[Tribuna] 'Josep Poblet, exdiputat', article de Ximo Barberà

Fa uns dies que s’ha sabut de la decisió del president de la Diputació, alcalde de Vila-seca i cap de llista de CiU a les passades eleccions del 28 de novembre, de la seva renuncia a l'escó de diputat al Parlament de Catalunya.

Sóc plenament conscient de la legalitat de la decisió. De fet, a la mateixa candidatura ha hagut corriment de llocs motivats per l'assumpció d’altres responsabilitat a altres àmbits del govern per part de membres escollits el 28-N; però, sent conscient de què, oficialment, no es voten persones, sinó llistes o candidatures, no és menys cert que el número 1 de la llista és la persona que l'encapçala en la mesura que estira de la mateixa, la lidera i és en qui, sobretot, es fixa el votant, a banda de les pròpies sigles per qui es presenta.

Des del punt de vista de la fidelitat als propis votants ho trobo un escàndol i un engany. Resulta obvi que, per aquells votants de CiU amb el senyor Poblet al cap, el fet de la renúncia quasi immediata ( han passat tres mesos) a l'escó per part de qui busca, demana i reclama el vot, sense una raó de força major, és una maniobra políticament fraudulenta. Qui encapçala una llista electoral i presta la seva imatge se suposa que està oferint el seu prestigi i la seva credibilitat de cara a la legitima consecució del vot dels ciutadans; el que no es acceptable és què, un cop aconseguit aquest, es retiri de manera que, per una banda, deixa sense el principal referent als seus electors i per l'altra, es renta les mans d'aquells compromisos que, fins i tot a títol personal, va assumir davant dels votants.

Entre altres “emocionades” paraules, Josep Poblet, en saber-se designat cap de llista, deia: “M'encanta compartir amb Artur Mas aquesta etapa de la meva vida. Un dels meus objectius serà traslladar a la gent com és Artur Mas, un polític extraordinari, diferent a tot el que coneixem i li agraeixo que em deixi participar del seu sentit d'entendre el país en aquest moment de la nostra història, estic entusiasmat”. El mateix Joaquim Nin, president de CDC al Camp i ara delegat del govern, també es desfeia, com es natural, en elogis de qui ha acabat traint als electors en general i als de CiU en particular.: “La il·lusió que traspua Josep Poblet en agafar aquesta nova responsabilitat ens esperona a treballar amb el seu guiatge”. Així mateix, comentava sentir-se orgullós “ per poder disposar d'un lideratge tant sòlid i que reuneix alhora totes les condicions que avui fan falta per superar els reptes actuals". Ara, cal preguntar-se: Qui esperonarà a partir d'ara? Qui guiarà de cara a superar els reptes actuals? On ha quedat la solidesa del lideratge?

Recordo un debat a TV3 en desconnexió per a la circumscripció deTarragona on participaven tots els caps de llista dels partits parlamentaris. El senyor Poblet va ser interpel·lat tot preguntant-li si en la futura legislatura passaria com en l'anterior (2003-2006 ), en què el president de la Diputació va abandonar l'escó de diputat perquè va dir que "s'avorria". La pregunta no va ser contestada. Però, el temps n'ha estat testimoni: en aquest cas, no li ha donat temps ni a avorrir-se. Un cop capitalitzada la imatge, convenientment explotada en tots i cadascun dels viatges pel territori amb inauguracions i fires diverses que, com a president de la Diputació, hem pagats tots, ha plegat i fins les properes si convé.

Ho trobo, com deia més amunt, una utilització fraudulenta de la democràcia en la mesura que és prostitueix el sentit més original de la mateixa.

Ximo Barberà 
és un veí de l'EMD de Jesús