20 de gener del 2012

[Tribuna] 'Parlem dels Consells Comarcals', article de Lluís Soler

A dia d’avui i en el context econòmic en què ens trobem, cal afrontar, des de la reflexió i l’argumentació, un aprimament de l’administració pública. Un aprimament que té com a objectiu principal disminuir la despesa i incrementar l’eficiència. Aquest fet ha de comportar que les diferents administracions públiques hagin de mancomunar esforços per tal de simplificar l’entramat institucional supramunicipal que, a dia d’avui, no només ocupen Consells Comarcals i Diputacions sinó també consorcis i altres figures públiques de gestió o prestació de serveis que, en la major part dels casos, encara són més desconegudes i, per aquest sentit, menys qüestionades. 

Segurament la millor manera de fer front a aquest debat, més enllà de les pròpies idees de cadascú, és la pedagogia i la pròpia realitat. Alguns lectors que a hores d’ara estan llegint aquest article poden desconèixer què són els consells comarcals i quines són les seves funcions. I, probablement, la resposta d’aquestes dues qüestions són la base per afrontar aquest debat amb garanties.

Des del passat mes de juliol tinc l’honor, el repte i la il·lusió de presidir el Consell Comarcal del Baix Ebre. Una administració que gestiona àrees que afecten, de forma directa, el dia a dia de molts ciutadans i que tenen com a finalitat avançar en el progrés econòmic i social de la comarca. 

El ventall de tasques i serveis públics que gestiona, en aquest cas, el Consell Comarcal del Baix Ebre és ampli i transversal. En l’àmbit social podem destacar, per exemple, el servei d’assistència a domicili, el servei d’atenció i gestió de diferents serveis socials a través de professionals d’àmbit comarcal, l’atenció a la infància i a l’adolescència, la gestió d’acolliments i adopcions, els ajuts individuals de menjador o de desplaçament, la gestió del transport de persones amb mobilitat reduïda o el transport i menjador escolar, els ajuts per a beques de llibres i llars d’infants, entre d’altres.  

També és important i notòria l’aposta que fa el Consell Comarcal en l’àmbit de la dinamització econòmica i el foment de l’ocupació: cursos per a gent aturada, inserció laboral per a discapacitats, borsa de treball o també, entre d’altres temàtiques, l’assessorament a nous empresaris i la gestió del Viver d’Empreses comarcal. A banda d’aquests àmbits, el Consell Comarcal també desenvolupa funcions en el camp del medi ambient, com és el cas de la gestió de les depuradores. O també en l’àmbit de la cultura, el turisme, l’habitatge, la joventut, el consum...
Molts ciutadans i ciutadanes de la nostra comarca resulten beneficiaris, a dia d’avui, d’aquests i molts més serveis que ofereix el Consell Comarcal del Baix Ebre. Uns serveis que, malgrat no siguin quotidians per a tothom, no deixen de tenir un pes específic per a entendre el progrés que ha experimentat la nostra comarca en els darrers anys.

Si els consells comarcals no existissin, s’haurien d’inventar. I és que els ens comarcals són nivells administratius òptims per dimensió territorial per tal de cercar l’equilibri entre l’aprofitament d’economies d’escala per reducció de costos en serveis públics conjunts entre diferents municipis i, alhora, suficientment propers als ciutadans com a pas immediatament posterior als propis ajuntaments. 

Ara bé, hem de ser realistes i també hem de constatar que els consells comarcals necessiten una reforma legal profunda a nivell competencial i també a nivell de finançament per tendir a què puguin donar molt més de sí i puguem aprofitar, encara més, les sinèrgies de mancomunació i coordinació de serveis com a base per a reduir costos i guanyar en rigor en la gestió dels recursos públics. I, fins i tot, en aquesta línea, els consells comarcals podrien suplir gran part de consorcis i figures de gestió pública que, a hores d’ara, estan superposades en l’àmbit supramunicipal. 

Així doncs, cal afrontar el debat sobre l’aprimament de l’administració pública des del coneixement i hem de tindre com a objectiu principal el progrés i el benestar de la ciutadania amb una idea clara de guanyar en estalvi, simplificar funcions i millorar la qualitat dels serveis públics. A partir d’aquí, podem començar a debatre, establir, discutir i prioritzar les bases d’una administració pública més àgil i més eficient que repercuteixi positivament en el conjunt de la ciutadania. De ben segur que, d’aquesta forma, ens aproparem més i millor a les necessitats dels ciutadans.   

és president del Consell Comarcal del Baix Ebre 

4 comentaris:

  1. Anem a pams. Comença justificant la necessitat imperiosa de l'organisme comarcal ( "si no existís s'hauria d'inventar" ) -pos van estar molts i molts d'anys sense- continua acceptant que cal ser realistes i fer una reforma profunda per acabar assegurant que el que sobren son altres, que " els consells comarcals podrien suplir gran part de consorcis i figures de gestió pública " .
    Sr. Soler, sinó vostè, el cap de premsa que deu ser el mateix que ha enviat aquest article als mitjans, podria dir-me quant costa i que fa el Consell Comarcal d'Esports ?. M'interessa, sobre tot, quant costa i quantes persones i treballen, sobta que, entre les moltes tasques del Consell no n'hagi anomenat cap referida a aquest apartat.
    Cal dir que és prou significatiu en si mateix que, després de tant anys, s'hagi d'anar explicant que son i que fan els consells comarcals. Per altra part, ja seria de jutjat de guàrdia que les persones que hi treballen no complissin en una tasca; però tothom sabem que d'això, sent fa de més i de menys.
    Finalment, ara mateix no recordo quines han estat les retallades que ha sofert, a tots els nivells el CC del Baix Ebre. Algú ho podria dir ?
    I per suposat, soc dels que penso que, juntament amb les Diputacions, s'haurien d'eliminar, entre altres motius pels sous i dietes de President i consellers, i del personal perfectament prescindible. El que ara fan, que ho facin les delegacions del govern, els ajuntaments grans que puguin, mancomunitats o, quan sigui, la Vegueria.
    Ah, segur que la Diputació també en fa de coses i els seus empleats treballen d'allò més. O no.

    ResponElimina
  2. Un article a sant de... justificar l'existència dels consells comarcals i sibilinament el seu càrrec el salari que cobra vostè? Serà que els de la casta perceben que hi ha coses que el poble no enten, no per falta d'enteniment precisament...

    ResponElimina
  3. Lo primero que hizo este buen señor fué subirse el sueldo unilateralmente.

    Y que no nos venga con monsergas.- La creación de los consejos comarcales fué un invento de su partido (CiU) para poder "pagar" servicios de sus afiliados y tenerlo todo "atado y bien atado". Aunque es cierto que todos los partidos se apuntaron a la idea y se han aprovechado del invento, sin buscar soluciones alternativas.

    Más o menos como ha pasado con las Diputaciones, aunque en este caso sin ser un "invento" pujolista.

    ResponElimina
  4. Sinyó Soler, calladet està més guapo, no cal que justifique un sou tan inútil d'una manera tan poc convincent...a més el seu càrrec és de confiança, ningú l'ha elegit democràticament, i en aquests temps de retallades, voste va ser el primer en pujar-se el sou. Siguem sincers, l'han fotut a la poltrona per fer mèrits interns, les seves suposades competències poden ser assumides per altres organismes o per una mancomunitat municipal si m'apura. Enlloc de justificar-se més val que se fiquen "manos a la obra" i emprenguen una reforma dels organismes polítics que bona falta fan. Per desgràcia és més conegut per la autopujada de sou que pels seus suposats mèrits enfront d'una entitat tan "beneficiosa" per al ciutadà. Trist i patèti

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta