[Tribuna] 'La variant de l'Aldea, exponent d'un oblit històric del Ministeri de Foment', per Lluís Salvadó

Mentre que la Generalitat ha invertit en set anys 170 milions d’euros en infraestructures a les Terres de l’Ebre, la inversió de l’Estat en deu anys no arriba als 12 milions.

Durant els últims set anys (2004-2010), la Generalitat de Catalunya ha invertit en carreteres a les Terres de l’Ebre prop de 170 milions d’euros. Una xifra elevadíssima, sense precedents al nostre territori, que inclou el tram de Campredó a Tortosa del llarg desdoblament de la C-42, la millora de l’Eix de l’Ebre en diversos trams, les carreteres de Freginals, de Batea, d’Horta-Eix de l’Ebre, d’Ulldecona-Vinallop, Villalba-la Pobla, el pont de Deltebre-Sant Jaume... I encara ens queda molt per fer per revertir els dèficits històrics que arrosseguem de moltes dècades de falta d’inversions, feina de futur que avui tenim molt ben encarrilada amb els projectes avançats de desdoblament de l’Eix de l’Ebre o de l’Anell Viari del Delta.

Però aquest esforç extraordinari que ha fet el Departament de Política Territorial del Govern català s’ha vist enfosquit per la manca d’inversions per part del Ministeri de Foment, per part de Madrid, al conjunt de les Terres de l’Ebre. Inversions, poques i malament. El recompte de tota la dècada s’acaba ràpid. La millora de l’N-420 al Coll del Moro, unes obres eternes que deriven d’un projecte executiu de l’any 1995 amb un pressupost de 4 milions d’euros que es va acabar el 2006. La millora del pont d’Amposta, 25 mesos d’obres interminables per als comerciants de la zona, inaugurades l’abril de 2009 amb un pressupost de 4,27 milions d’euros. I finalment, l’Àngol, famós per la seva elevada mortalitat, l’entrador de l’N-340 a Alcanar que recentment s’ha posat en funcionament després d’estar en execució des del 2007, amb parada d’obres inclosa, i amb una inversió total de 3’5 milions.

Si no m’erro, i crec que no, en 10 anys no arriben als 12 milions d’euros les obres acabades per l’Estat a les Terres de l’Ebre. I al calaix tenim estudis informatius i projectes de les variants de l’N-420 de Gandesa i Corbera d’Ebre que ja apareixen pel BOE des del 25 març de 2000. Puc escriure un llibre de l’autovia del Mediterrani, vam invertir grans dosis de paciència i de diàleg en el consens territorial pel traçat, que vaig coordinar l’any 2005. Primer va ser desdoblament de l’N-340 per la costa, amb estudis informatius aprovats ja l’any 2003. Ara és autovia de l’interior, l’A7, amb un primer estudi informatiu publicat el 22 de setembre de 2005, un segon estudi informatiu de l’1 d’octubre de 2007 encara sense resoldre, amb un recent estudi d’impacte ambiental del 6 de juliol d’enguany que deixa encara per solucionar el pas per Campredó. Estudis que s’eternitzen, obres que apareixen als pressupostos de l’Estat any rere any i que no s’executen.

Encara és més dramàtica la situació de les inversions del Ministeri de Foment en el servei ferroviari al nostre territori, ja sigui a la línia Reus-Casp per la Ribera d’Ebre, com a la línia de la costa amb l’estació de l’Aldea-Tortosa-Amposta com a referent. Ni millores en les infraestructures ni en el servei. Esperem, encara avui, un simple gest de Madrid que faci parar algun dels serveis de l’Euromed que cada dia transiten de València a Barcelona. El desdoblament de la línia ferroviària de Castelló a Reus es troba en un dilatadíssim estudi informatiu, mentre que els AVE radials des de Madrid a qualsevol cul de món són d’absoluta prioritat. Cal destacar el fet lamentable que, tot i les reivindicacions territorials unitàries, l’estació central de l’Aldea continua sent una estació de tercera divisió.

I amb tot això, l’única infraestructura que el Ministeri de Foment executa a l’Ebre, la variant de l’Aldea, van i la paren, en ple mes d’agost, i sense avisar prèviament. No m’estendré massa a detallar la importància de la variant de l’Aldea. Tots sabem al Baix Ebre i al Montsià que és un inacceptable coll d’ampolla, tant per a l’intens trànsit pesat de llarg recorregut com per a les comunicacions internes del territori. Una obra llargament reivindicada, des del 1989, tant des del municipi com des del conjunt del territori, pels embussos de trànsit que es produeixen i per l’elevada accidentalitat que pateixen els veïns del municipi.

El procés de l’obra ha estat extens, per variar. L’aprovació inicial de l’estudi informatiu es feia pública el 13 de setembre de 2005, amb sonades manifestacions dels ciutadans del municipi fa 3 anys per reclamar l’inici de les obres i l’alliberament del peatge de l’AP-7 per facilitar la sortida del trànsit pesat de dins del municipi.

El greuge de l’Aldea és un dramàtic exponent de com el Ministeri de Foment ha tractat les Terres de l’Ebre durant la darrera dècada, encara que m’atreviria a fer extensiu aquest abandonament a diverses dècades. Cal una resposta contundent del territori perquè les obres es reiniciïn el més aviat possible, i perquè Madrid trenqui amb aquest oblit històric en infraestructures envers el nostre territori. El Govern d’Entesa de Catalunya ha prioritzat, per primera vegada en la nostra història, les inversions a l’Ebre, però sense un canvi radical de tendència en les inversions en infraestructures de competència estatal no farem el salt que les Terres de l’Ebre necessitem.

Lluís Salvadó
és el delegat del Govern de Catalunya a les Terres de l’Ebre

*Podeu llegir altres articles d'aquesta secció a tribuna.marfanta.com.