En el nostre cas, havíem d'alliberar 13 llibres en diferents espais del barri de Ferreries: primer, vam deixar un exemplar del recull Il·lusions i incerteses, la novel·la col·lectiva del Serret Blog, al carrer Llarg de Sant Vicent; tot seguit, vam alliberar A la butxaca d'un mort a la plaça Francesc Macià; el llibre Amor a sang freda a la porta d'un antic taller de la Rambla de Catalunya; el recull Ebre Blook als jardins de Ferreries-Nord; un exemplar de Les aventures de Tom Sawyer a les escales d'un portal del passeig de l'Ebre, i Postres de músic, en un banc del mateix passeig. També a la vora del riu, però a les escales de la parròquia del Roser, vam alliberar Cornèlius i el rebost d'impossibles. D'altra banda, també vam deixar Els Onze just als peus del monòlit de la plaça de Pius XII. El llibre Mitja dotzena d'ous algú el va poder agafar al mur del CAP Baix Ebre. Un exemplar de Des de la mort amb amor va ser alliberat a la renovada plaça del Mestre Monclús, davant del nou centre cívic de Ferreries. La màscara nua va ser deixat a la plaça Joaquim Bau, just davant de l'estadi municipal, mentre que Pilota de set algú el va agafar des de la reixa d'una finestra de l'antic col·legi de Ferreries, el que ara és el tercer institut de Tortosa de manera provisional. El llibre Avinguda Capri també va ser alliberat en una finestra, en aquest cas de l'avinguda Colom. Tot seguit, teniu una presentació amb l'àlbum que hem penjat a Flickr.
moltes gràcie sper la teva participació. Aviso: em queden ganes de fer-la més grossa l'any vinent
ResponEliminaAlliberar? El que voleu dir i ho disfraceu de bones intencions,es abandonar,a una fienstra,o junt a un monolit per que no sabeu que fer amb ells,com fan les males persones amb els gossos.
ResponEliminaNo ho entenc,seran els vostres els que estan presoners a estants plens de pols en fosques habitacions (o caixes),els meus,als que estimo amb bojeria, surten feliços,sovint sota el braç d'un familiar,o amic, i tornen (o no) al cap d'un temps,si es que no desidixen de quedarse a viure fora de casa,pos estan emancipats,en poques paraules:son lliures!
Si ells ens fan lliures,hi ha alguna rao per condenalos a "estanteria perpetua"?
ELLS NO HO FARIEN!
Potser tens raó, i ara faria falta un servei municipal de recollida de llibres abandonats.
ResponEliminaPerò no tens, Paqui, cap llibre dels aquells que et van regalar i no pots tragar, o un llibre duplicat, o un que ja saps de memoria i voldries donar a algu la sorpresa de trobar aquesta joia - perque de ben segur que si els troben amants de llibres, tindran molta alegria - molt més que trobar-te un gos lligat a la porta!
ResponEliminaEn fi, a mi també em costa "soltar"-los, pero he de reconeixer que estimo el 95% dels que tinc a casa, pero hi ha uns quants , les ovelles negres de la familia, que soltaria a veure si poden trobar una casa on els poden donar més estima !!
(i sent realista, si faig el compte de les hores que em queda de vida, i les hores que he d'estar al curro - fins els 72.000 anys, no? - pos, no puc llegir tots els llibres que tinc a casa ara, i continuo comprant ....!)
Jo tambe tinc,tenia un5%....pero vaig fer com Pepe Carvallo (lo personatge de MV Montalban) cremarlos!!!!!!!
ResponEliminaDe totes maneres em sembla molt bonic tot aquests alliberament,encara que dubto,que deixar a l'abasts de la ma,segons quins llibres d'autora ebrenca (no cal dir noms) sigue molt edificant. La Normativa per l'us de bones costums,en tot cas,hi hauria de multar a l'alliberador per embrutar deliveradament.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA veure si fan un nou Codi de Civisme per multar la gent que deixa llibres al carrer - només ens faria falta aixo!!
ResponEliminaEi, Pepe no era l'unic que crema llibres - suposo que heu llegit Farheneit 451 (o 453?) ? O la meitat de l'institut la nit de Sant Joan
Carnaval, carnaval!
ResponEliminaCarnaval, te quieroooo!
Nanananana en el muuuuundo entero!
Llibres a ballarrrrr!
Llibres a dormir!
Ueeeepaaaa!
Uaarrrrrggggggg!
Va, que el dimecres de cendre és dimecres!
5, 4, 3, 2,....
Farenheit 451, la temperatura a la qual crema el paper. Grandissima novel·la, si Bradbury hagués conegut Internet, Facebook, Tele 5 ... no sé què hauria pensat. Jo vaig veure la pelicula de Truffaut de petitet, i se'm va quedar gravada l'escena de les persones que memoritzen llibres.
ResponEliminaLo raro seria que fos dijous
ResponEliminaEls homes-llibre, Lluís.
ResponEliminaEstà en DVD, t'agradarà reveure-la.
I a la Julie Christie.
Del Truffaut ja ni en parlem, sobren les lloances.
M'esgerrifa l'idea d'arribar a un hipotetica situacio com la descrita per Bradbury,amagat al bosc i tenir de memoritzar un toxo de la Bendi,la Francesca,o la Nuria M......PUAF!
ResponElimina