L'alcalde de Flix, Òscar Bosch, va assenyalar ahir que encara no saben la data exacta de l'inici dels treballs previs a la neteja del pantà. Bosch va dir que tant la societat estatal Acuamed com l'empresa adjudicatària només els han comunicat l'inici imminent de les obres, que començarien després de Nadal. L'únic problema és la construcció de la cinta transportadora dels fangs tòxics, i la principal alternativa és el transport amb camions. Flix acceptarà el canvi si abans es fan millores a les carreteres.
«Oficialment ens diuen que no hi ha cap problema; però tothom té coll avall que una de les modificacions del projecte serà la de substituir la cinta mecànica per un sistema mixt o amb camions», va explicar ahir l'alcalde de Flix. Òscar Bosch va remarcar que la construcció de la cinta transportadora és una obra «molt complexa i que es veu poc clara». De fet, va dir que l'Ajuntament ja ha fet arribar a Acuamed una «aportació en positiu», per si finalment aposten per transportar els fangs amb camions, des del pantà fins a l'abocador del Racó de la Pubilla. «Si es pot simplificar el procés, millor per a tots; però només acceptarem el canvi en el projecte si abans es prenen les mesures que hem proposat», va afegir-hi. Bosch va precisar que Flix ha demanat la construcció d'una passera per a vianants en el pont sobre el riu, a l'eix de l'Ebre (C-12), així com una rotonda a la sortida del polígon d'Ercros, «perquè és tan estreta que, cada vegada que un camió ha de sortir de la fàbrica, no pot passar ni una moto».
De fet, són dues antigues reivindicacions de l'Ajuntament flixenc, que indirectament també beneficiarien la seguretat viària de la població. Segons l'alcalde, la primera de les actuacions ja ha estat prevista per la direcció general de Carreteres, amb un pressupost de menys de 2 milions d'euros. Però la rotonda a la sortida del polígon químic va ser desestimada fa uns anys, quan Flix l'havia reclamat aprofitant la millora de la carretera de Riba-roja d'Ebre. «Pensem que ens trobem a la recta final d'una espera que ha estat molt llarga, i per això hem volgut fer les nostres propostes en positiu, per millorar la seguretat del transport per carretera», va concloure Bosch. De fet, l'alcalde va afegir-hi que tampoc no saben res dels pous que han de construir-se per garantir el subministrament d'aigua en cas d'una fuita tòxica durant la neteja de l'embassament. «En realitat, l'extracció dels residus encara queda lluny, com a mínim hauran de passar un parell d'anys», va calcular l'alcalde de Flix, que va recordar que abans caldrà fer els treballs previs al pantà, així com les obres per millorar la seguretat a l'Ebre i l'abastament d'aigua a 71 municipis. «Em consta que s'hi està treballant, però no és una obra que es fa en 18 mesos», va dir.
Adequació de l'abocador
D'altra banda, Bosch es va referir a les gestions per ampliar l'abocador especial del Racó de la Pubilla, situat en uns terrenys municipals però gestionat per Ercros. Segons l'alcalde, ara s'està explotant la segona fase, i la tercera fase de l'abocador podria utilitzar-se per als fangs que s'extreguin del pantà. Però abans cal posar-se d'acord amb l'empresa, ja que l'Ajuntament no vol afectar la seua activitat ni comprometre la continuïtat de la fàbrica en el futur. Des del 1996, al Racó de la Pubilla s'hi aboquen els fangs depurats que resulten de la producció del fosfat bicàlcic, però la fàbrica de Flix va vessar directament a l'Ebre, entre 1973 i 1988, els residus sense tractar.
Les obres, al gener?
El director general d'Acuamed, que va visitar Flix l'1 de desembre passat, ja va anunciar a l'alcalde de la població que havia donat instruccions a l'empresa adjudicatària perquè comence els treballs previs a la descontaminació del pantà. A més, Òscar Bosch també ha pogut confirmar l'inici imminent de les obres a través de responsables tècnics de Fomento de Construcciones y Contratas. La primera actuació serà la col·locació del doble mur de planxes que servirà per aïllar la muntanya de residus, aproximadament unes 360.000 tones de sediments contaminats que hi ha acumulats a la llera del riu, fruit de l'activitat centenària de l'antiga Erquímia. «Ja fa mesos que diem que els treballs previs podrien haver començat, ja que abans d'extraure els residus de l'embassament caldrà fer el mur de palplanxes, però també l'estació depuradora, la cinta mecànica i les obres d'adequació de l'abocador del Racó de la Pubilla», va recordar l'alcalde.
La neteja del pantà
El projecte de descontaminació de l'embassament de Flix inclou la construcció d'un mur d'aïllament, una planta de tractament dels sediments i una cinta transportadora fins a l'abocador del Racó de la Pubilla, que podria rebre fins a 200 tones de materials cada hora. El mur servirà per aïllar els sediments contaminats, perquè no tinguen cap contacte amb l'aigua del riu. El mur, amb una longitud de més d'un quilòmetre, formarà un recinte que anirà omplint-se amb materials inerts i que tindrà una alçària global de 44 metres sobre el nivell del mar. Al recinte es farà l'extracció i dragatge d'uns 760.000 metres cúbics de materials contaminats, a una profunditat màxima de 15 metres, a través d'un sistema addicional flexible que tindrà cortines de plàstic, per evitar que els materials es remoguen i se'n vagen aigües avall. Quan s'acaben aquests treballs de dragatge dels sediments acumulats, el projecte també inclou la retirada del mur d'aïllament.
D'altra banda, al marge dret de l'embassament també es preveu la construcció d'una planta de tractament dels residus, que inicialment només tindrà diferents equips de cribratge i hidrociclons, per facilitar la classificació dels sediments segons la seua grandària. Tot seguit, tres filtres premsaran i deshidrataran els materials, abans d'assecar-los i traslladar-los, a través de cintes transportadores, a un primer dipòsit en què els fangs seran tractats amb diferents tècniques d'inertització i estabilització. Paral·lelament, les aigües resultants de tot el procés també seran tractades amb altres tècniques, com ara la floculació, la precipitació, la sedimentació i l'absorció, a través de filtres de sorra i de carboni actiu. Un cop tractats, els sediments haurien d'arribar, a través d'una cinta transportadora i hermètica, amb una longitud de més de 6,5 quilòmetres, fins a l'actual abocador del Racó de la Pubilla, que haurà de ser ampliat.
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-12-2009 Pàgina 10
Foto: Google Maps
Segurament no acabo d’entendre el titular. Dons el suposat transit continuat de camions que haurien de transportar els residus tòxics acabarien deteriorant les carreteres actuals. En tot cas fora mes raonable reclamar, pactar i efectuar aquestes millores quan s’hagi acabat el transport d’aquests fangs.
ResponEliminaLo important es que es comenci l’obra d’una vegada, i no s’imputi com inversió a les TTEE.
Dic jo que la millora de les carreteres esta relacionada a minimitzar els riscos d'accidents, O no?
ResponElimina