La implantació d'un centre comercial de la multinacional Decathlon a Tortosa, tot i que es va anunciar durant la passada campanya electoral, ha estat una de les poques bones notícies dels últims mesos per a l'economia de les Terres de l'Ebre. Les perspectives no són gens bones, tot i que tothom coincideix a destacar els enormes potencials que té el nostre territori en els àmbits de la indústria agroliamentària i dels serveis, amb una atenció especial al sector del turisme. Aquest dimecres, la càtedra d’Economia Local i Regional del campus Terres de l’Ebre de la URV ha presentat les conclusions del primer informe d'economia local i regional del territori, que fa una radiografia de l'economia ebrenca en el període 2005-2009, i també de la situació econòmica del 2010.
Una de les grans conclusions de l’informe és que l’economia ebrenca combina una estructura primària i terciària. És a dir, l’agricultura i els serveis són els dos sectors amb major pes dins l’economia. El sector agrari representa prop de l’11% del PIB, xifra molt superior a l’1,5% català. A més a més, és el sector que des del 2005 i fins el 2009 ha experimentat un creixement més important, fins un 20,3% al conjunt de les Terres de l’Ebre. Pel que fa al sector serveis, amb un creixement del 13,2% en aquest període (dos punts per sobre que a Catalunya), representa més d’un 54% de l’economia ebrenca. Aquest tret és propi de les economies desenvolupades. Però l'informe també adverteix de la pèrdua de pes de la indústria, amb un 30% de davallada en el cas de la Ribera d'Ebre, i de la construcció, que ha estat especialment dur a la comarca del Montsià. De fet, durant el període 2005-2009, el creixement de les quatre comarques de l’Ebre ha estat sempre inferior a la mitjana catalana. Fins i tot el 2008, quan l'economia catalana encara va créixer lleument (un 0,8%), l'economia ebrenca ja havia començat a notar els efectes de la crisi, tot retrocedint un 1,2%.
De l’any 2010, l’informe presenta unes primeres dades. Una d’elles és la pèrdua d’ocupació per sectors. El que més va caure durant el 2010 va ser la construcció, seguit de la indústria i del sector primari. En canvi, el sector serveis, malgrat que va registrar una pèrdua d'ocupació, va ser molt més lleu que en els altres sectors productius, del 0,7%. I durant el 2010 també es va experimentar un retrocés del tancament de les empreses ocupadores. Al 2004, se’n van destruir un -4%, al 2009, un -7,1% i al 2010, un -2,9%.
Segons els autors de l'informe, la situació econòmica de les quatre comarques de l’Ebre es deu a la combinació de factors conjunturals (que passen per la situació econòmico-financera global) i d’altres estructurals. Els estructurals passen per un teixit empresarial reduït, amb poca presència internacional i unes comarques poc productives, a més de problemes d’emprenedoria o l’expulsió dels més joves per falta de perspectives laborals.
+El tema al diari El Punt
Informe d'economia local i regional de les Terres de l'Ebre 2010
Algo que no sabem de fa anys i anys, dècades?
ResponEliminaEl sagnar continu dels joves des de els anys 60 no ha `parat.
És vergonyós el model de "país" sempre centrat a la metròpoli.
Si li afegim una marxa continua del capital ebrenc cap a mercats financers és ja d'espant.
Los que queden, ni el 5% dels que tenen estudis superiors, han de malviure sotmesos a un empresariat de república bananera.
Qui crida la emigració a més? Els sense escrúpols que juguen a apretar i apretar lo suc i treure més profits dels seus guanys a borsa.
Vergonya i presó de consciència, ja que este sistema corrupte no jutja als especuladors, si no que els frega de prebendes i honors, per un 1% del seu capital que deixen com almoines aquí.
Una bona colla de lladres legals!
ara que veig lo dels "CVs" al cartell - es veritat que hi ha limit d'edat (maxim) per entregar sol·licituds? O es una llegenda urbana-rural? I als McDonalds 3/4 del mateix?
ResponEliminaPerifèric, tens raó, aquest informe no diu res de nou, ni res diferent d'altres informes anteriors, però ha degut de costar diners, no?
ResponEliminaVeig que hi participen la Diputació (que no sé quina és la seva funció perquè entre tans estaments, li queda alguna parcel·la de la que ocupar-se'n?)i l'ajuntament de Tortosa.
La realització ha estat a càrrec de la Càtedra de no sé què de la URV. Suposo que deu ser una mena d'impost a pagar per tenir alguns estudis universitaris a la ciutat.