els pantalons" mes del compte,
per un altra banda, estaria bé que totes les facilitats que es diuen que es donen als que venen a vendre fum, realment es concretessen per ajudar als emprenedors del territori o als que ja hi ha per ampliar i no es veiguessen abocats a tenir que marxar a fora
en definitiva, tots tenim responsabilitat però uns mes que uns altres perque tenen mes coses al seu abast
Cucafera,
ResponEliminaEls productes alimentaris xinesos o peruans o xilens representen un percentatge més gran del que et penses. Mira unes quantes llaunes de conserva i ho veuràs.
I productes de la Unió Europea en venen molts més. Malgrat hi ha normatives europees, els stàndards de qualitat alimentària a nivell nacional no són els mateixos a Bulgària que a Espanya.
I com diu Kurt Valander, molts consumidors volen bon preu abans que millor qualitat. (El binomi preu/qualitat sol ser inversament proporcional malgrat que la propaganda del Lidl digui que la qualitat no és cara).
Ens extranyem després de la deslocalització. Les empreses són ens que busquen maximitzar el benefici.
No m'ha quedat clar si el binomi preu/qualitat pot se o no inversament proporcional. Per a mi ho pot ser perfectament, per raons d'altres paràmetres que no tenen res a veure amb el producte.
ResponEliminaNo et negaré lo dels productes del Perú i la Xina ( bàsicament algunes conserves vegetals tipus espàrrecs en el cas del Perú i de peix de la Xina, però en el cas del Lidl, per exemple, n'hi ha molts d'Alemanya
Jo diria que el binomi preu qualitat es DIRECTAMENT proporcional... Es a dir, a mes qualitat, mes preu..Es o no?
ResponEliminaEs de "perogrullo", però no necessàriament: Saps que en va contestar en una ocasió un executiu d'una gran empresa de perfumeria, davant la pregunta del valor intrínsec de la colònia?. Que venia a representar el 10/15 % del cost. Ergo: el mateix producte amb un flascó que no hagi firmat Antomio Bandera, poso per cas, i sense publicitat, valdria perfectament un 80 % menys, i el producte seria el mateix. Se que me'n he anat a un extrem, però com a exemple DIRECTAMENT relacionat, val.
ResponEliminaSerà de “perogrullo” però ho dèieu al reves. Quan el que tu comentes res te a veure amb la qualitat, sinó amb el marketing, publicitat inclosa.
ResponEliminaEn aquest sentit també recordo una mateixa línia de muntatge de televisors, i que a uns posaven la marca principal i a uns altres la subsidiària. I eren idèntics ! Lògicament la marca principal era mes cara...
La qualitat encara va associada al preu tot i que hi ha alguna excepció, es clar.
El que no sap tothom es relacionar preu amb qualitat...Però això ja son figues d’un altre paner...
Ho havia dit malament, en lloc d'inversament proporcional volia dir directament proporcional.
ResponEliminaCucafera, has posat un exemple que no és agroalimentari i jo em referia especialment al producte agroalimentari.
El sobrecost de marqueting, publicitat, factor marca evidentment també acaba encarint un producte.
mc calan, clar que estava mal dit, per això m'he permès ironitzar, per no dir-li directament a Emili, quan deia que no em quedava clar si podia ser "inversament" proporcional o no. Però be, ja ens hu has aclarit.
ResponEliminaQuant al tema, dius que no te res a veure l'exemple meu de la colònia amb la qualitat i resulta que estem parlant del binomi preu/qualitat. No t'entenc.
Emili, es cert que en alimentació es dona menys aquesta exagerada relació entre el preu del producte estricte i el preu final.
Penso que ens em anat por los Cerros de Úbeda, quan aquí ens hauríem de plantejar seriosament qui i com ens governen. No es de rebut la concentració de riquesa i activitat econòmica en un area restringida de Catalunya, menys ara amb la tecnologia existent.
ResponEliminaLa potenciació de la formació, la mobilitat, el lloguer de vivenda, i els fluxos de capital haurien de esser redirigits per part de qui ens governa. Sinó em pregunto jo, de que ens serveix aquest Govern ?
QUINES COSES QUE ES TROBEN PER INTERNET…!
ResponElimina“Regidora d’Urbanisme de L’Ajuntament de Sant Just Desvern. - 1ª Tinent d’Alcalde de L’Ajuntament de Sant Just Desvern. - Presidenta de PROMUSA. - Presidenta de PROECSA. - Gerent del Consorci de la Colonia Güell. - Consellera del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputació de Barcelona. - Consellera de Foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona. - Consellera del Tunel del Cadí, Concessionaria S.A. - Consellera de la Comissió Catalana de Trànsit i Segureta Viària. - Consellera del Barri de la Mina. - Delegada de L’Area d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona. - Consellera de La Caixa. - Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat. - Vocal del Consorci Sanitari Integral. - Vocal de la Fundació Caviga. - Consellera de L’Area de Salut de L’Area Metropolitana de Barcelona Càrrecs de la Sra. ANA HERNANDEZ, esposa del M.H.President de la Generalitat JOSÉ MONTILLA”
Millor que ser florista i consort, no?. Al menys s'estalviara, el dia de demà, haver d'anar a fires de la Clementina per acceptar rams de flors, per exemple.
ResponElimina