[Tribuna] 'Parlem dels Consells Comarcals', article de Lluís Soler

A dia d’avui i en el context econòmic en què ens trobem, cal afrontar, des de la reflexió i l’argumentació, un aprimament de l’administració pública. Un aprimament que té com a objectiu principal disminuir la despesa i incrementar l’eficiència. Aquest fet ha de comportar que les diferents administracions públiques hagin de mancomunar esforços per tal de simplificar l’entramat institucional supramunicipal que, a dia d’avui, no només ocupen Consells Comarcals i Diputacions sinó també consorcis i altres figures públiques de gestió o prestació de serveis que, en la major part dels casos, encara són més desconegudes i, per aquest sentit, menys qüestionades. 

Segurament la millor manera de fer front a aquest debat, més enllà de les pròpies idees de cadascú, és la pedagogia i la pròpia realitat. Alguns lectors que a hores d’ara estan llegint aquest article poden desconèixer què són els consells comarcals i quines són les seves funcions. I, probablement, la resposta d’aquestes dues qüestions són la base per afrontar aquest debat amb garanties.

Des del passat mes de juliol tinc l’honor, el repte i la il·lusió de presidir el Consell Comarcal del Baix Ebre. Una administració que gestiona àrees que afecten, de forma directa, el dia a dia de molts ciutadans i que tenen com a finalitat avançar en el progrés econòmic i social de la comarca. 

El ventall de tasques i serveis públics que gestiona, en aquest cas, el Consell Comarcal del Baix Ebre és ampli i transversal. En l’àmbit social podem destacar, per exemple, el servei d’assistència a domicili, el servei d’atenció i gestió de diferents serveis socials a través de professionals d’àmbit comarcal, l’atenció a la infància i a l’adolescència, la gestió d’acolliments i adopcions, els ajuts individuals de menjador o de desplaçament, la gestió del transport de persones amb mobilitat reduïda o el transport i menjador escolar, els ajuts per a beques de llibres i llars d’infants, entre d’altres.  

També és important i notòria l’aposta que fa el Consell Comarcal en l’àmbit de la dinamització econòmica i el foment de l’ocupació: cursos per a gent aturada, inserció laboral per a discapacitats, borsa de treball o també, entre d’altres temàtiques, l’assessorament a nous empresaris i la gestió del Viver d’Empreses comarcal. A banda d’aquests àmbits, el Consell Comarcal també desenvolupa funcions en el camp del medi ambient, com és el cas de la gestió de les depuradores. O també en l’àmbit de la cultura, el turisme, l’habitatge, la joventut, el consum...

Molts ciutadans i ciutadanes de la nostra comarca resulten beneficiaris, a dia d’avui, d’aquests i molts més serveis que ofereix el Consell Comarcal del Baix Ebre. Uns serveis que, malgrat no siguin quotidians per a tothom, no deixen de tenir un pes específic per a entendre el progrés que ha experimentat la nostra comarca en els darrers anys.

Si els consells comarcals no existissin, s’haurien d’inventar. I és que els ens comarcals són nivells administratius òptims per dimensió territorial per tal de cercar l’equilibri entre l’aprofitament d’economies d’escala per reducció de costos en serveis públics conjunts entre diferents municipis i, alhora, suficientment propers als ciutadans com a pas immediatament posterior als propis ajuntaments. 

Ara bé, hem de ser realistes i també hem de constatar que els consells comarcals necessiten una reforma legal profunda a nivell competencial i també a nivell de finançament per tendir a què puguin donar molt més de sí i puguem aprofitar, encara més, les sinèrgies de mancomunació i coordinació de serveis com a base per a reduir costos i guanyar en rigor en la gestió dels recursos públics. I, fins i tot, en aquesta línea, els consells comarcals podrien suplir gran part de consorcis i figures de gestió pública que, a hores d’ara, estan superposades en l’àmbit supramunicipal. 

Així doncs, cal afrontar el debat sobre l’aprimament de l’administració pública des del coneixement i hem de tindre com a objectiu principal el progrés i el benestar de la ciutadania amb una idea clara de guanyar en estalvi, simplificar funcions i millorar la qualitat dels serveis públics. A partir d’aquí, podem començar a debatre, establir, discutir i prioritzar les bases d’una administració pública més àgil i més eficient que repercuteixi positivament en el conjunt de la ciutadania. De ben segur que, d’aquesta forma, ens aproparem més i millor a les necessitats dels ciutadans.   

Lluís Soler i Panisello 

és president del Consell Comarcal del Baix Ebre