I és que la companyia elèctrica ha accedit durant els últims anys a efectuar, d'acord amb la CHE, desembassaments controlats i puntuals del sistema de pantans de Mequinensa-Riba-roja d'Ebre-Flix, per contribuir a netejar el riu de macròfits, com a complement de les tasques de sega a la llera fluvial que contracta l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece). Unes operacions que tenen lloc dos cops a l'any, a la primavera i a l'estiu, quan aquesta vegetació aquàtica es troba "en el seu punt més feble" i són més susceptibles de poder ser arrossegats, segons ha confirmat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) la biòloga Maria Àngels Marín, responsable del grup de treball impulsat per Endesa per estudiar i lluitar contra aquest problema, així com davant la plaga del musclo zebra.
En aquesta ocasió, però, el grup de treball desplegarà una prova experimental que ha de permetre avaluar amb una major concreció l'efectivitat d'aquestes operacions de desembassament puntual. "Caracteritzem un tram de l'Ebre perquè ens permeti dissenyar diferents escenaris: aigües més lentes, més ràpides, més profundes o més superficials", precisa. Entre aquest dilluns i dimarts, just abans de la crescuda de dimecres, es col·locaran testimonis de sediments, "similars als que podem troba a la llera", amb boies enganxades al fons del riu per determinar com actuen i es dispersen amb l'avinguda.
L'operació compta amb el suport de bussos especialitzats de la Guàrdia Civil (GEAS). Es tracta del primer cop que s'efectua aquest tipus de prova a l'Ebre, després que el mateix grup assagés amb èxit un experiment similar al Segre, a l'alçada de la ciutat de Lleida, l'any passat. "Per bibliografia i altres experiències sabem que amb les avingudes el material de la llera corre i volem mesurar com d'efectiva és l'avinguda. La de dimecres és una crescuda important. Es dipositaran diferents sediments amb diferents marcadors i segons com s'hagin desplaçat al llarg i ample de les parcel·les veurem la capacitat de dispersió del material i com es mou", clarifica Marín.
L'avinguda controlada d'aquest dimecres començarà a les set de la matinada i s'allargarà fins les vuit de la tarda, amb un cabal màxim de 1.350 metres cúbics per segon. Els efectes de la crescuda es notaran de forma progressiva a partir de l'hora inicial, principalment al meandre de Flix, a Ascó i Vinebre. A partir de Móra d'Ebre, la laminació natural de la crescuda disminuirà el seu efecte, segons apunta la CHE. L'organisme de conca combat la població d'aquests vegetals aquàtics principalment al tram baix de l'Ebre, amb els desembassaments controlats. Enguany, al marge d'aquests estudis experimentals, la CHE ha ampliat el control al tram de riu que passa per Saragossa, on la inexistència d'embassaments reguladors aigües amunt no permet aquestes mesures. La CHE, de fet, participa amb Endesa, l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), experts de la Universitat de Lleida i de la Universitat de Girona, en el grup de treball que estudia aquest fenomen des de fa prop de tres anys. "Hi ha molts factors que hi intervenen", constata Marín, tot admetent que anys enrere l'aigua podia transportar "menys nutrients" que ara ajuden a fer créixer els macròfits, juntament amb l'acció clarificadora del musclo zebra.
Imatge ACN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.