[Tribuna] 'El carrer de la Rosa', article de Josep Baubí
Qui no ha vist les fotos del carrer de la Rosa de Tortosa, a primers del segle XX. Un carrer ple de gent passejant, de botigues obertes amb els seus tendals. Les fotos de bous al carrer, i de fins i tot de la gran riuada de 1937. Dic això, perquè avui, al 2010, aquest carrer, un dels mes bonics de Tortosa, amb tres palaus, és un carrer mort.
Un carrer tancat, mort comercialment, ple de cases abandonades. Només resisteixen unes poques botigues, dos, i un restaurant i algun organisme oficial, que a les tres tanca, i el conservatori de música.
Les pilones, el tancament a cal i canto del carrer ha fet que a certes hores, allò sigui un mas robat, i un camp de futbol.
La obsessió de l’Ajuntament, és fer tot el nucli antic per a vianants, sense donar opció als que hi viuen tot l’any, a poder accedir a casa seva, per descarregar o per apropar a les persones grans, que encara hi viuen i que tenen problemes de mobilitat.
Com es fa a tot arreu, els veïns han reclamat poder accedir a les seves cases, sempre que vulguin, amb un sistema de regulació, via comandament o via targetes magnètiques. L’alcalde i el regidor de Mobilitat s’han negat en rodó, argumentant que és una zona de vianants. El que fan amb això, és que la gent marxi del nucli antic.
Ara, amb la ampliació de la zona de vianants als carrers Taules Velles, Ciutat i la resta de carrers de la Catedral, el problema es fa més gran. Fins i tot, si algun veí vol que li portin un moble a casa, ha de pagar per a que li baixin la pilona, per ocupació de via pública.
I què passa quan una persona es troba malament (com ja ha passat), i ha d’agafar el cotxe per portar al seu familiar a l’Hospital ????
Crec que als que encara aguanten a n’aquesta zona, l’Ajuntament els hauria de donar les gràcies i facilitar-los l’accés.
Volem un barri per viure, no un búnquer, ni un museu. Volem accedir a casa nostra, sense pilones.
Josep Baubí
és vicepresident de la AAVV Centre Nucli Històric
Totalment d'acord Josep! Fins fa poc encara es podia enrar a la Plaça de la Cinta pel carrer de la Mercè. I ara ni això. Que sigui una zona de vianants no hauria de privar els veïns d'accedir-hi.
ResponEliminaA la zona gairebé no hi ha supermercats i això significa haver-se de desplaçar per fer la compra... i es fa pesat haver d'aparcar a l'escorxador o la plaça del Rastre i "arrastrar" fins a casa les caixes de llet o les botelles d'aigua. I no parlem el dia que has comprat un moble, ho has de portar algun embalum de pes a casa. Els joves encara, però els més grans no poden i per tant acaben marxant.
Així, és difícil estimular que la gent vaja a viure al nucli antic de la ciutat!
De la meva (poca) experiencia a Anglaterra, els llocs que s'han transformat unicament ene vianants només funcionen si son llocs que atreuen la gent, llocs historics i turistics, i aixo no és el cas aqui.
ResponEliminaAltres llocs, compartits, com crec que hauria de ser la solucio, pero, necessiten la participacio de tothom - he vist llocs que donen acces als veins , epr exemple, i els veins llavors deixen el cotxe al mig tot el dia!
En fi, tema complicat, pero els primers interessats en que funciona seran els propis veins.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl comerç de qualitat es l’únic capaç de portar al casc antic la afluència de públic necesària que faci atractiu l’ assentament de la població.
ResponEliminaQui assumeix el risc ?
Parlem d'immigració ? O es tocar un tema tabú ?
ResponEliminaAlgú vol parlar de moros i cristians ?
ResponElimina...I de seguretat ciutadana ? En vol parlar algg?
ResponEliminaDel que vulgues Mc, però ordenadament i específicament. Talment crec que avui encara no toca.
ResponEliminaJa tocarà, o no. Qui ho sap!
Tu comença a dir algo sobre algo i llavors...
De part meua i començant pel primer, dir-te que no només hi manca comerç, que n'hi manca, però de quin tipus de comerç parlem?
Suposo jo que especialitzat i minoritari. Quasi artesanal. O d'autor, diria jo.
Potenciar l'adient i recolzar inicitives d'aquest tipus donaria, de ben segur més possibilitats de vida al barri.
Però, manquen més coses.
Seguirem.