Els veïns fan una restauració 'virtual' de les cases de la catedral de Tortosa

Com serien les cases de davant de la catedral de Tortosa, si l'Ajuntament hagués optat per la rehabilitació de l'antiga façana fluvial en lloc de pel seu enderrocament? Això és el que han intentat demostrar, amb una recreació digital, els veïns que es resisteixen a abandonar aquestes cases, afectades pel projecte que preveu tombar els habitatges del carrer Cruera i urbanitzar-hi una plaça que ha de permetre la visió frontal de la façana principal de la catedral. La imatge acompanya un article d'opinió signat pels veïns afectats, que reproduim íntegrament:

Les cases de davant de la catedral, en lluita de nou

Ara fa uns anys va començar la lluita d’uns veïns per una part molt sensible de la seva ciutat, en defensa del seu entorn més proper i estimat i per què no dir-ho en defensa del patrimoni històric de tots els tortosins. Contra pronòstic vam guanyar! La justícia donava la raó als veïns del Carrer Cruera enfront l’Ajuntament. La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ratificava la il·legalitat del procediment d’expropiació emprés per l’Ajuntament i entrava també en el fons de la qüestió: el valor històric i cultural del Carrer Cruera i la seva necessitat de preservar-lo, atesa la seva condició de part d’un Conjunt Històric Artístic protegit des del 1976.

Moltes són les recomanacions de reconsiderar el tema que ja s’han vingut plantejant des de diferents organismes com ara la Comissió de Patrimoni del Departament de Cultura, el món universitari o personalment per professionals vinculats al món de la Història de l’Art, l’Arquitectura, l’Arqueologia... En definitiva el que es defensa és: per la façana de llevant, una de les principals artèries del conjunt històric de la ciutat que enllaça els barris de Sant Jaume i Remolins amb la resta de la ciutat; per la façana de ponent, l’antiga façana fluvial del segle XIX que ha conformat històricament la muralla de la ciutat amb el riu; i entre aquest conjunt, l’edifici del Carrer Cruera 15 catalogat directament pel propi Planejament urbanístic (POUM Tortosa) com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Els nostres representants polítics, històricament, han actuat de dues maneres: amb passivitat o amb obsessió malaltissa sobre el tema. De la passivitat només cal dir que és la clàssica que ens ha fet degradar i ensorrar altres parts del conjunt històric. De l’obsessió recordarem per als lectors, les pressions miserables i impresentables d’algun regidor d’urbanisme sobre els veïns. Ara el tarannà ha canviat. Com que en aquests moments ens manen els autoproclamats “govern dels millors” actuen d’una forma més “sensual”: compro, tapio i enderroco. Abans i ara el raonament plantejat pels nostres representants sempre ha estat el mateix, fent-nos creure una espècie d’imaginari com si la gent de Tortosa es manifesta demanant en massa l’enderroc de tot el Carrer. Com si històricament tothom hagués tingut el mateix punt de vista a favor de l’enderroc, menystenint les lleis que emparen des de ja fa molts anys les proteccions dels conjunts històrics. Senyors meus, el poble el que no vol es degradació i en aquesta ocasió la degradació està orquestrada per vostès mateixos! Com planificada va ser l’actitud davant l’ensorrament parcial de les escales i la demora en l’inici de la seva reconstrucció que, per cert, encara no s’ha acabat després de més de 10 anys!

Durant els últims 30 anys s’ha produït un enderroc per parts del conjunt històric de Tortosa fruit d’una negligent i irresponsable actuació política. Sense cap solta s’han enderrocat espais que han acabat degradant encara més els seus entorn en barris sencers com el barri del Castell i el Barri de Sant Jaume. Durant els anys de major bonança econòmica de la nostra història contemporània els governants han estat incapaços de crear un sòl habitatge al nucli antic i centrant-nos en el nostre tema, s’han llançat a expropiar un carrer habitat amb capacitat d’autoregenarar-se. L’Ajuntament ha denegat rehabilitacions d’edificis al carrer amb el clar objectiu de provocar una opinió pública contrària a la conservació del conjunt i com a mesura de pressió contra els veïns. O és que algú es plantejaria enderrocar les cases si tinguessin les seves façanes llustroses i amb vida?

Que la gent ho sàpiga! Han indemnitzat als botiguers per a que tanquen els seus negocis, els veïns per a que marxen de les seves llars...Tindran la vergonya de dir el que han “invertit” en totes aquestes actuacions fins ara? Sí senyors, això se’n diu una gestió eficient dels diners públics.

Els polítics que ens governen han pagat milers d’euros, milions d’euros per expulsar la gent de casa seva amb l’únic objectiu de crear una plaça que ningú no demana però que per als governants, sembla ser que és la prioritat dels últims anys. No hem d’oblidar que aquesta actuació havia de ser la principal obra per a “rehabilitar” el nucli antic dins de les obres del PINCAT.

I per a gran honor de la pàtria i amb motiu de l’inici de festa del Pla de Barris (PINCAT) es van organitzar un concurs on no es sabia bé qui era el jurat i qui el concursant i on evidentment, va guanyar qui havia de guanyar, acompanyat de la curta comparsa que va aplaudir l’espectacle. Per a més casualitats, resulta que l’afortunat guanyador és el mateix que 5 anys endarrere va elaborar el Catàleg de béns culturals del Planejament urbanístic i que protegia com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) un dels edificis que ara proposa enderrocar al Carrer Cruera, 15.

Una estranya forma de rehabilitar tenen els nostres polítics. Així ens ha anat sempre, mane qui mane, amb uns barris antics declarats per tothom com el nostre “diamant en brut” on d’aquestes dues paraules només veuen la segona i on el diamant se l’emporta una pala excavadora. Com a recomanació els diríem que estaria bé que fessin exactament el contrari del que pensen, és molt fàcil, potser així n’encertarien alguna.

I ara on som? Els nostres governants han reduït els opositors a base de comprar alguns veïns i amb ells el seu patrimoni; un cop comprat, es tapia i s’espera el seu ensorrament infringint de forma flagrant la Llei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, o com a mínim el seu esperit. Tot això amb els ulls tancats de totes les administracions competents que haurien de vetllar pel patrimoni de la ciutat i que es giren d’esquena sense dir paraula. Això és el que denunciarem. Els veïns hem demandat auxili al Departament de Cultura de la Generalitat sense resultats.

Aquesta dinàmica és i ha estat històricament el “modus operandi” dels responsables de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament. Els convidem a que s’informen sobre els béns municipals al Conjunt històric i valoren el seu “rigorós manteniment”.

Però això un dia tindrà un final. Hi ha gent que ja ens ha deixat però els que quedem continuarem lluitant, pagant-nos de la nostra butxaca la defensa de les nostres cases, però també de les seves cases. Realment és una mica kafkià contractar un advocat per lluitar contra uns senyors que volen deixar ensorrar una casa de la seva propietat. És el que hi ha. Com deia aquell, potser venceran però no convenceran, ja veurem com acaba. Com a mínim amb aquestes línies d’aquí uns anys potser algú podrà posar a cadascú al seu lloc en aquesta història. No deixa de ser trist que uns veïns lluiten per defensar un conjunt històric que el seu Ajuntament menysprea.

Propietaris afectats i altres: JOSÉ ROLLÁN ANOLL, Mª CARMEN BESALDUCH COTILLO, TOMÁS BESALDUCH, MIGUELA GARCIA GIL, Mª JOSEP BESALDUCH COTILLO, JOAN BLANCH BESALDUCH, ANTONIO JIMÉNEZ PÉREZ, ROSA RÍOS RAMOS, XAVIER ROLLAN BESALDUCH I CASTELL&MARTINEZ, ADVOCADES.