És possible que Cristòfor Colom nasqués a Tortosa?

Amb una pregunta semblant, Va nàixer Colom a Tortosa, es presenta la conferència que tindrà lloc aquest dijous, a partir de les 18.00 hores, al casal d'Amposta, a càrrec d’Emilio López, cirurgià ortopèdic i escriptor, en el marc del IX Curs d’Història, Cultura Popular i Tradicional del Montsià. La xerrada està organitzada per l'Institut d'Estudis Comarcals del Montsià, amb la col·laboració de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament. Un tema, el de la possible catalanitat de Colom, que aquest cap de setmana també es discutirà a Sitges, amb motiu d'un congrés que ha organitzat l'Institut Nova Història (INH), el qual considera que la Corona de Castella va manipular l'origen del navegant i altres dades sobre la implicació de les institucions catalanes en la descoberta d'Amèrica, amb una forta censura i una clara intencionalitat política. Fa uns dies, el pallasso Muniatto també ha reivindicat l'origen ebrenc del descobridor d'Amèrica, amb un fotomuntatge en què substitueix el polèmic monument franquista de la Batalla de l'Ebre pel monument de Colom de Barcelona.

Les teories sobre la catalanitat de Colom i el seu possible origen tortosí ja tenen més de 80 anys. «Jo veig Colom com un home que ens parla de la bella horta valenciana, de Tortosa i de les riberes de l'Ebre, que prega davant la Mare de Déu de Montserrat i davant de la Cinta», afirmava l'historiador Ricard Carreras Valls, que també assegurava que «a l'indret de la seva nissaga» hi veia «Tortosa, cor de Catalunya, l'Ebre». L'any 1929, Carreras Valls, que ja era autor de diverses obres i articles en què es defensava la catalanitat del descobridor d'Amèrica –seguint la línia oberta pel peruà Luis de Ulloa–, va seduir el públic que l'escoltava a l'Ateneu, i va contribuir a forjar la tesi de l'origen tortosí de Cristòfor Colom. Però més recentment, un estudi de la investigadora Estelle Irizarry, professora emèrita de literatura hispànica a la universitat de Georgetown, ha conclòs que el descobridor d'Amèrica va créixer sota els dominis de la Corona d'Aragó i que la seua llengua materna era el català. A banda, també trobem la publicació recent Colom. 500 anys enganyats, una investigació del també nord-americà Charles Merrill, que Cossetània acaba d'editar al nostre país.

Sens dubte, l'historiador que va establir el corpus central de la teoria sobre la «genovesitat tortosina» de Colom és Enrique Bayerri (1882-1958). Amb tot, Bayerri no va poder veure publicada la seua obra més coneguda sobre aquest tema, Colón tal cual fué, editada pòstumament el 1961. Més recentment, la teoria Bayerri ha estat desenvolupada per Manuel Bestratén, per aclarir si hi havia alguna possibilitat que l'almirall hagués nascut a l'illa tortosina de Gènova. Així, Bayerri proposa que Colom podria ser originari de l'illa que antigament hi havia just davant de Tortosa, i que Ramon Berenguer IV va donar als genovesos –en un paquet en què també hi havia l'actual carrer de la Mercè– pel seu suport militar durant la conquesta de Tortosa. Dues terceres parts de l'illa van ser per a la catedral de Sant Llorenç de Gènova, i l'altre terç, per als soldats genovesos. L'illa de Gènova tenia uns cinc quilòmetres de llarg i uns dos quilòmetres d'amplada, amb un braç fluvial que passava per davant de l'actual poble de Jesús i de la ciutat de Roquetes, i que tornava a unir-se amb el curs principal de l'Ebre a l'altura de la desembocadura del barranc de Sant Antoni.

A més, Bayerri defensa la presència de nombrosos veïns amb el cognom Colom com a població d'aquesta illa, i explica que, al cens de les contribucions del segle XIV, algunes famílies Colom apareixen identificades amb el qualificatiu de jueves. Bayerri també assenyala que el cronista tortosí Cristòfor Despuig, en els seus Col·loquis del 1557, es va referir a Colom utilitzant la grafia catalana del cognom.

A banda, Bayerri recorda que l'àvia dels pintors Cerveto, quan el 1927 va saber que ell defensava que Colom havia nascut a Ferreries, va felicitar-lo perquè l'avi d'ella ja deia el mateix. Una altra prova que aporta Bayerri és la declaració davant de notari d'una veïna d'Alfara de Carles que assegurava que un avantpassat havia estat amic d'un Colom de Ferreries que havia descobert «un nou món, terres cap al cel, molt lluny», però que havia acabat a la presó perquè estava en contra del rei. Siga com siga, potser van ser aquest tipus d'arguments els que van fer alimentar molts comentaris sarcàstics a les tertúlies de Tortosa, dels quals Bayerri es queixava en vida. Segons la gent, hi havia Coloms nascuts al carrer Jerusalem de Remolins, al carrer Pescadors, al mas de la Tea, al barri de Santa Clara, a la Cava i fins i tot als masos de les Ventalles.

Fotomuntatge: Humorcillet