L'alcalde de Gandesa, Miquel Aubà, considera que l'ajornament de la llei de vegueries és molt negatiu per al procés. «Quant més temps deixem passar sense aprovar-les, més problemes s'incorporaran al debat sobre les vegueries, ja que hi haurà altres territoris que voldran tenir un reconeixement específic», anuncia Aubà. L'alcalde de la capital de la Terra Alta avisa que només a les Terres de l'Ebre, malgrat el consens aparent, el debat es podria enverinar fins a tal punt d'haver de constituir «quatre vegueries». De fet, diu que si el tema no es tanca aviat «podem acabar fent un país amb 54 vegueries, o amb 300». «Penso que tot plegat es podria haver portat d'una altra manera, tirant endavant només el que estava més clar», afirma. «Hem tingut una oportunitat d'or i l'estem deixant perdre», lamenta Aubà.La notícia a El Punt:
Foto: Ajuntament de Gandesa
El Punt Camp de Tarragona Terres de l'Ebre 07-01-2010
Es molt qüestionable que haguéssim perdut una oportunitat d’or, segon les manifestacions del senyor Aubà quan parla de l’ajornament de la presentació al Parlament de la Llei de Divisió Territorial de Catalunya. El que possiblement li hagués agradat al senyor Aubà fora que la Llei s’aprovés per Decret i pel tràmit d’urgència, deixant de banda cap opció al debat, ni garanties de transparència.
ResponEliminaNo parlaré ara del model de Catalunya que ens volen imposar. Una Catalunya amb un cap encara mes gran del que tenim, amb les conseqüències socials i econòmiques que comportaria per la resta, i que ja he comentat en un altre post.
Miri senyor Aubà, estem al segle XXI i no al XIII, en que data la creació de les Vegueries, i des de llavors han canviat moltes coses. La instrumentalització d’aquest projecte de Llei es massa evident, i respon principalment a raons electoralistes. La creació de la Vegueria de Barcelona que inclouria tota la seva Area Metropolitana, i el famós cinturo roig del Besos i Llobregat, te un pes específic molt important que condicionaria per sempre mes unes eleccions. Aquest es l’element que s’hauria analitzar, i amb molta cura sinó volem convertir al país en una mena de territori feudal on no sigui possible l’alternancia.
Catalunya ja sembla l'ídol bíblic.
ResponEliminaCap d'or (Girona)
Pit de Ferro i braços grans (Metropolis Barcelona)
Cames de bronze (Lleida i Tarragona) i
Peus de fang, (Terres de l'Ebre)
Així és el "monstruito" català.
Infortunadament, amb aquest sistema actual, "ad secula seculorum".
Jo ja ho dia que Mora i Gandesa també havien d'estar en el repartiment de la burrocracia, si més no, avui ja canten. O hi han anat els periodistes,... ;-)
Mc Calan, ja que sembla que aquest es un tema que tingues apamat i prou estudiat, perquè no ens expliques les vegades que els diputats/des de les nostres comarques han votat de manera diferent que els seus respectius companys i partits.
ResponEliminaAmb la resposta, que ja se, no vull defensar una determinada divisió i la seva corresponent distribució de diputats al parlament, nomes constato que el tenir un determinat sistema que prima els territoris, on un diputat de BCN costa més vots que un de les TT EE no vol dir necessàriament que això redundi en benefici clar i directe dels territoris amb menys població, de la mateixa manera que el sistema contrari tendria perquè consagrar per sempre més el contrari.
Si l'única ocasió que tenen els diputats "feten" de demostrar el seu arrelament i que estan per sobre dels partits defensant units els temes de territori, es el es cas ( que encara esta per veure ) de les corrides de bous, anem llestos.
Parlant de bous, cornuts i pagar el beure
A la Vanguardia d’avui he llegit una carta al lector del professor emèrit de la UB Antonio Torralba que fa una descripció del terme “Guerrymanderig”, que descriu com un frau electoral que modifica els resultats d’unes eleccions, reorganitzant els límits dels districtes electorals. Pel que sembla aquesta practica s’utilitza encara, i fou al norma a l’Argentina de Perón, amb la finalitat de sortir elegits el major numero de diputats peronistes.
ResponEliminaJotabe; tu creus que es de rebut que en la nova Llei electoral en projecte; no sigui preceptiu que el candidat estigui empadronat en la demarcació per la qual es presenta ?
ResponEliminaÉs de rebut relatiu. La mateixa relativitat de l'actualitat, quan un alcalde pot ser-ho sense estar empadronat al seu poble o un candidat a les generals es presenta per circumscripcions que no son on viu. Ara, passa el que deia abans, que un candidat de BCN es presenti per la circumscripció hipotètica de TTEE no vol dir que no hagi de treballar per aquestes i també el contrari, que el candidat sigui d'aquí ( amb sistema de llistes actual i la deguda obediència actual ) no vol dir que miri exclusivament ni principal per aquí.
ResponEliminaQue quina es la solució?. No ho se. El que se és que tot plegat es un embolic considerable. Sovint els crítics amb les reivindicacions, sobre tot econòmiques, de Catalunya es basen en dir que aquesta ha de rebre pels ciutadans i les seves contribucions mentre que els defensors ho basen en el territori ( " la dignitat de Catalunya " ). Tot això que pot estar molt be per a segons que, a l'hora de la translació a una llei electoral, crec que si es fa amb la mateixa filosofia, allò de " cada persona un vot" queda molt lluny de la realitat en la mesura que si es distorsiona amb un grau alt el valor de cada vot el que s'esta fent es alterà els resultats i la qualitat de la democràcia. Això sense deixar d'existir el lògic i mínim mecanisme segons el qual s'arbitren els sistemes justos que compensin la concentració demogràfica en determinades circumscripcions electorals.
Deixant de banda als que viuen de la política, jo hagués dit que la nova llei electoral aniria un pas mes enllà i establiria un compromís del candidat amb el seu elector. Si el candidat no esta empadronat en la demarcació per la qual es presenta, ho considero una estafa, dons el candidat ha de poder tenir contacte amb la seva societat mes propera, naturalment quan aquest no estigui de sessió parlamentaria o comissions de treball. Un candidat ha d’estar identificat amb la gent del territori, i ha de ésser una persona accessible, sinó que no hagués triat la política com la seva activitat principal.
ResponEliminaEs el meu parer.
I el meu. Passa que l'empadronament obligatori no ho garanteix.
ResponEliminaNo hem de buscar garanties en res, perquè no les hi ha. El que si s’ha d’exigir al menys que la política s’apropi al sentit comú, del que sembla esta allunyada de fa molt de temps.
ResponElimina