L'exdirector general de la Unesco explica en una sèrie de vídeos penjats a You Tube les històries dels objectes d'arreu del món que va cedir a la Cambra de Comerç de Tortosa.
Un quadre del Sant Sopar fet de nacre blanc i verd, que Iàsser Arafat va regalar a Federico Mayor Zaragoza serveix perquè l'exdirector general de la Unesco reveli en quin moment el líder palestí li va comunicar que abandonava les armes per aconseguir la llibertat del seu poble. Va ser l'any 1987, quan l'encara president de l'Organització per l'Alliberament de Palestina era acollit pel president de Tunis. «Em va dir que havia entès que un acord amb Israel no arribaria per la força», recorda Mayor Zaragoza en un dels vídeos que l'associació d'Amigues i Amics de la Unesco de Tortosa ha enregistrat i penjat a You Tube (*). En aquest sentit, el Sant Sopar regalat per Arafat és una de les peces més valuoses de la col·lecció de llibres i objectes que Mayor Zaragoza va cedir l'any 2000 a la Cambra de Comerç de Tortosa, amb motiu de la rehabilitació de l'antiga Casa Brunet. La seua vinculació familiar amb Tortosa és el que va fer que el president de la Fundació Cultura de Pau es decantés per cedir el seu fons a la Cambra de Comerç, i no a altres institucions –com ara el Departament de Cultura– que també s'havien interessat per la col·lecció de llibres i d'obres d'art.
La majoria són obsequis que va rebre durant la seua etapa com a director general de la Unesco. Però el llegat de Mayor Zaragoza està dipositat en una de les sales privades de la Cambra de Comerç. La sala porta el nom del seu pare, Federico Mayor, però aquest important llegat no s'ha obert mai al públic. Per fer-lo accessible a tothom, l'associació que presideix Montserrat Esteve va decidir que calia enregistrar una sèrie documental, en què fos el mateix Mayor Zaragoza el que expliqués la importància dels objectes més rellevants de la col·lecció. Per estalviar-se els costos de la distribució d'un DVD, els sis primers vídeos ja es poden trobar a internet. L'exdirector general de la Unesco va aprofitar un dels seus viatges a Tortosa, el maig del 2009, per enregistrar els sis vídeos en una sola tarda. No va haver de repetir ni una de les escenes. Tot parlant un català amb un lleuger accent tortosí i amb una memòria prodigiosa –ara té 76 anys–, Mayor Zaragoza repassa les històries i les anècdotes de sis objectes procedents de Palestina (el relleu de nacre del Sant Sopar), l'Índia (un teler com els que utilitzava Gandhi), el Nepal (un buda de fusta, modest, reflexiu i somrient), el Japó (dues nines de porcellana amb la roba tradicional), l'Aràbia Saudita (un ric encenser) i la Costa d'Ivori (la figura daurada d'una dona llegint amb un infant). Però al mateix temps fa una reflexió sobre la política, la societat, la cultura, la religió o els conflictes que han afectat els països durant el segle XX. Així, interpreta com un gest de «concòrdia i conciliació» entre les religions el fet que un musulmà com Arafat regalés a un cristià com ell L'últim sopar de Jesucrist. Però també diu que el canvi tan radical que va experimentar una figura com Arafat hauria de servir d'exemple per als que encara defensen la violència com a fórmula per resoldre els conflictes. «Hem de tornar a dir a Israel que utilitzar la violència d'estat és inadmissible», afirma Mayor Zaragoza quan parla de les hostilitats a Gaza. «Cal tornar al reconeixement de les altres cultures i dels estats, que no han d'anar lligats mai a una religió», assenyala com a recepta per poder assolir la pau al Pròxim Orient.
L'associació d'Amigues i Amics de la Unesco de Tortosa presentarà públicament els vídeos el 6 de març, amb la presència confirmada de Mayor Zaragoza, que pronunciarà la conferència Cultura de pau, la força de la paraula. De fet, serà un dia únic per poder visitar, també, la sala de la Cambra de Comerç en què es conserva part del seu llegat. I a partir del mes d'abril, l'entitat organitzarà una sèrie de cinefòrums que es faran a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, i en què participaran veïns de Tortosa originaris dels sis països que apareixen als vídeos. Cada vídeo funciona com una unitat didàctica i l'objectiu és relacionar el llegat de Mayor Zaragoza amb la diversitat cultural de Tortosa.
*Tots els vídeos de Mayor Zaragoza enregistrats per Amigues i Amigues de la Unesco, a ElPunt.cat
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 22-02-2010 Pàgina 40
22 de febrer del 2010
18 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Li dedico a Emili Nieto, en exemple del que hauria de ésser un home públic competent que va saber renunciar a la dinàmica partidista que ens envolta.
ResponEliminaSegons com i perquè. Jo si el Sr. Zaragoza va escollir el camí que va escollir, "renunciant" a hipotètiques prebendes, no ho se. El que suposo és que si li haguessin donat a triar entre la presidència del govern espanyol ( català, no ho se ), sense renunciar al partidisme i secretari general de la Unesco, possiblement no hagués estat secretari general. Vull dir, segons quina és l'alternativa, renunciar a la "dinàmica partidista", és còmode, fàcil, gratificant i necessari per aconseguir segons què.
ResponEliminaXimo, darrerament estàs un xic espès, dons jo no he parlat en cap moment de “lo que pudo haber sido i no fue” sinó de la seva trajectòria.
ResponEliminaSi nomes es un xic no passa res, ara, que no sigui per contrast a que tu estas molt liquid. Si jo no he llegit malament, tu, ens poses al Sr. Zaragoza com exemple i ens ho embolcalles com un merit d'"un home públic competent que va saber renunciar a la dinàmica partidista" i jo, em limito a constatar que la seva renuncia al partidisme no anat acompanyada precisament d'una activitat anònima, altruista i callada. A la vegada que em qüestiono ( no puc ? ) que si hagués tingut possibilitats de substituir Suarez, per exemple, també hagués renunciat al partidisme.
ResponEliminaÉs com si em dius que Rafael Ribó o Múgica van renunciar al partidisme per a fer Sindic de Greuges i "Defensor del Pueblo" respectivament, home, renunciar al partidisme per fer d'àrbitre de futbol, potser no ho haguessin fet.
Suposo que no cal aclarir que no estem discutint sobre la personalitat, categoria intel·lectual i científica del Sr. Zaragoza, aquesta esta fora de dubte.
Ximo, la teva descripció (“activitat anònima altruista i callada”) no es la millor per definir la tasca d’un home públic i que ha ocupat un carreg de rellevància. Per la resta, pots qüestionar-te el que vulguis però no aconseguiràs canviar la seva trajectòria.
ResponEliminaNo, tu no hi estas espès, Mc Calan,
ResponEliminatu estas aragonès.
Mira si estas espès que la meva descripció del que ha estat la seva "renuncia" i activitat es precisament el contrari del que m'atribueixis: "la seva renuncia al partidisme no anat acompanyada precisament d'una activitat anònima, altruista i callada"
Faig l'innecessari aclariment que no qüestiono res de la gran personalitat del Sr. Zaragoza i tens la barra de dir-me que vull canviar la seva trajectòria.
Potser no cal, però si vols continuar fer de "maño" i vols que hi tornem i tornarem.
Ximo,has escrit “em limito a constatar que la seva renuncia al partidisme no anat acompanyada precisament d'una activitat anònima, altruista i callada”….Solsamènt estic afirmant que la labor de una persona que ha ocupat un carreg públic de rellevància no sempre pot ser una activitat callada, anònima i altruista. Quan la seva trajectòria, he dit que no la canviaràs ni tu ni jo, dons es la que es, i en cap moment te he dit que vulguis canviar-la. I si encara no ho has entès, a mi em dona igual i dono ja per conclosa aquesta discussió.
ResponEliminaNo hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar, ni pitjor analfabet que qui no vol llegir.
ResponEliminaNo et dona la gana d'acceptar ( entendreu si que ho entens ) que el que dic és simplement que es renuncia a una cosa per una altra amb més transcendència, rellevància social i boato; per tant, res de sacrifici ni exemple.
I a sobre em vols convèncer que " no aconseguiràs canviar la seva trajectòria" no es acusar-me de que la vull canviar.
Amb carinyo....però, ves i tapat.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo no te he acusat de res. Qui no sap llegir ets tu. Camina i no et banys ! com es diu aquí...Això si, amb tot el carinyo... Es clar!
ResponEliminaM'has enganyat....havies dit que donaves per conclosa la discussió.
ResponEliminaPer cert, et podria fer una observació a aquest darrer comentari, però no te'l la faré. Deix-ho que l'endevinis tu.
Gràcies per dedicar-me coses, Mc Calan.
ResponEliminaNo parlaré del Sr. Mayor Zaragoza, perquè tret d'excepcions, no m'agrada parlar de persones concretes, sinó sobre idees i fets.
Però en aquest cas estic més proper a les opinions de Ximo que les teves.
Reconec la visió humanista del Sr. Zaragoza, però un apersona no arriba a ser Director General de la UNESCO o President del Comitè Olímpic Internacional, sense l'ajuda del món de la politica i dels partits polítics. En quin món vius Mc Calan?
El trampolí naturalment que procedeix del mon de la política, no he dit el contrari, es per aquest motiu, quan ara la política esta mancada de prestigi, que fora necessari el proposar a gent similar per recobrar la confiança i la eficàcia en les institucions.
ResponEliminaLes diferencies ideològiques no creen atur, la incompetència si.
Senyors Mc Calan i Ximo. Quedin un dia al bar o on sigui i posin-se d'acord. No cal que monopolitzin amb els seus diàlegs interminables un espai que es per a tots.
ResponEliminaXaruga; Quan passi pels meus comentaris, pot tancar els ulls, i si te ganes d’escriure “xorrades” la “llibreta” no se li acabarà, no es preocupi...
ResponEliminaxaruga, primer que res, gracies per donar-me ocasió per a fer un altre comentari, segon, si ho féssim al bar no tendria la mateixa gracia, el mateix grau d'exhibicionisme ni, darrerament, l'al·licient afegit de quedar primer al Top de comentaris ( es broma. O no ).
ResponEliminaAra be, seriosament del tot, tens raó, de vegades, no sempre, faig el pesat; això no vol dir, però, que monopolitzi res. Que jo sàpiga, a ningú se li prohibeix fer la quantitat de comentaris que vulgui. Per altra part, l'únic que pot evitar-ho ( o suggerir-ho ) és Gustau Moreno, propietari i moderador del bloc.
Xeic ! La teva moderació m'ha seduït...! I qué be que ho fas !!
ResponEliminano ho he fet tot el be que volia: M'has passat davant per 5 minuts
ResponElimina