A dia d’avui i en el
context econòmic en què ens trobem, cal afrontar, des de la reflexió
i l’argumentació, un aprimament de l’administració pública. Un
aprimament que té com a objectiu principal disminuir la despesa i incrementar
l’eficiència. Aquest fet ha de comportar que les diferents administracions
públiques hagin de mancomunar esforços per tal de simplificar l’entramat
institucional supramunicipal que, a dia d’avui, no només ocupen Consells
Comarcals i Diputacions sinó també consorcis i altres figures públiques
de gestió o prestació de serveis que, en la major part dels casos,
encara són més desconegudes i, per aquest sentit, menys qüestionades.
Segurament la millor
manera de fer front a aquest debat, més enllà de les pròpies idees
de cadascú, és la pedagogia i la pròpia realitat. Alguns lectors
que a hores d’ara estan llegint aquest article poden desconèixer
què són els consells comarcals i quines són les seves funcions. I,
probablement, la resposta d’aquestes dues qüestions són la base
per afrontar aquest debat amb garanties.
Des del passat mes de
juliol tinc l’honor, el repte i la il·lusió de presidir el Consell
Comarcal del Baix Ebre. Una administració que gestiona àrees que afecten,
de forma directa, el dia a dia de molts ciutadans i que tenen com a
finalitat avançar en el progrés econòmic i social de la comarca.
El ventall de tasques
i serveis públics que gestiona, en aquest cas, el Consell Comarcal
del Baix Ebre és ampli i transversal. En l’àmbit social podem destacar,
per exemple, el servei d’assistència a domicili, el servei d’atenció
i gestió de diferents serveis socials a través de professionals d’àmbit
comarcal, l’atenció a la infància i a l’adolescència, la gestió
d’acolliments i adopcions, els ajuts individuals de menjador o de
desplaçament, la gestió del transport de persones amb mobilitat reduïda
o el transport i menjador escolar, els ajuts per a beques de llibres
i llars d’infants, entre d’altres.
També és important
i notòria l’aposta que fa el Consell Comarcal en l’àmbit de la
dinamització econòmica i el foment de l’ocupació: cursos per a
gent aturada, inserció laboral per a discapacitats, borsa de treball
o també, entre d’altres temàtiques, l’assessorament a nous empresaris
i la gestió del Viver d’Empreses comarcal. A banda d’aquests àmbits,
el Consell Comarcal també desenvolupa funcions en el camp del medi
ambient, com és el cas de la gestió de les depuradores. O també en
l’àmbit de la cultura, el turisme, l’habitatge, la joventut, el
consum...
Molts ciutadans i ciutadanes
de la nostra comarca resulten beneficiaris, a dia d’avui, d’aquests
i molts més serveis que ofereix el Consell Comarcal del Baix Ebre.
Uns serveis que, malgrat no siguin quotidians per a tothom, no deixen
de tenir un pes específic per a entendre el progrés que ha experimentat
la nostra comarca en els darrers anys.
Si els consells comarcals
no existissin, s’haurien d’inventar. I és que els ens comarcals
són nivells administratius òptims per dimensió territorial per tal
de cercar l’equilibri entre l’aprofitament d’economies d’escala
per reducció de costos en serveis públics conjunts entre diferents
municipis i, alhora, suficientment propers als ciutadans com a pas immediatament
posterior als propis ajuntaments.
Ara bé, hem de ser realistes
i també hem de constatar que els consells comarcals necessiten una
reforma legal profunda a nivell competencial i també a nivell de finançament
per tendir a què puguin donar molt més de sí i puguem aprofitar,
encara més, les sinèrgies de mancomunació i coordinació de serveis
com a base per a reduir costos i guanyar en rigor en la gestió dels
recursos públics. I, fins i tot, en aquesta línea, els consells comarcals
podrien suplir gran part de consorcis i figures de gestió pública
que, a hores d’ara, estan superposades en l’àmbit supramunicipal.
Així doncs, cal
afrontar el debat sobre l’aprimament de l’administració pública
des del coneixement i hem de tindre com a objectiu principal el progrés
i el benestar de la ciutadania amb una idea clara de guanyar en estalvi,
simplificar funcions i millorar la qualitat dels serveis públics. A
partir d’aquí, podem començar a debatre, establir, discutir i prioritzar
les bases d’una administració pública més àgil i més eficient
que repercuteixi positivament en el conjunt de la ciutadania. De ben
segur que, d’aquesta forma, ens aproparem més i millor a les necessitats
dels ciutadans.
Anem a pams. Comença justificant la necessitat imperiosa de l'organisme comarcal ( "si no existís s'hauria d'inventar" ) -pos van estar molts i molts d'anys sense- continua acceptant que cal ser realistes i fer una reforma profunda per acabar assegurant que el que sobren son altres, que " els consells comarcals podrien suplir gran part de consorcis i figures de gestió pública " .
ResponEliminaSr. Soler, sinó vostè, el cap de premsa que deu ser el mateix que ha enviat aquest article als mitjans, podria dir-me quant costa i que fa el Consell Comarcal d'Esports ?. M'interessa, sobre tot, quant costa i quantes persones i treballen, sobta que, entre les moltes tasques del Consell no n'hagi anomenat cap referida a aquest apartat.
Cal dir que és prou significatiu en si mateix que, després de tant anys, s'hagi d'anar explicant que son i que fan els consells comarcals. Per altra part, ja seria de jutjat de guàrdia que les persones que hi treballen no complissin en una tasca; però tothom sabem que d'això, sent fa de més i de menys.
Finalment, ara mateix no recordo quines han estat les retallades que ha sofert, a tots els nivells el CC del Baix Ebre. Algú ho podria dir ?
I per suposat, soc dels que penso que, juntament amb les Diputacions, s'haurien d'eliminar, entre altres motius pels sous i dietes de President i consellers, i del personal perfectament prescindible. El que ara fan, que ho facin les delegacions del govern, els ajuntaments grans que puguin, mancomunitats o, quan sigui, la Vegueria.
Ah, segur que la Diputació també en fa de coses i els seus empleats treballen d'allò més. O no.
Un article a sant de... justificar l'existència dels consells comarcals i sibilinament el seu càrrec el salari que cobra vostè? Serà que els de la casta perceben que hi ha coses que el poble no enten, no per falta d'enteniment precisament...
ResponEliminaLo primero que hizo este buen señor fué subirse el sueldo unilateralmente.
ResponEliminaY que no nos venga con monsergas.- La creación de los consejos comarcales fué un invento de su partido (CiU) para poder "pagar" servicios de sus afiliados y tenerlo todo "atado y bien atado". Aunque es cierto que todos los partidos se apuntaron a la idea y se han aprovechado del invento, sin buscar soluciones alternativas.
Más o menos como ha pasado con las Diputaciones, aunque en este caso sin ser un "invento" pujolista.
Sinyó Soler, calladet està més guapo, no cal que justifique un sou tan inútil d'una manera tan poc convincent...a més el seu càrrec és de confiança, ningú l'ha elegit democràticament, i en aquests temps de retallades, voste va ser el primer en pujar-se el sou. Siguem sincers, l'han fotut a la poltrona per fer mèrits interns, les seves suposades competències poden ser assumides per altres organismes o per una mancomunitat municipal si m'apura. Enlloc de justificar-se més val que se fiquen "manos a la obra" i emprenguen una reforma dels organismes polítics que bona falta fan. Per desgràcia és més conegut per la autopujada de sou que pels seus suposats mèrits enfront d'una entitat tan "beneficiosa" per al ciutadà. Trist i patèti
ResponElimina