27 de gener del 2011

El govern manté el nou hospital de Tortosa a l'agenda, però sense data


Pallarès i Sancho suavitzen el seu discurs per enterrar la polèmica, i diuen que treballaran amb l'Ajuntament per aconseguir el finançament · L'alcalde assumeix la dificultat d'arribar al 2015 ·

El nou govern es va comprometre ahir a treballar al costat de l'Ajuntament de Tortosa per “donar continuïtat” al projecte del nou hospital de les Terres de l'Ebre, el centre que ha de substituir l'actual Verge de la Cinta. El delegat de la Generalitat a l'Ebre, Xavier Pallarès, que durant les setmanes anteriors havia qüestionat la feina del govern anterior, va aclarir que “tothom veu necessari” el nou hospital. De fet, va recordar que CiU es va comprometre, en el seu últim programa electoral, a tirar endavant “aquesta infraestructura tan important per al territori”.

Pallarès va afegir-hi que la crisi econòmica no hauria de ser “l'excusa” que impedís la construcció del nou hospital, valorat en 133,4 milions d'euros. A més, va assenyalar que el Consorci d'Inversions Públiques (CIP), format pels ajuntaments de Tortosa, Amposta i Reus, serà “l'eina bàsica” per aconseguir el finançament necessari.

En aquest sentit, la intervenció de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), ha estat decisiva per reconduir la polèmica política al voltant d'una sèrie de declaracions de Pallarès i del secretari d'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut, Francesc Sancho. Un conflicte que la setmana passada va culminar amb la dimissió del director territorial de Salut en funcions, Ismael Roldan, ja que la conselleria es va negar a rectificar Sancho i Pallarès, els quals van qualificar el projecte del nou hospital de “fum” i d'“engany” en diverses entrevistes. “Cal rigor en les decisions”, va matisar ahir Sancho. “Hi haurà continuïtat i respecte amb la feina que s'ha fet, però no podem aixecar falses expectatives, i és per això que no podem donar dates ni calendaris, sense tenir garanties”, va dir amb referència al 2015, l'última data que havia donat l'exconsellera Marina Geli com a horitzó per a la posada en funcionament del centre.

Per la seua banda, Bel –que va demanar comparèixer amb Sancho i Pallarès– va reiterar que ara el pas més important és validar amb Salut, però també amb Economia i Coneixement, el sistema pel qual es finançarà l'obra. Bel va recordar que fa més de dos anys que van constituir el CIP i que s'hi podrien acabar sumant altres ajuntaments. “Treballarem plegats per validar el sistema i finançar el projecte a través d'un dret de superfície, per buscar els diners, però ara com ara no ens podem comprometre a posar una data tan propera com el 2015”, va advertir l'alcalde. Així, Bel va remarcar que ara la redacció del projecte –amb un cost d'uns dotze milions i un termini de quinze mesos– podria anar a càrrec de la mateixa constructora que farà les obres, com s'havia previst inicialment per poder estalviar costos i accelerar els terminis. Paral·lelament, Bel va anunciar que reclamarà les inversions que mentrestant calgui fer a l'hospital actual.


Publicat a El Punt

13 comentaris:

  1. Veieu com no era tant difícil fer les coses ( més o menys ) bé de primera hora. Nomes calia una mica de normalitat i respecte.
    A més, de passada, implícitament, li han donat la raó a Roldàn en la petició de rectificació per part del departament i la seva queixa per les formes inicials de Pallarés i Sancho .

    ResponElimina
  2. Si tant necessari i urgent sembla el nou hospital de referència de les TTEE perquè no es recorre a la iniciativa privada ?
    Moltes de les infraestructures que es podran fer aquesta legislatura es faran per aquest sistema.

    ResponElimina
  3. Com se nota que venen eleccions municipals....
    Ara si que venen fum.

    Quan d'aquí 40 anys hem jubili (si puc), diré: "Mira aquí havien de fer un Hospital nou"

    Temps al temps i "ojalá" m'equivoque.

    ResponElimina
  4. L’esperança de vida en la que es basa la nova edat de jubilació als 67 anys, amb una nova base de càlcul a 25 anys front als 15 anteriors , es conseqüència d’una longevitat sostinguda per un sistema sanitari que fins ara ens ha donat mostres de qualitat assistencial i sanitària, i que com sabeu ara es qüestiona per ésser deficitari e insostenible. La paralització d’inversions i de compres, la retallada dels MIR estrangers, la fugida d’infermeres, la substitució de personal sanitari per tècnics, i altres tics, van conformant poc a poc un model sanitari que aviat ens recordarà al dels anys 50 i 60.
    No hi ha dubte que aquesta longevitat espanyola es veurà afectada al disminuir ostensiblement la qualitat assistencial, i amb el nou regim cada cop seran menys els que podran gaudir d’una pensió.

    ResponElimina
  5. Mc Calan, el que no ens dius és qui son els que qüestionen el sistema sanitari " per ésser deficitari e insostenible ". Jo diria que son els teus amics neoliberals. De totes maners, parles com si estesem davant d'un mena d'eutanàsia passiva generalitzada, i tampoc crec que sigui això.
    Per altra banda, no se com arribes a la conclusió que el sistema és deficitari. Què està per tenir beneficis ? En qualsevol cas, si hi ha dèficit, que no és aixi, ja estan els pressupostos generals de l'estat per a que aporten més si cal. Això no treu que s'hagi d'administrar amb els criteris més racionals i de rendibilitat propis d'una empresa privada. Controlant i mirant amb lupa la despesa però sense pensar en el repartiment de dividends.

    ResponElimina
  6. Efectivament, el sistema sanitari no esta per repartir dividends, però encara que no he parlat de eutanàsia passiva, aviat podràs comparar com s’ha reduït dràsticament la tendència a l’alça de l’esperança de vida. D’acord que seran molts factors els que intervindran , però un d’ells molt significatiu serà la davallada de la qualitat assistencial.
    Et recordo que els Pressupostos Generals de l’Estat provenen en bona part dels impostos recaptats. Una economia com la nostra en la que un 20 % es submergida, te poc joc.

    ResponElimina
  7. Per això jo, a pesar de tots els pesars, encara prefereixo que guanyi l'esquerra. Per què de moment, tinc l'esperança que la protecció social, sanitat i ensenyament nomes es toca quan no hi ha més remei, no com altres, que nomes pensen en termes economicistes, sovint afavorint els sectors privats d'aquests terrenys.,

    ResponElimina
  8. Tu ho has dit “esperança”, dons a l’hora de la veritat un govern d’esquerres l’únic que garanteix, com ja s’ha demostrat es el dèficit públic i el malbaratament de recursos.

    ResponElimina
  9. Bla, bla, bla, ... vendre, vendre, vendre.
    Bla, bla, bla,... acomiadar, no substituir, sobrecarregar.

    ResponElimina
  10. Un de dretes el que fa es vendre una empresa pública ( a Tortosa el 49% ) amb beneficis, i si pot ser a un amic i a bon preu. Mc Calan, que no dormim a la palla. Quant al malbaratament, el que per uns es malgastar per a altres es justícia.

    ResponElimina
  11. Primer de tot que paguen el que deuen i que blinden el deute!!! ja que es va fer una auditoria i el señor Bel no va tindre lo que s'ha de tindre per portar-ho a la fiscalia, almenys que no es gasten lo que no tenen!!! Eixa politica ja a demostrat ineficacia gobernamental a les terres del Ebre! pronte sense aigua per aixugar el deute!!! I per favor no sels podria ocorrrer de agafar l'Aigua del veure una mica mers lluny del riu??? ja se sap que remouen a Fix i el pou de captacio es al parquin del parque!!! Ara que no em diguen que no s'hvien adonat!!!

    ResponElimina
  12. Jotabe, no estic en contra de la justícia social, que res te de malbaratament, sinó de la optimització.
    Una cadira d’una escola normalment no es trenca pel seu us normal, sinó per bretolades de determinat alumnes .En tot cas aquesta cadira del exemple s’hauria de reparar per compte del brètol en qüestió i no substituir-la per un altra de nova pagant tots nosaltres…
    Aquest exemple tant senzill el pots extrapolar a altres despeses com la llum i altres serveis que els seus usuaris no tenen cura pel fet que son subvencionats. Això res te a veure amb justícia social, sinó amb el malbaratament d’una societat abocada fins ara al consumisme i que no dona valor a res.
    He posat l’exemple d’una escola, perquè si existeix una solució, aquesta passa per una educació basada en uns criteris socials de respecte, esforç i estalvi.

    ResponElimina
  13. Mc Calan, em plau manifestar-te el meu acord absolut. M'agrada polemitzar, ja ho saps, però, coincidir tampoc esta gens malament.

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta