El tripartit aprova la revisió del Pla territorial de les Terres de l'Ebre

El Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat definitivament aquest dimarts la revisió del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, aprovat el 2001. A més, el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, ha aprovat el Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre, que completa el desplegament dels instruments d’ordenació territorial i gestió del paisatge a les comarques de l'Ebre. El nou pla territorial ordena el desenvolupament urbanístic de les Terres de l'Ebre i protegeix els valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic, com el delta de l’Ebre o les planes inundables del riu. A més, defineix les estratègies de creixement dels nuclis urbans i potencia el sòl per a activitat econòmica amb l’impuls del LOGIS Ebre, el polígon industrial Catalunya Sud, i dos nous polígons supramunicipals, el de la Fatarella i el del Molló. A banda, delimita tres reserves de sòl de potencial interès estratègic, a l’Aldea-Camarles, Alcanar i Móra la Nova.

En l'àmbit de les infraestructures, el pla proposa millores a les xarxes viària i ferroviària, i als sistemes portuari, aeroportuari i logístic. A més, tenint en compte la singularitat de les Terres de l’Ebre, també inclou millores en les infraestructures relacionades amb la navegació fluvial. Per exemple, preveu la substitució de l’N-340 per l’autovia A-7 com a via ràpida de gran capacitat, així com la reconversió en autovia de la C-12 (eix de l'Ebre), i també la construcció de variants i el condicionament de la xarxa de carreteres secundàries. En aquest sentit, també incorpora les previsions d’infraestructures ferroviàries d’abast general, i proposa un enllaç ferroviari des de l’Aldea fins al port d’Alcanar, com també un tren-tramvia connectat amb Tortosa. D'altra banda, el pla fa una aposta pel port d’Alcanar com a port comercial amb gran potencial logístic, dotat d’accessos de qualitat, per a la qual cosa preveu el desdoblament de l’actual N-340 fins a Amposta i l’enllaç ferroviari abans esmentat.

L’àmbit del Pla territorial de les Terres de l’Ebre

El Pla territorial de les Terres de l’Ebre ordena el territori comprès per les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, que ocupen el 10% del territori de Catalunya. Globalment, les Terres de l’Ebre són un àmbit amb una superfície urbanitzada per sota de la mitjana catalana, amb un percentatge de sòl dedicat a conreus per sobre d’aquesta mitjana i amb uns espais naturals de gran valor ambiental, entre els quals figura el delta de l’Ebre, una de les planes agràries més extenses del país. Les perspectives demogràfiques i econòmiques, que no representen cap prescripció del Pla sinó simplement una referència a tenir en compte, apunten que el 2026 aquest àmbit pot passar dels 141.871 habitants de 2001 a uns 203.400, mentre que l’ocupació podria haver crescut dels 68.186 que hi havia el 2001 a uns 102.500 treballadors. Els habitatges principals necessaris, per tant, passarien dels 55.558 de 2001 a uns 75.600. Aquestes previsions fan necessària una nova planificació que distribueixi el creixement al territori de manera ordenada i sostenible, amb una adequada dotació d’infraestructures i que vetlli per l’encaix ambiental en una zona amb alts valors naturals. D’altra banda, aquest és el primer Pla territorial que inclou les Directives del paisatge específiques corresponents, derivades del Catàleg de Paisatge de les Terres de l’Ebre.

*Més informació a la nota de premsa

Gràfic: Generalitat de Catalunya