La família d'un veí de la Sénia de 66 anys, José María Prades Abella, ha decidit aclarir les circumstàncies de la seua mort, el passat 7 de març, només una hora després de ser donat d'alta al servei d'urgències de l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa. L'home va arribar al matí, en una ambulància, després d'un defalliment i d'un traumatisme nassal. Però després de diverses proves, va ser convidat a deixar el centre en el vehicle d'un familiar. Mitja hora després d'arribar a la Sénia, l'home va morir.
El veí de la Sénia es va començar a sentir malament el diumenge 7 de març al matí. «Es va marejar i va caure a casa, però va recuperar la consciència i l'ambulància se'l va endur a l'hospital de Tortosa», va explicar ahir la filla, Margarida Prades. Unes cinc hores després, quan va ser donat d'alta i «enviat cap a casa, però no en l'ambulància», l'home va rebre un informe en què es detallaven els resultats negatius d'un electrocardiograma, i els motius del seu ingrés a urgències: un «episodi sincopal» (desmai i pèrdua total de la consciència) i un traumatisme nassal com a conseqüència del mateix defalliment. A banda, li van diagnosticar un «enolisme crònic» i una «intoxicació per alcohol». De fet, ell mateix va admetre que era un «consumidor esporàdic» de begudes alcohòliques, tot i que va dir que aquell dia no havia begut.
«Volem que els metges vigilin més i que no torni a passar»
«Sobretot, volem que els metges vigilin més quan donin d'alta una persona, i que coses com aquesta no tornin a passar», va valorar ahir Margarida Pla. La filla del veí de la Sénia va explicar que la família ho està passant «molt malament», i que el seu dolor creix per la «falta d'informació» de les autoritats sanitàries. «No volem fer cap atac als metges, sinó que ens donin la informació que ara reclamem, sense resposta», va dir. «Segons l'informe que ens van donar, tot estava bé, i només li van dir que tenia el cor una mica gran, però que això no tenia cap importància», va afegir-hi. Quan va arribar a casa, força animat i després de donar de menjar als gossos, el veí de la Sénia va morir sobtadament.
Foto: Manel Zaera a Flickr
Es molt complicat este tema,no sabras mai de qui es la culpa,mes encara de quan se tracta de gent gran,que avegades los metges han de fer peripesies per entendrels tenint urgencies ple de gent que van per cualsevol tonteria.
ResponEliminaEfectivament, ignorant, és un tema molt complicat i que Deu faci no ens toqui passar. No seré jo qui vulgui exculpar a qui tingui la culpa -que no ho se-. Si n'hi ha, que es depuren responsabilitats. Ara bé, suposo que, igual que es diu sobre els terroristes detinguts, que diuen que el primer que han de fer és denunciar mals tractes, en aquests casos també deu haver algun manual que mana denunciar i demanar indemnització, però aixo si, afegir immediatament que és fa per tal que no torni a passar mai més. Molt bé.
ResponEliminaCertament es un tema complicat, dons em consta que a pesar d’aquest episodi tenim un estàndard sanitari de qualitat ...
ResponEliminaGuillermo Amor va parla molt be del tracte que va tindre a Tortosa.
ResponEliminaTrencaré la llança pels seniencs.
ResponEliminaL'informació sol·licitada, segons la noticia, des del 7 de març, i des del 31 via advocats on es?
Tant costa fotocopiar l'historial e imprimir els digitals associats?
Que no els hem pagat?
Que no son nostres?
A que tant de cuento?
Complicat?
Desidia i ocultació d'entrada.
La resta després de que amollen lo que no és seu. Com ne diuen a n'estos?
Apa que és d'expedient X!
Pena és estar malalt, però pena i grossa que al damunt no et diguen res per esbrinar que no van poder veure llavors.
Vergonya.
Més INRI.
ResponEliminaNo donen l'historial
A més, el qualifiquen públicament amb dades que, presumptivament, son privades.
A que surt pejorativament l'enolisme, en dues frases, i no surten les altres dades, mitja frase.
Aixó tampoc te nom!
Manipulació de l'informació?
Que diran ara?
Que anava taja, és va pegar una hostia i es va morir d'intoxicació etílica?
Si us plau!
Ximo, disculpa que et digui que si hi ha un manual com el que dius, el desconec per complet.
ResponEliminaLa meva dona es va morir fa prop d'un any després que li diagnostiquessin com una migranya el que era un vessament cerebral. Els metges només van "rectificar" quan ja no hi havia res a fer. Jo he decidit no denunciar i tinc les meves raons (http://www.diaridetarragona.com/opinio/043293/ens/poden/demanar/lhospital/hi/entrem/genolls), però em dol que es pugui dir que els que hem passat per una situació semblant anem a buscar calers.
Precisament un dels motius per no denunciar és que a les meves filles no els tornaran la seva mare i que de diners no en volem.
Ah, i escolta: es van equivocar els metges, però jo encara no he pogut superar el sentiment de culpa. No sé de què, és clar, però així estic. Els que es van equivocar allà continuen, però qui se sent culpable (i està malament) sóc jo. La cosa és prou perversa com per a què, a sobre, em diguin pesseter.
Toni lamento la pèrdua.
ResponEliminaI dir-te que et comprenc i comparteixo el sentiment, en el meu cas de pròpia pell.
Les pèrdues de persones tan estimades remou el fetge i la resta de sistemes.
Barallar-se contra aquest sistema, i el corporativisme, produeix molt de dolor també. No cal sumar-los.
No son todos los que estan,ni estan todos los que son.
ResponEliminaES imposible fer justicia,i crec que tot profecional,te dret a equivocar-se,pero no a passar de tot.La frases que he escrit en castella,explica molt be este tipos d'injusticies,almenos pel meu entendre.
Gallardo, primer, com és lògic, lamento que t'hagis sentit al·ludit. Sabia de la pèrdua de la teva dona per la qual et vaig deixar un missatge al teu bloc el seu dia. El que no sabia eren les circumstancies.
ResponEliminaJa he dit al meu comentari que en aquest casos s'han de depurar totes les responsabilitats i afegiré ingènuament, pel corporativisme existent, que, si cal, actuant d'ofici. En qualsevol cas, en la meva opinió dificilment et pots sentir atacat, atès que precisament als que criticava era a aquells que denuncien, i tu no ho vas fer. Peró insisteixo en que la meva critica no va tant per la denuncia, que tothom en te dret, com per la justificació que sempre l'acompanya: "És per a que no torni a passar" etc.
Toni, no soc jo qui t'ha de dir ( persones més preparades ho hauran fet ) com t'has de sentir, entre altres coses per que potser és una cosa inclús superior a natros mateixos i la nostra voluntat però culpables nomes és poden sentir els responsables de que l'atenció no fos l'adequada. l'obligació dels que estem a prop dels pacients és limita a estar al costat i portar-los on ens confiem que els atendran com cal.
I deixa'm dir-te que estic absolutament d'acord amb el següent paràgraf que he copiat del teu escrit al Diari de Tarragona respecte al cas que se'n fa de les queixes:
"...hi ha certs professionals que treballen de cara al públic que es veuen amb cor de torejar-te si et queixes amb educació. Però amb els energúmens, que criden i claven cops de puny a la taula, no gosen. És una covardia intolerable."
Passa que, lamentablement, no és nomes a la sanitat, és a tot arreu. No és fa cas del qui no crida.
PD Lo del manual ho deia pels advocats.
Si aquest home ha mort posem per cas d'un infart, el fet que es produis després de ser atés a l'hospital és purament circumstancial. Aquest hivern van morir persones després d'haver-se vacunat de la grip A, i van donar-li les culpes a la vacuna, establint una relació causa-efecte falaç.
ResponEliminaHome Lluis, crec que tant agosarat és dir ( natros, aquí ), que va ser una negligència, com dir que "és purament circumstancial". Com ho saps tu?. En qualsevol cas, negligència, error o no, que desitjo ho digui qui ho hagi de dir, és del tot comprensible que els familiars s'interroguen al respecte, perquè molt normal no ho és que una persona es mori al cap d'unes hores d'haver-li donat l'alta. No estem parlant de que el va atropellar un cotxe després de sortir de l'hospital.
ResponEliminaXimo, aclarit. En tot cas, sóc conscient que molt sovint aquestes mogudes són cosa més d'advocats. Però també cal dir que jo no m'atreviria a tirar endavant una demanda sense el suport d'un advocat. Ni que sigui perquè l'ICS també en té d'advocats i, per experiència professional com a periodista que va cobrir un temps la informació de tribunals, puc dir-te que no és agradable enfrontar-s'hi.
ResponEliminaLa d'advocat és una professió sovint denigrada, i justificadament en alguns casos. Però és d'aquelles feines que són necessàries. Només cal que en tinguem falta.
Sé que no m'hauria de sentir culpable. És un sentiment que vaig racionalitzar al principi, però de tant en tant encara m'assalta. És veritat que un fa el millor que pot en un cas així. I que no hauria pogut fer altra cosa.
Això no evita pensar si això, si allò... I si jo hagués insistit més (ja que la meva dona just si podia) que tot allò no era normal, quan els metges deien que no era res? I si haguéssim clavat algun cop de puny a la taula o haguéssim fotut un crit quan ens van regatejar una prova que ho hauria aclarit tot?
I és clar, queda el dubte de si tot plegat hauria servit per a alguna cosa. És possible, fins i tot probable, que no. Però el dubte no marxa mai.
M'agrada que comentis això de portar els familiars malalts on confiem que els atendran bé. Perquè a mi m'ha quedat una profunda desconfiança en el sistema. No puc evitar anar-hi, però no em sento gens còmode, sobretot perquè he de coincidir amb els mateixos professionals que es van equivocar o, si més no, que van donar per bo l'error original sense preocupar-se'n més.
És fort asseure't al consultori al davant de qui et va regatejar, fins i tot amb mals modes, les proves que abans citava. És fort que s'assabentés que una de les seves pacients havia mort, quan jo li vaig dir al cap de prop de dos mesos. És fort que et truquin per donar hora per la difunta, quan ja l'has enterrat, i amb tan mala sort que agafa el telèfon una de les meves filles...
En definitiva, tinc una fallida pràcticament total de confiança, que tardaré molt a recuperar.
Nomes tinc el dubte, Toni, que no sigui més qüestió del personal, que del sistema. Al final és una persona, dos o les que siguin que han de decidir, més enllà de protocols.
ResponEliminaLes decisions les prenen persones, no el sistema i els que regategen proves o s'equivoquen amb la programació de les visites etc. no és el sistema, i si ho és, ja sigui per falta de recursos o pel que sigui, la obligació dels professionals seria la de la denuncia permanent