8 de novembre del 2010
La Tortosa bombardejada per Franco, en un noticiari de l'abril del 1938
No és del tot exacte, com s'ha dit aquests dies, que el nom del barri 13 de Gener commemorés l'entrada dels franquistes a Tortosa. El 13 de gener del 1939 es va produir la caiguda total de la ciutat; o l'alliberament, com deien els nacionals. En realitat, els soldats de Franco i els voluntaris italians van entrar a Tortosa el 18 d'abril del 1938, amb l'ocupació de Jesús, Roquetes, Ferreries i el sector de la Casota. Raffaello Patuelli era l'enviat especial del periòdic Il Legionario, el diari que informava els soldats de Mussolini que combatien al costat de Franco. Patuelli va escriure una crònica de l'arribada dels feixistes al marge dret de l'Ebre. El barri de Ferreries era buit, abandonat i «quasi somrient sota el sol», mentre els tancs avancen i aixafen la ferralla escampada per l'ample del carrer. A l'altra banda del riu, des d'on els disparaven un grup de "rojos" ajupits, el panorama no era gaire diferent. Només uns dies després, però a dins Tortosa, els corresponsals de la British Pathé filmaven un noticiari en què es podien veure els edificis esbudellats pels bombardejos de Franco. En les imatges hem volgut reconèixer l'actual plaça de la Pau, l'avinguda de la Generalitat a l'altura del mercat municipal, la cantonada del carrer Sant Blai amb el carrer Cervantes i el carrer Teodor González, i una imatge de la plaça d'Alfons XII, amb la imponent façana de l'antic cinema Coliseum. Només aquí es veu la figura d'una persona, un home que mira la càmera enmig de les runes que ocupen el carrer Argentina i part de la plaça. Tot seguit, apareixen les restes d'algunes façanes sense cases, i també la imatge terrible d'algunes cases sense façana, amb les cadires buides i altres mobles a les habitacions.
Tortosa va ser una de les ciutats de la zona republicana més castigades per l'aviació franquista, i ja des del segon bombardeig (el 22 de març de 1937, que va registrar onze morts, cinc xiquets i sis dones), la població civil va pagar amb víctimes mortals el terror aeri. De fet, durant els primers dies d'abril del 1938, els bombardejos sobre Tortosa s'havien intensificat, tot afectant el raval de Sant Llàtzer, l'estació del tren, l'Eixample, el barri de Pescadors, el mercat municipal i l'església del Roser, però també l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes. El fet que Tortosa es convertís en front de guerra va obligar les autoritats municipals a traslladar l'Ajuntament fins al Perelló.
+Més informació:
-70 anys del front de Tortosa
8 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDarrerament penso que els que informeu , us esteu passant un pelet en tocar sempre el mateix tema...Que no es generen noticies mes interessants ? Es que la noticia es un xic vella saps ...?
ResponEliminaMc Calan, estc d'acord, és una noticia vella, però són imatges que jo no havia vist, mai....
ResponEliminaTrovo que m'interessa més que altres noticies d'actualitat.
A mi em sembla molt bé sortir de les dinàmiques partidistes i de l'avorrit joc declaració-contradeclaració dels partits polítics. Amb el treball de molts periodistes com Gustau estem descobrint moltes parts de la nostra història.
ResponEliminaFelicitats per la tasca Gustau.
Mc Calan, si vols qüestionar la saturació en determinats temes en els quals no hi ha més cera que la que crema... pots inspirar-te en els telenotícies d'ahir diumenge, per exemple.
Josep Manel , la teva opció tampoc em satisfà , dons he quedat “empapat”. Per altra part la publicació d’aquests documentals poden ésser molt interessants, sempre i quan no revifi odis ni rancúnies, dons la cosa sembla que va ésser molt bestia.
ResponEliminaEspero haver-me explicat .
Un deu per Gustau i un cero patatero per Mc Calan
ResponEliminaAixò fa encara més palesa la ignomínia de tenir un monument aixecat pels que ens varen bombardejar.
ResponEliminaGràcies per fer-nos conèixer imatges com aquestes, tot i que ens encongeixin el cor
ResponElimina