[EbreDossier] L'enigma Cervantes i el pròleg de Pasqual Maragall

Dissabte a la nit, després de veure pel 3/24 el seguiment informatiu de la manifestació de Barcelona contra la sentència de l'Estatut, vaig posar el canal 33 per enganxar el documental "Enigma Cervantes", una pel·lícula de David Grau i Jordi Bilbeny del 2006. El documental posa damunt de la taula la hipotesi que l'autor del "Quixot" -a la pel·lícula, Màrius Serra recorda que aquest paraula prové, en realitat, del català cuixot, que és la part de l'armadura que cobria la cuixa dels cavallers- no fos nascut a Alcalá de Henares, sinó en algun poble de la Corona d'Aragó i més concretament a Xixona, descedent de la família Servent que havia servit a la cort reial catalana.

El documental no assegura res al 100%, però sí que reclama una revisió de la història de la literatura oficial, tenint en compte els mecanismes de censura que utilitzava la monarquia castellana a principis del segle XVI. De fet, molts estudiosos han interpretat "El Quixot" com una crítica ferotge al sistema polític i als costums de Castella -molt en la línia dels nostres "Col·loquis" escrits per Cristòfol Despuig- i una lloança més o menys evident a Catalunya i la resta dels regnes de la Corona d'Aragó. El Quixot, com a personatge, canvia d'actitud en travessar l'Ebre, i la seua estada a Barcelona també ha fet vessar rius de tinta. En aquest sentit, "El Quixot" podria ser la novel·la d'un castellà que sentia enveja sana per la modernitat catalana, però, vist el documental de Grau i Bilbeny, no descartaria que Cervantes fos en realitat algú que s'anomenava Joan Miquel Servent, i que enyora la seua terra. Fins i tot diuen que potser va estar escrit en català i després traduït al castellà, per la gran quantitat de catalanismes que inclou l'obra més gran de la literatura espanyola...



En aquest sentit, empès per la curiositat, no vaig poder evitar agafar una de les tres edicions d'"El Quixot" que tinc a casa. La casualitat va fer que agafés l'edició editada per la Real Academia Española i la Asociación de Academias de la Lengua de España, amb el suport d'Alfaguara, la Fundación Cajamadrid i la Generalitat de Catalunya. De fet, aqueta edició és força curiosa perquè, al marge de la seua qualitat, inclou un pròleg en català escrit per l'expresident Pasqual Maragall. "Segurament, 'El Quixot' és l'obra on es parla de Catalunya i de la llengua catalana més difosa i més aclamada a tot el món", escriu Maragall. "Don Quixot ha esdevingut també el viatger que recorre amb curiositat i respecte una Espanya diversa, un territori de cultures i pobles on no sempre es parla la mateixa llengua ni es practiquen els mateixos costums", hi afegeix. "La curiositat salva Don Quixot de l'hermetisme: més enllà de la seva Manxa, la perifèria mediterrània s'obre com una altra Espanya que possiblement no comprèn, però que el fascina com a alteritat apassionant". "Aquesta és la mirada amable i humana de la parella cervantina. És el mateix sentiment que avui fomenta l'Espanya plural, on la identitat dels seus ciutadans conviu amb la voluntat de construir pelgats un projecte de convivència pacífica,d'apropament i compartiment mutu de les llengües i les cultures que la formen", afirma Maragall. Finalment, l'expresident conclou que la lectura del "Quixot" ens ajudarà a construir "una comunitat de pobles i cultures forta i orgullosa de la seva diversitat, com ja va fer 'el caballero de la triste figura,' ara fa quatre-cents anys".

Després de llegir això, va ser inevitable pensar que els magistrats del Tribunal Constitucional també esmenarien i retallarien "El Quixot", si algú els deixés.