Ara ha fet dos anys del tancament de l'empresa Lear a Roquetes que va deixar sense feina a més de 500 persones i va accentuar la delicada situació econòmica de les Terres de l’Ebre. Ho vam advertir en aquell moment, la desaparició de Lear per les Terres de l’Ebre era com si tanquessin la SEAT i la Nissan juntes i posava en perill el futur del territori si no s'actuava immediatament per reactivar l'economia. Malauradament, el temps ens ha donat la raó. En dos anys, la majoria de la plantilla de Lear no ha trobat feina i, el que és pitjor, les perspectives de trobar-la són nul·les.
Les Terres de l’Ebre s’han convertit en el territori de Catalunya on més ha crescut l’atur percentualment durant l’any 2011 amb un increment de 1.500 aturats més respecte de l’any anterior. De fet, en els últims cinc anys, les Terres de l’Ebre han patit 413 expedients de regulació que han afectat més de 5.000 treballadors. I els ERO’s són la punta del iceberg. La situació econòmica avui, per tant, és devastadora. No hi ha feina, les llistes de l'atur creixen cada dia i el que és pitjor, la gent sense feina està deixant fins i tot de rebre la prestació de l'atur i no sap com sortir-ne.
I és que en aquests dos anys, les mesures per reactivar l'economia al territori per part de l'Administració han estat pràcticament inexistents. L'any 2009, quan va tancar Lear i fruit de les grans mobilitzacions que hi va haver, el Govern de la Generalitat (que estava format pel tripartit) va acordar mesures pel desenvolupament econòmic de les Terres de l’Ebre. El compromís era invertir en infraestructures (el desdoblament de l'eix de l'Ebre, l'estació de mercaderies, l'impuls dels polígons industrials, l'arribada de la fibra òptica, etc, etc), a més de formació i ocupació. Però res de tot això s'ha complert. Els 11 milions d’euros dels fons d'industrialització de l'Estat han demostrat que no són suficients, i amb el canvi de Govern, dels compromisos de la Generalitat per diversificar i revitalitzar l'economia de les Terres de l'Ebre, res més se n'ha sabut. I a sobre, s'han perdut els fons europeus i de Lear: 600.000 euros en total. I això no ho podem tolerar i per això reclamem a l’Administració, com a responsable que és, que compensi aquests diners i que reclami a l’empresa la seva part.
Les Terres de l'Ebre estan al límit. Només feia falta les retallades. Cal escoltar la gent al carrer. El passat dimecres 1 de febrer, unes 2.000 persones van tornar a sortir al carrer a Tortosa impotents i indignats amb aquesta situació. L'atur i la falta de perspectives laborals que generen les retallades ens situa encara a més distància social de la resta de Catalunya. La rasa que ens separa es fa molt més grossa. El fals missatge de la manca de recursos i la necessitat de les retallades que fa el Govern per justificar el desmantellament dels serveis públics es fa obscena a les nostres comarques, ja de sempre a l'últim esglaó de Catalunya.
L'objectiu de l'Administració ara per ara s'ha de centrar a impedir la destrucció de llocs de treball, d'una banda, i fomentar l'ocupació per l'altra i ho ha de fer tenint en compte que, aquí, el deute amb les Terres de l'Ebre, es històric. La inversió als pressupostos de la Generalitat ha caigut, aquest any i l’anterior, en picat. Per això, CCOO reclamem dues coses: un pla d'inversions específic i immediat, per aquest any 2012, destinat al foment de l'economia i l'ocupació de les Terres de l'Ebre. I un PLA ESTRATÈGIC a més llarg termini que detalli i planifiqui els camins de futur per al territori. No podem perdre més temps i sobretot no ens podem permetre el luxe de no tenir tan sols un full de ruta del què pensa fer la Generalitat per treure d’aquest forat a les Terres de l’Ebre. Ens van prometre que tindríem un futur millor. On és?
Josep Casadó és secretari general de CCOO a les Terres de l'Ebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.